divendres, 27 de juliol de 2012

El retorn del soldat, de Rebecca West


primera guerra mundial: Chris ha marxat a la guerra i una explosió el deixa sense memòria recent i això té unes conseqüències enormes per a la seva vida sentimental. Una novel·leta (per l'extensió no per la qualitat) que t'empasses en una tarda i que descriu una història d'amor que em sembla absolutament original i captivadora. Per mi l'argument donava per un gran novel·lot, per la trama romàntica i pel contrast entre alguns personatges, però potser així, breu i suggerent ja està bé.

l'editorial (Viena últimament l'està encertant i amb aquestes portades ja tenen mitja feina feta) ofereix un tast del llibre

i a més
gràcies a l'excel•lent traducció de Francesc Parcerisas, gaudim d'un llenguatge ple d'algunes escenes líriques, fins i tot d'escenes plàstiques que ens transporten a la ruralia del camp anglès amb una imatge espectacular de la natura salvatge a la vora del Tàmesi.

i Òscar Montferrer comenta la seva brevetat:

El retorn del soldat, malgrat la seva relativa brevetat, és un d'aquells textos que creen afició i que ha de formar part de l'obra llegida de tothom que és capaç d'apreciar la bona literatura. Si la concisió és lloable, l'obra de West ha de ser lloada. Si la convivència de forma i fons ha de ser harmònica, El retorn del soldat no desafina. Si una novel·la digna del passat del gènere ha d'explicar els fets i suggerir amb intensitat tot el que els embolcalla, la narració dels fets que fan trontollar la vida de tres dones i un home no deixa el gènere en una mala posició.

dimecres, 25 de juliol de 2012

Jordi Llovet: Adéu a la Universitat


Per mi és un llibre brillant: Llovet planteja la seva tesi del final de l'humanisme, de l'enfonsament absolut de la universitat i dels intel·lectuals d'avui en dia, del nefast paper de les noves tecnologies, del Pla de Bolonya. la seva reivindicació de la docència gairebé medieval... sí, és brillant i al començament m'enlluerna. Després vaig endevinant el seu ego, el seu elitisme i vaig relativitzant però en tot cas li agraeixo aquest posar en qüestió alguns dogmes absolutament acceptats. Em sembla a més molt ben plantejat des del punt de vista literari amb aquest doble joc de parlar de la seva experiència vital al mateix emps que va desenvolupant les seves reflexions. Li tenia ganes i no m'ha decebut.

Un deliciós llibre en una deliciosa edició. El lector no pot fer més que deixar-se endur per les sucoses pàgines d’aquest assaig imprescindible del professor Jordi Llovet, que conseqüent amb la seva insaciable curiositat ens fa dubtar del gènere d’una eclèctica obra que, més enllà de destil·lar qualitat humana i amor per la docència, suposa una lliçó d’amor desbordant a la vida en la seva ànsia constant de saber a través de l’experiència vital, però també de la literatura o de la música, que de fet Llovet s’encarrega de dir-nos que formen part de la realitat, és a dir, del mateix fet de viure. (Ricard Biel a "Benzina") (més)

"No hi ha cap màquina que pugui substituir el bé que fa la paraula del professor", va explicar Jordi Llovet, que dedica tot un capítol d' Adéu a la Universitat a parlar de l'entrada de les noves tecnologies en el camp de les humanitats. "Unes eines que normalment es fan servir per divertir-se no és lògic que es vulguin implantar en moments d'esforç com són els moments d'estudi". Llovet va reivindicar les virtuts de la conversa socràtica -mitjançant la qual, a partir del dubte sistemàtic, s'arriba a noves veritats- i va evidenciar la poca sintonia entre el coneixement humanístic i la rapidesa que proporciona internet: "Dóna una informació indiscriminada, massa immediata, sovint equivocada". (de la crítica de l'Ara) (més)



dimecres, 18 de juliol de 2012

Niels Lyhne, de Jens Peter Jacobsen

Absolutament recomanable.
Les desventures amoroses i les reflexions vitals i religioses d'un noiet danès, romàntic i enamoradís. Descripcions precioses, melanconia i romanticisme exacerbat,un llibre que avança  lent i suau a cop d'onades tranquil-les que van i vénen teixint una història plena de situacions recurrents i tòpiques si es vol pero que t'envolten i et vesteixen amb la cal.lidesa d'una capa d'hivern.


diumenge, 15 de juliol de 2012

la cueva de los sueños olvidados, de Werner Herzog

Pintures rupestres esplèndides a una cova de l'Ardèche. La pel.lícula una mica repetitiva i amb uns comentaris interpretatius que podrien donar més de sí però val la pena només per veure aquells quatre cavalls. Fantàstiques imatges de la cova en 3D

