Rellotge sense busques, de Carson Mc Cullers

Passa bé aquesta novel·la de Carson Mc Cullers amb el rerefons del racisme els anys50 als EStats UNits. M'encurioseix el canvi en el pape dels pesonatges ja que un protagonista que un protagiista que  pot ser potent comel farmaccèutic a qui dignostiquen una leucèmia es converteix en un testimoni de les actuacions dels que de secundaris es van convertint en principals el  vell jutge racista, el negre orfe que desprèn una estanya seducció, el net del jutge de qui el parees es va suicidar en estranyes circumstancies

Carson Mc Cullers ja és un clàssic i en palpo el perquè.

(Chat Gpt) : Passa molt bé, aquesta novel·la de Carson McCullers, amb el rerefons del racisme als Estats Units dels anys cinquanta.
M’ha encuriosit especialment el joc amb el paper dels personatges: un protagonista que podria semblar central —el farmacèutic a qui diagnostiquen una leucèmia— es converteix, en realitat, en testimoni de les accions d’aquells que, aparentment secundaris, van guanyant pes i centralitat:el vell jutge racista, el noi negre orfe que desprèn una estranya seducció, i el nét del jutge, marcat pel suïcidi del pare en circumstàncies poc clares.

Carson McCullers ja és considerada un clàssic, i ara començo a entendre’n els motius

“La millor escriptora que ha donat el sud dels Estats Units”, Tennessee Williams
Rellotge sense agulles és l’última novel·la de Carson McCullers, publicada l’any 1961, pocs anys abans de morir. Ambientada en un poble petit del sud dels Estats Units, i a partir de la vida de quatre personatges memorables, McCullers torna als temes fonamentals de la seva obra —la solitud, les complexitats i contradiccions de les nostres emocions i obsessions, la responsabilitat dels nostres actes i les seves conseqüències, i la identitat— i ens brinda una de les declaracions més punyents sobre raça, classe i justícia, “una història de resposta i responsabilitat d’un home confrontat amb la seva humanitat”, en paraules de l’autora. Rellotge sense agulles, considerada la seva novel·la més important, tanca el cercle d’una obra tan breu com imprescindible d’una escriptora magistral, un dels homenatges literaris més monumentals a la petitesa, la convencionalitat rígida i la incomunicació de la societat americana de mitjans del segle XX. https://www.llibreriabookman.com/products/56057-rellotge-sense-agulles.html

Sense nom pels carrers, de James Baldwin

En aquesta obra profundament personal, Baldwin reflexiona sobre les experiències que el van conformar com a escriptor i activista: des de la infantesa a Harlem i els seus viatges a Europa i al Sud dels Estats Units, fins als assassinats de Martin Luther King i Malcolm X. Per les seves pàgines també desfilen grans esdeveniments polítics dels anys seixanta, com la guerra d’Algèria, la Marxa a Washington o l’auge de moviments com els hippies o els Panteres Negres.


Com a intel·lectual a cavall de dos mons, Baldwin és un testimoni amarg d’una Amèrica blanca aferrada als seus privilegis. La «qüestió negra», per a l’autor, és inseparable de la història americana i de la revolució. Entre unes memòries i una reflexió política, veritable retrat de la crisi de la supremacia blanca, Sense nom pels carrers és una crònica d’un temps, als Estats Units i al món, marcat per les lluites i les esperances, però també per la brutal reacció del poder amb l’objectiu de mantenir un ordre racial i imperial arreu del món.

https://www.tigredepaper.cat/ca/cataleg/sense-nom-pels-carrers

Plora pàtria estimada, d'Alan Paton

Gran novel.la de culte que havia vist durant molts anys a la prestatgeria de casa els pares i de la qual havia sentit a parlar molt. La història d’una època i d’una gran, terible injustícia: l’apartheid sudafrcà. Passada de moda, potser en algunes coses, però amb una sensibilitat que perdura com en les obres  que esdevenen clàssics. M’agrada comprar-la de segona mà en aquesta edició del Club dels Novel.listes.

 

Què ha motivat Maria Bohigas a recuperar aquest títol? ‘Em motiva que és una bona novel·la. He fet la relectura amb la mateixa intensitat que la primera vegada que la vaig llegir. És un text que conserva la mateixa màgia que quan es va publicar.

‘Plora, pàtria estimada’ és la història d’un pastor protestant ja gran, que prové d’un petit poble del medi rural. ‘És una terra empobrida, que viu l’erosió d’un món, el de les ètnies, i el de l’abandó. Molta gent ha emigrat a la capital, Johanesburg, per no tornar-hi. Un dia el criden per dir-li que la seva germana està malalta a Johanesburg, i que el necessita. En el llibre apareix el món de la pagesia autòctona molt marcada per l’herència europea; hi apareix també la ciutat de Johanesburg, que cada vegada es torna més violenta i el país desmembrat. Aquesta és una història que es repeteix a molts alttres llocs del món.’

 https://www.vilaweb.cat/noticia/3905131/20110701/lectures-destiu-plora-patria-estimada.html

Jack , de Marilynne Robinson

 La història de la lectura d'aquest llibre és una petita epopeia. Per dues em va semblar infumable i és que es passa cent pàgines en què no entens res. Però la confiança en Marilynne Robinson i l'estima per aquest raconet de món que eś Gilead m'hi porten per tercer cop i aleshores l'empenta ja és definitiva. 

