dilluns, 24 de maig de 2010

Les Corberes diumenge


més vinyes, pinars, més roselles, Lagrasse poble esplèndid, no hi ha ningú, carrers medievals mercat porxat al mig d'una plaça, visió de conjunt esplèndida al fons l'abadia immensa, la visita un pèl decebedora però al costat un llibreria molt ben posada literatura, clàssics, art, filosofia... la senyora ens aconsella i al sortir cerveseta al jardinet, revolts i revolts i revolts paisatge d'un verd intens, ara les Corberes són verges i salvatges i verdes de castanyers i revolts i revolts verd frondós petits poblets sense restaurant i gana gana una senyora ens ofereix com a últim recurs (són ja quarts de tres i ho ha acabat tot, és França) ja una assiette de fromages, clapadeta en un coll, revolts i revolts i poblets on no hi ha estació de servei, les gorges de Galamus, saint Paul de Fenouillet patint per la benzina fins que un tio ens deixa utilitzar la seva carte (les nostres no funcionen) al Carrefour de Saint Paul, hotelet tonto però al darrera un ruisseau on es llegeix bé , saint Paul no val gaire però el cel és esplèndid i el Fenouillet és una vall magnífica, per què ho tenen tot tan ben conservat aquests francesos? pizza bona per solucionar la gana i el pressupost. Estem cansats; el cotxe també cansa.

les Corberes dissabte


autopista, frontera, ginesta, roselles, vinyes i vinyes, roquissars blaquinosos, torrents engorjats, Durban primer poble amb caràcter francès, passejada fins el chateau (càtar o no), passeig amb plàtans, pont de ferro curiós sobre el riu, dinar a l'abadia de Fontfreda, menú correcte, lloc preciós amagat entre els turons i els alzinars, al fons Milmanda o Riudabella, ai no! , migdiada sota les alzines, visita interessant, claustre, sala capitular, patis Lluís XIV, curiosa explicació sobre la diferència entre el romànic tardà i el gòtic primitiu, la clau és la clau de volta i mai tan ben dit, ens arribem a Fabrezan, el paisatge s'obre, més vinyes, més roselles, cel de tarda què tenen els colors de tarda? no és només la inclinació dels rajos de sol que deu ser la mateixa que al matí però potser la terra escalfada, l'hotelet és una mica estrany però el poble és supertranquil, una horeta de lectura després passejada pel poble que ens enamora per la seva naturalitat i poca afectació però netedat i tornaré a dir això del caràcter, restaurantet fantàstic, Les calicots recomanat Routard, preu correcte, ambientació coquetona i cuidada, camembert croupillé (?) patés de foie, filet de boeuf (au point) tartine de primera, passejadeta buscant el sentier botanique però no el trobem ara des de la carretereta silenci i granotes llum de solstici proper

dijous, 20 de maig de 2010

Els idus de març, de Thornton Wilder


Quin Juli Cèsar més creïble! Suposo que el caràcter epistolari tan ben imitat hi ajuda . Hi ha moments una mica pesadets (buf Cleopatra!) però aquesta història en semiprimera persona sobre els últims dies d'aquest personatge mític ha tingut puntes d'interès fantàstiques. M'agrada l'emperador dubtant de l'existència dels déus! Bo el persontage de l'amic mutilat que sense sortir en tota l'estona pren importància només pel fet de ser el destinatari dels escrits de Cèsar. Jo que sóc tan crític amb moltes novel·les històriques, aquesta m'ha semblat molt ben plantejada.

dimecres, 19 de maig de 2010

Fi de David Monteagudo


M'ha semblat fluixíssim! Una història sense cap interès! Un argument de novel·la juvenil dolenta: un grup d'amics es reuneixen després de vint-i-cinc anys de no haver-se vist, en una casa de colònies al mig del bosc i de sobte comencen a cdesaparèixer l'un darrera l'altre. Absolutament incomprensibles no tant la posició en els hits parades (a això ja hi estem acostumats) com els comentaris crítics en els mitjans de més prestigi (El brillant debut de Monteagudo deia El país) i no diguem els comentaris a la solapa del llibre (però a això també ja hi estem acostumats). En tot cas que discrepi de tots els elogis que li han caigut no vol dir que no me'l llegís amb una tarda.

dissabte, 15 de maig de 2010

An education


Londres 1962: una noieta de 16 anys guapa i intel·ligent educada ben tradicionalment coneix un home de trenta-cinc amb qui inicia una relació que la farà entrar de cop en el món dels adults. Entretinguda i interessant encara que previsible i una mica tòpica.

està explicada fins i tot a la Wikipedia. Què no hi ha a la Wikipedia?

diumenge, 9 de maig de 2010

Miklós Bánffy: Las almas juzgadas


Aquesta segona part de la trilogia de Transilvània potser no és tan potent com la primera. Hi perd importància el personatge de Lázlo i hi ha alguns capítols amb poc interès. De totes maneres em sembla encara un senyor novel·lot amb pàgines esplèndides i un final excel·lent. M'agrada submergir-me en la geografia i la història d'aquest país mig romanès mig hongarès amb l'excusa de l'amor impossible d'aquesta parella aristocràtica que formen Bálint Abady i Adrienne Miloth, dos personatges dignes dels míllors llocs en la llista de Romeus i Julietes que pululen per la literatura mundial.

la pàgina web de la COPE (sí!) explica un cosa curiosa:

Forma parte de una trilogía: "Los días contados", "Las almas juzgadas" y "El reino dividido", en alusión al pasaje bíblico sobre la interpretación de los sueños que hizo el profeta Daniel al rey Nabucodonosor, después de que aparecieran unos dedos de mano humana escribiendo sobre el muro del palacio: “Contado, Pesado, Dividido”. La interpretación es ésta: “Contado”: Dios ha contado los días de tu reinado y les ha señalado el límite; “Pesado”: te ha pesado en la balanza y te falta peso; “Dividido”: tu reino se ha dividido y se lo entregan a medos y persas.