dijous, 29 de maig de 2008

En Jaume Carbonell a Docència, el butlletí de la USTEC:

"Jo crec que les pedagogies innovadores actives no han mort, al contrari. El problema és que s'han estès i generalitzat poc. I això és el que diu l'informe PISA. El que passa és que molts opinadors no l'han llegit o no l'han entès. També és important el debat pedagogicoeducatiu sobre què s'entén per autoritat, democràcia i disciplina, que ara és un debat molt feble. Si llegiu articles d'opinió dels diaris dels últims 6 mesos, us adonareu que el pensament hegemònic és extremadament conservador, elitista i ignorant. Hi ha excepcions."

(dedicat al Simón)

diumenge, 25 de maig de 2008

Firmin


Un ratolí que espia un llibreter de Boston abans que les excavadores enderroquin el barri: símbol de la contradicció entre els vells i els nous temps; un cant al món dels llibres i la literatura. Gran èxit per sant Jordi: no m'ha semblat que n'hi hagi per tant.

post al bloc de la llibreria Mon de libres de Manacor


si veieu el vídeo us agafaran ganes de llegir-lo

divendres, 23 de maig de 2008

Un càlcul fred de l'escalfament global

Joseph E. Stiglitz

exEconomista en Cap del Banc Mundial,

(enllaçat al bloc de J.M. Terricabres)

  • cal actuar més ressoltament
  • els pobres són els més vulnerables.
  • no hi ha cap guerra que pugui ser tan devastadora
  • Té molt més sentit gravar amb impostos coses que són dolentes, com la pol·lució,
  • Exxon hauria, suposadament, finançat alguns dels anomenats think tanks per minar la confiança en els estudis científics sobre l'escalfament global, tal i com va fer la indústria del tabac subvencionant “recerques” que qüestionaven la validesa de les conclusions estadístiques que mostraven la relació directa entre fumar i patir càncer.
  • Petits canvis en algunes pràctiques poden tenir enormes efectes positius sobre centenars de milions de persones, i poden marcar una enorme diferència. Per exemple, un simple canvi de color de les teulades en climes calorosos, que reflecteixi la llum solar, o plantar arbres al voltant de les cases poden fer que s'estalviï molta energia evitant l'ús d'aires acondicionats.
aquí l'article original

dissabte, 17 de maig de 2008

El gattopardo

Em preparo per Sicília aquest estiu amb, és clar, El gattopardo. La novel·la sobre el final d'una època i el retrat d'un pesonatge que simbolitza aquest trànsit, el príncep de Lampedusa. M'agrada aquest relativisme tan aristòcrata que potser comparteixo una mica massa de pensar que allò que ha de ser serà, aquest seu menyspreu idealista, aquesta seva acceptació del temps que passa... i em començo a fer una mica a la idea de la calor que deu fer a l'illa.

dilluns, 12 de maig de 2008

El poeta indecente


dilluns de regal (segona Pasqua: qui se'n recorda que és la de Pentecosta? -llengües de foc sobre els deixebles i do de llengües...- per als mataronins dilluns de fira, orgull incomprensible per als externs... ) acabo el llibre de l'Àlex.

L'he llegit a batzegades i me n'ha dificultat seguir-ne el fil. Oscar Wilde, Toulouse-Lautrec, marxants d'art, nazis i una relació un pèl incomprensible entre els dos protagonistes. Es llegeix bé i amb una bona promoció hauria pogut ser, n'estic segur, un èxit de vendes perquè va en la línia del que avui es porta (bé, potser amb els templers o els càtars per entremig). En tot cas l'Àlex s'ho deu haver passat molt bé; la Carme ja no sé si tant!

post al bloc de l'Àlex

La duquessa de Langeais (Ne touchez pas la hache)


T'estimo? No t'estimo? Et vull? No et vull? Em deixo? No em deixo? Militar sonat s'enamora d'aristòcrata sonada a la França de la Restauració. Deu ser una bona novel·la (és de Balzac) i és interessant el joc entre els dos personatges i l'ambientació cuidada i detallista (un atrezzo esplèndid). M'hi avorreixo a estones i em fa l'efecte que no tot hi queda ben explicat. Els actors una mica sobreactuats?

crítica de Time out (m'agrada)


diumenge, 11 de maig de 2008

divendres, 9 de maig de 2008

L'últim patriarca, de Najat El Hachmi


La història de Mimoun, un marroquí afincat a Vic (encara que no es digui) des de fa ja molt temps explicada per la seva filla. Una història de ficció però amb tota la impressió de realitat (podem identificar clarament la filla amb l’autora) Potser un català autòcton no s’hauria atrevit a posarde manifest d’una manera tan evident la injustícia profunda de la discriminació de la dona en la cultura musulmana.

Cal mullar-se: tothom té dret a viure on vulgui però el sistema de valors d’allà, almenys en aquest tema, que no el portin cap aquí. Encara més ben dit: tant de bo que la convivència i la proximitat cada cop més gran entre les dues societat afavoreixi l'eliminació d'aquesta discriminació que als europeus ens sembla ancorada en l'Edat Mitjana (i no cal remontar-se tant en el temps, però)

El llegeixo a Àreu i endarrereixo fins on puc el moment d’apagar el llum per la famosa “enganxada”.