Un cementerio es un lugar extraño para enamorarse, pero lo cierto es que uno de los atractivos de esta novela de Marilynne Robinson es su imprudencia, su coraje, su amor por la contradicción, por lo que no debe de extrañarnos que el amor ocurra entre tumbas. Mala señal, la muerte es su testigo. En esa larga, hermosa escena en la que Jack y Della pasan una noche juntos al pie de los ángeles de piedra, paseándose entre los panteones a la luz de la luna, el lector puede percibir sus devaneos, sus tiras y aflojas, sus avances y sus retrasos, como si los diálogos definieran con su vaivén las diferencias que los separan y a la vez la fuerza de su atracción. No solo es que Jack sea blanco y Della negra, y que en el Sant Louis de los años cuarenta un beso interracial les podía costar la cárcel y el descrédito absoluto por parte de sus correspondientes comunidades, sino también que Jack no cree en Dios y Della es devota, y Jack es un mentiroso, un vagabundo, un canalla con tendencia a desaparecer cuando las cosas se ponen feas, y Della es su reverso, una maestra de escuela con bondad y carácter en las venas, la mujer que puede salvarle. https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20210427/critica-jack-precuela-gilead-marilynne-robinson-11685167

Filmin setembre

Perfumes

Falso culpable,

La ejecución

Filmin Febrer

https://www.filmin.cat/pelicula/petite-maman?origin=searcher&origin-type=unique

https://www.filmin.cat/pelicula/loving?origin=searcher&origin-type=secondary

https://www.filmin.es/pelicula/senor

https://www.filmin.es/pelicula/ingrid-bergman-retrato-de-familia

https://www.filmin.es/pelicula/los-profesores-de-saint-denis

Mestissa, de Maria Campbell

Un gran llibre. No sabia res de la història dels Mestissos del Canadà. Escrit els anys 70 hem tardat cinquanta anys a tenir-lo en aquest país nostre. Quantes històries d'injustícies desconegudes  queden pel món encara!

Mestissa és el primer llibre d’una activista del Canadà, filla d’aborígens i de colons europeus. Narra la infància i joventut de Maria Campbell, una dona que fa tentines per un món de minories. Víctima de l’opressió racial i de la seva condició mestissa, aquí blanca, allà índia, Campbell veu com la seva cultura es perd en nom del “progrés” i d’una societat que no suporta la diferència.

https://clubeditor.cat/llibres/mestissa/

The Red dress és un curt que va fer la Maria Cambell inspirat en la seva història:

https://youtu.be/aToBWJP_fT8

La veu de Maria Campbell és la de qui té una història per transmetre —una història que il·lustra les formes més diverses d’opressió colonial. La pobresa, la prostitució, el nomadisme forçat, les agressions dels homes, la segregació racial o l’addicció a les drogues i l’alcohol són omnipresents en el seu relat. En això, respon directament al que les societats occidentals descriuen com “la cicatriu postcolonial”. Al mateix temps que Campbell és massa blanca per als uns i massa índia per als altres: no és d’enlloc en un món de minories, enmig de la cruïlla https://clubeditor.cat/mestissa-de-maria-campbell-mm-i/

Els nois de la Nickel, de Colson Whitehead

Encara no sé si m 'ha agradat del tot però me l'he llegit d'una tirada i és evident que explica una història forta i potent. Nois negres, reformatori, abusos i violència. Dos bons, molt bons, girs de guió: un al final de la primera  part quan l'atzar desmunta una perspectiva vital (de fet, la vida es així, no?) i l'altre el del final, que he intuït  per casualitat moltes pàgines abans.

L'Elwood ha crescut a la Florida dels anys seixanta i està a punt de començar els estudis universitaris. Seriós, educat i treballador, somia participar en l'incipient moviment pels drets civils, fins que un error innocent el condemna a ingressar en un reformatori juvenil anomenat Acadèmia Nickel, on descobrirà que per a un noi negre n'hi ha prou amb un petit error per destruir tota opció de futur. Els nois de la Nickel, que recrea la història real dels assassinats i abusos que van patir desenes de nens i adolescents afroamericans, s'endinsa en un dels episodis més foscos i violents del sistema educatiu dels Estats Units Whitehead analitza la violència racial i els crims d'odi, la indiferència social, la deshumanització i la imposició de l'oblit en un text impactant i necessari.https://periscopi.cat/llibre/antipoda/els-nois-de-la-nickel

Mentre es documentava per escriure la novel·la, Whitehead va poder parlar amb supervivents de la Nickel, que encara tenen gravada l’experiència com si fos ahir. Hi ha associacions de supervivents de la Dozier School que mantenen fòrums a Internet. Els records dels testimonis que Whitehead va poder escoltar eren tan brutals que a la novel·la va haver de rebaixar el grau de crueltat i violència perquè no hauria funcionat en una obra de ficció. “Hauria semblat que m’ho inventava”, ens deia Whitehead fa uns dies via zoom. L’autor afroamericà evita en tot moment carregar les tintes amb fets històrics: “El periodista exposa, l’historiador preserva i el novel·lista inventa”, diu.  

