dijous, 31 de juliol de 2008

El asombroso viaje de Pomponio Flato


I entre Nolotils i Paracetamols (Buscapina, no! diuen alguns) un oasi de tarda tranquil·la m'empasso l'última novel·leta d' Eduardo Mendoza que em fa somriure força: un patrici romà de viatge per Palestina ha d'ajudar el nen Jesús a defensar Sant Josep de l'acusació d'assassinat; en algun moment fins i tot hilarant!

dilluns, 28 de juliol de 2008

Yo serví al rey de Inglaterra

A mi em sembla una pel·lícula esplèndida que aconsegueix una cosa molt difícil , que és tractar amb to de comèdia una situació històrica complicada.
En el marc de la Txecoslovàquia de mitjans del segle XX un cambrer va ascendint en la seva situació professional fent la gara-gara a l'alta burgesia del país. La perspectiva que hi aporta el mateix personatge al cap dels anys, després d'haver-se passat quinze anys en una presó comunista aporta un tel de sensibilitat i poesia que fa que tot plegat es doti d'una sensació d'equilibri molt ben aconseguida. O a mi m'ho va semblar així.

i perquè es vegi que no tothom pensa igual he trobat això a la xarxa...

20/07/2008 | | Pero, ¿que pretenden con esta pelicula? ¿a quien quieren engañar? prostitutas menores que se lo pasan bien, exiliados al mundo rural pseudo intelectules, desequilibrada haciéndose la mona, protagonista que no se parece en nada de joven y de viejo, momentos pretenciosos de musical que el director supone estelares , y una estética manida, poco original y absurda, además de malograr el reclamo sexual ... menos mal que se me ocurrió la gran idea de salirme del cine... Por no comentar la moralina... no figura ninguna mujer que no sea prostituta? |


diumenge, 27 de juliol de 2008

Llibres que es queden a mitges

Fa mil anys que sóc aquí
poblet al sud d'Itàlia, un riuet d'oli apareix al mig del poble. Aquest premi LLibreter va de baixa...


La hoja plegada de William Maxwell
Chicago, anys 20 un noi primet i dèbil es fa amic d'un nouvingut "cachas"

Deudas y dolores de Phillip Roth
un que se li mor la mare, no s'entén amb el pare, es fica sense voler en el mig de la vida matrimonial d'una parella rara...

en les lectures estiuenques no tot són flors i violes...

I l'Eneida
però això és un plaer per anar degustant a poc a poc

Absalom!, Absalom!


Espaterrant! Una vella assignatura pendent que es va fer imprescindible quan vaig descobrir altres Faulkners. No em decep.
La història del coronel Sutpen i el seu designi maleït d'aconseguir i reclamar per a ell i la seva descendència la situació, el prestigi i el respecte que la societat del vell Sud faulknerià li deu. La història no té més importància: el coronel, els seus dos fills, Henry i Judith, l'amic Charles Bon, les germanes Ellen i Rose Coldfield... els narradors, Quentin i Shreve... la guerra, la sang, els esclaus, la dalla rovellada, la plantació, la pesquera, la història que pren cos des de tants costats diferents... Magistral la manera com Faulkner narra. En poques novel·les com les de Faukner he tingut la sensació que la literatura és un art que provoca sensacions més enllà de la història en sí que s'explica.

www.randomhouse.com/

(pàgina en anglès que compara les tres novel·les mes famoses de Faulkner)

http://ellamentodeportnoy.blogspot.com/
(el bloc d'un enamorat de Faulkner)

dijous, 24 de juliol de 2008

Vida i destí


Un monument: una narració situada en el marc de la segona guerra mundial centrada encara que no exclusivament en la família Shaposhnikov. Moltes històries a la vegada: el científic Viktor Schtrum, el comissari polític Nikolai Krimov, el comandant de tancs Piotr Novikov, les germanes Liudmila i Yevguenia... I centenars de personatges que creen un mosaic gegantí que retrata una època i que posa l'accent en la crítica de l'stalinisme.
Complementa Les benignes per l'època que descriu i per la descripció de la batalla de Stalingrad que ja ens comencem a saber de memòria i posa de costat els horrors dels dos règims.
Hi ha històries que enganxen més que les altres però em general em sembla plena de bons retrats de personatges que dubten i s'enfronten a situacions difícils. Jo recordaré especialment les indecisions del científic que s'enfronta amb la línia oficial del partit, les escenes als refugis de Stalingrad en què la cadena de comandament perd el seu sentit, el coronel que se la juga aturant l'atac dels tancs durant cinc minuts, la decisió de Yevguenia de tornar amb el seu exmarit, la carta de la mare jueva que sap que no veurà més el seu fill, les voltes i els moviments que fan els deportats que entren a la càmera de gas...

Interessant, evidentment.

I pel que sembla tothom l'ha llegit:
impressionsculturals.blogspot.com/
ciutadak.blogspot.com/

cat.bloctum.com/joanmilta/

dijous, 10 de juliol de 2008


i al tren de Sarrià, davant meu, una joveneta (de bon veure; vestidet curt de tirants apropiat per a la calor barcelonina) treu de la bossa... Miquel Strogoff Ed. Bruguera 1966 (com a mínim!) la mateixa versió mítica de la meva infància. Dubto si és estrangera però la versió és en català... treu un llapis i subratlla paraules...

baixo a la parada següent; ha estat vist i no vist però en quedo enamorat per tot el dia.

Arribo a casa els pares i m'enfilo a buscar el meu Miquel Strogoff de quan jo volia de gran ser maquinista de tren i potser conduir el transiberià! El trobo i el segresto.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Shakespeare Lear Broggi


Un deu en emocions l'espectacle del rei Lear a la Biblioteca de Catalunya. (la biblioteca de Banyoles m'obsequia amb el préstec previ de l'obra i ja des de la primera pàgina a la gandula de Tavertet es confirmen les expectatives)
Un rei desherededa la seva filla petita perquè ella li manifesta el seu amor amb sinceritat i es veu abocat a una follia senil en què l'acompanyen les hipocresies i les ambicions de la condició humana encara que també algunes fidelitats i lucideses.
La condició humana, doncs, i allò tan barroc que les coses no són allò que semblen.
Escenari impressionant la nau gòtica que ha descobert Broggi; un text que rellegiria encara més cops i que declamat pren nous matisos.
Va, seré una mica crític: als actors els falta una punta de genialitat i la distribució escènica per mi té inconvenients visuals i auditius; en general una mica d'encarcarament en la posada en escena. Moments brillantíssims pel seu efectisme o per la seva senzillesa s'alternen amb algunes solucions que quasi semblen infantils.
Però en cap moment se m'ha fet pesat i en sortim, la Marta, la Solde i jo, absolutament satisfets.

el vídeo!

petit resum i comentari sobre el rei lear a una pàgina de l'xtec

Prohibit mirar tele 5

(Però no ho estava ja?)

Tele 5 s'adhereix al manifest en defensa del castellà
http://www.telecinco.es/informativos/cultura/noticia/40420/Telecinco+se+adhiere+al+Manifiesto+de+la+defensa+del+castellano