Ver "La Cueva de los Sueños Olvidados Trailer Oficial Subtitulado" en YouTube


dimarts, 10 de juliol de 2012

Ciència vs. religió: un fals conflicte, de Stephen Jay Gould


Dos magisteris que no se superposen: equivalents i independents com l'oli i l'aigua. com el yin i el yang. Tenen lògiques diferents, responen a preguntes diferents. Per mi el llibre és una petita decepció: el renom del científic em prometia més originalitat intel·lectual; potser és pressumptuós dir-ho però m'ha semblat una mica barato.

La sinopsi de La Casa del libro:
En este libro, Stephen Jay Gould, se enfrenta al viejo dilema que han tenido que afrontar los intelectuales desde el Renacimiento para proponernos que, en vez de seguir escogiendo entre ciencia y religión, optemos por un punto medio que reconozca la dignidad de ambos mundos. Es decir, que la ciencia defina el mundo natural y la religión, y que ambas puedan cohabitar respetuosamente. Para sustentar su propuesta, el autor sesumerge en la historia de la ciencia y asedia las figuras de científicos y líderes morales que, a lo largo de los tiempos tuvieron que enfrentarse a dilemas de fe y razón. Galileo o Darwin ejemplifican el argumento del autor de que los individuos y las culturas deben cultivar tanto la vida espiritual como una constante interrogación racional para experimentar plenamente las potencialidades de la condición humana. (http://www.casadellibro.com/libro-ciencia-versus-religion-un-falso-conflicto/9788484329183/1138486)

La crítica dels ateus (Ateus de Catalunya)
S. J. Gould es un científico que se declara a sí mismo agnóstico, por ello su participación en este debate podría parecer a priori neutral, pero como ya está archidemostrado el hecho de ser científico no garantiza más que el dominio, como reconoce el propio autor, de la especialidad propia y por ello sucede lo que en tantas ocasiones, que queriendo resolver un conflicto ajeno a su disciplina en base de propuestas conciliadoras acaba por mostrar su propia impregnación religiosa, buscando la forma de justificar un espacio para la religión en un mundo donde el conocimiento objetivo cada vez más va arrinconándola hacia posiciones difíciles de defender. Por eso no logra convencernos con su propuesta, porque no aborda el problema en su registro real y sólo trata de quitar hierro a la contienda a base de buena voluntad.

divendres, 6 de juliol de 2012

La berlina de Prim


M'empasso en tres dies aquesta novel·la de Ian Gibson sobre la mort de Prim. Gibson no és un gran novel·lista i per tant més enllà de l'interès de la Història (amb majúscules) el llibre fluixeja: descripcions pobres, episodis sentimentals forçats, final una mica barato... i a més acabes perdent-te una mica entre tants personatges i amb tantes voltes sobre l'episodi. Però el llibre provoca l'interès pel personatge de Prim i ajuda a entendre els intríngulis d'aquest segle XIX tan complicat. I no deixes de pensar que si Prim se n'hagués sortit, Espanya s'hauria alliberat dels Borbons i això segur que hauria canviat moltes coses en aquest nostre(?) país. (Quins personatges Ferran VII, Isabel II, Alfons XIII, Joan Carles...! galeria dels horrors!).
Gràcies Rosa C. pel regal.

les meves notes a Evernote (estrena en el bloc)

i aquí l'enllaç amb l'entrevista amb Ian Gibson

dijous, 5 de juliol de 2012

1Q84 de Murakami


La doble història d'Aomame i Tengo, elle assassina professional, ell mig escriptor, dues històries que es troben degut al passat, degut a aquesta bogeria de sectes i little people, de nenes i crisàl·lides, u a història esbojarrada, passada de voltes en algun moment, però que m'intriga i m'interessa, tot i sabent que amb Murakami res no queda tancat.

1Q84 és una novel·la que ens transporta a un Tòquio alternatiu on les vides dels personatges principals, L'Aomame i en Tengo, es van encreuant. El llibre està ambientat el 1984, a Tokio, any que George Orwell va fer emblemàtic al seu llibre 1984. Escenes màgiques i personatges solitaris, componen la novel·la, (...), que recupera un dels seus grans temes, el de l’enfrontament de l’individu amb la societat i amb el sistema imperant, i reprodueix un món original, fosc i alhora lluminós, que molts reconeixeran com l’univers narratiu de Haruki Murakami. (de la Viquipèdia)