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/els-nois-de-la-nickel-131319

William Kentridge al CCCB

Al CCCB una exposició molt interessant de William Kentridge, un artista sudafricà, amb uns vídeos impactants que, sense ser explícits, reflecteixen l’experiència de l’apartheid i del postapartheid. Des del punt de vist tècnic curiosíssims i estèticament impactants.

  Una mica més: https://www.rtve.es/alacarta/videos/metropolis/metropolis-william-kentridge/4268603/

La canción de Salomon, de Toni Morrison

Té gràcia això de rescatar de la biblioteca de casa un llibre de butxaca que ja no saps si havies llegit o no i del qual en tot cas no recordes RES. Tu només sabies que la Toni Morrison ja t'havia agradat molt. Aquest cop també.

Una novela poderosa, sensual y poética que explora la historia que une cuatro generaciones de una familia erróneamente llamada Dead.

A medio camino entre la fantasía mítica y la cruda realidad de los guetos negros en los años sesenta, La canción de Salomón narra la historia familiar de un próspero hombre de negocios que ha tratado de ocultar sus orígenes para integrarse en la sociedad blanca.

Pese a sus esfuerzos, su hijo decide tomar el camino opuesto. Lejos de rehuir a sus iguales como hizo su padre, entrará en un círculo de gente dispuesta a reaccionar contra la violencia de los blancos y emprenderá un viaje en busca de un tesoro que habrá de conducirle a los orígenes de su raza.

Una magnífica saga familiar a lo largo de tres generaciones, que le valió a Toni Morrison el Award National Book Critic's Circle de 1978. https://www.amazon.es/dp/B00JXTF14E/ref=dp-kindle-redirect?_encoding=UTF8&btkr=1

https://youtu.be/RTAQHbLFi84

The Green book

Amb la Glòria al Texas o de com un trailer que et deixa absolutament escèptic amaga una pel·lícula magnífica amb un Viggo Mortensen fantastic, una guió divertit i unes pinzellades de descripció social del Sud dels Estats Units als anys de Kennedy amb certa mala baba. (i jo sense saber que havia guanyat l'Òscar)


curiositat de la peli: https://www.elle.com/es/living/ocio-cultura/a22883660/green-book-pelicula-oscar/

Bajo el paraguas del racismo, los prejuicios y la intolerancia, Green Book cuenta el esfuerzo por aprender, entender y conectar con el otro que realizan dos personas completamente diferentes, por dentro y por fuera, obligadas por las circunstancias a convivir durante varias semanas. Es la historia, como bien diría el capitán Renault en Casablanca, del "comienzo de una hermosa amistad". (https://www.elmundo.es/cultura/cine/2019/02/19/5c66f80dfdddfff13a8b45d2.html)

L’origen dels altres, de Toni Morrison.

Després de la Garcés i Steiner em sembla menys interessant. Excepte un final sobre l’africaneïtat vista des de la perspectiva occidental i la barreja d’antigor i infantilisme que atribuïm a aquest continent o les seves cultures.

http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/1256/l'origen-dels-altres

El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers

M'agrada molt aquesta novel·la que m'acompanya en el canvi d'any: una ciutat  innominada del Sud dels Estats Units (Georgia potser que és on va néixer la MC Cullers), els dies previs a la 2a Guerra Mundial  els barris baixos i deprimits on es desferma la tensió entre negres i blancs i uns personatges entre aïllats in sòrdids: Mick, l'adolescent idealista, Singer el sord-mut admirat per tots, Jake, el comunista i alcohòlic que treballa en una fira d'atraccions, Biff, el propietari del cafè-restaurant, el vell doctor Copeland el negre conscienciat... Una trama on passen poques coses però les suficients per posar la punta d'interès argumental necessària... La Mc Cullers la va escriure amb només vint-i-tres anys i és una petita joia amb un estil senzill i directe que arriba fàcilment i et transporta.
Buscaré la balada del cafè trist...

I no em puc estar de dir que l'edició de La Butxaca és farcida de faltes de puntuació i que la traducció d'en Folch i Camarasa, és com a mínim absolutament passada de moda.

Aquesta manera de narrar tranquil.la però no exempta de tensió en el contingut d'allò que conta, que es troba també a la conducta dels personatges que configuren un món que desperta les sensacions i els sentiments del lector, atrapat pels personatges abocats a la misèria en els seus diversos nivells.
(Margarida Aritzeta a http://maletasarda.blogspot.com.es/2009/02/el-cor-es-un-cacador-solitari-de-carson.html