dilluns, 28 de febrer de 2011

Oscaritzades i no



Doncs el discurs del rei no em sembla res de l'altre món: és cert que el plantejament és original i que es fa curiós veure la família reial anglesa tant de prop (els anglesos ja ho havien fet això) i no saps mai fins a quin punt és versemblant tot plegat. La figura del logopeda té la seva gràcia però a mi em sembla en resum que li falta "chicha"

Ara, que el Cigne negre encara més fluixa, ni fu ni fa. No m'interessa en cap moment.

Zbigniew Herbert (hi vaig entrant a poc a poc)

sobre Lascaux
Els colors : el negre, el marró, lóvre, el vermell coure, el carmesí, el malva i el blanc de les pedres calcàries. Són ,és intensos i vius que en cap fresc renaixentista. Els colors de la terra, de la sang i del sutge.


sobre Paestum
els primers constructors no coneixien les proporcions correctes i "es van esforçar a trobar normes que fessin que les columnes permetessins sostenir el pes i fossin considerades belles" Van mesurar la petjada d'un home i la van comparar amb la seva altura (...) i van aplicar la mateixa norma a la columna, comptant el capitell. Així la columna dòrica va començar a reflectir la força i la bellesa del cos humà.

diumenge, 20 de febrer de 2011

Va de còmics




O de novel·la gràfica com se'n diu ara:
un de Reis: El invierno del dibujante, de Paco Roca, el d'Arrugas. La història dels dibuixants dissidents d'editorial Bruguera que em transporta al món mític del meu Pulgarcito. Història curiosa i original, dibuixos bonics, però massa monòton.
i tiro de biblioteca qui xollo!:
Los impostores, una història de nou amb dibuixos bonics, un guió una mica complicat d'un que es va passar per un escriptor en un món de jazz i gangsters
I després Lulú mujer desnuda, diré de nou això dels dibuixos bonics, però és que el món de la novel·la gràfica està ple de dibuixos desagradables, d'una dona que engega la família i es passeja per una ciutat francesa de l'Atlàntic (Bordeus?) mentre la seva filla esplica la situació als amics reunits.

diumenge, 13 de febrer de 2011

dissabte, 12 de febrer de 2011

Els Reis, d'Orient



Mathias Enard: Parle-leur de batailles, de rois et d'éléphants, Quin títol més fantàstic! Miquel Àngel se'n va a Istanbul a projectar un pont sobre el Corn d'Or i allà reflexiona sobre l'art i l'arqutectura i les passions humanes i s'enamora i s'enamoren d'ell... Bonic i interessant.
I alguns milers de quilòmetres més enllà Kénizé Mourad, l'autora del "De part de la princesa morta" , explica la història de la princesa d'un regne indi que lluita contra els britànics en un precedent de la revolta gandhiana.
Aquest any els Reis han vingut d'Orient.

dissabte, 5 de febrer de 2011

Boles de billar o fantasmes travessant parets?


"És encara força insòlit que els àtoms siguin principalment espai buit i que la solidesa que experimentem al nostre voltant sigui una il·lusió. Quan dos objectes es toquen en el món real (les boles de billar són l'exemple que s'utilitza amb més freqüència) no xoquen entre sí en realitat El que passa més aviat (...) és que els camps de les dues boles que estan carregats negativament es repel·leixen entre sí... Si no fos per les seves càrregues elèctriques, podrien com les galàxies, passar l'una a través de l'altra(...)"

Bill Bryson "Una breu història de quasi tot"