Laberint, de Burhan Sönmez

En Boratin, un cantant de blues de vint anys que ha intentat suïcidar-se saltant del pont del Bòsfor, torna a casa després d’una breu recuperació a l’hospital. Pateix una amnèsia parcial que no li permet recordar qui és però sí dades i fets històrics, tot i que no pot endreçar-los en el temps. Alliberat del dolor i la història personal que el va empènyer a intentar matar-se, el jove passa el temps passejant per Istanbul, reflexionant amb estranys i amics sobre què ens fa ser qui som, submergit en un laberint de narracions sobre la ciutat i el seu passat.  https://periscopi.cat/llibre/antipoda/laberint

Nits de pesta, d’Orham Panuk

Abandonat i no perquè coincideixi amb la meva COVID. No em ve de gust dedicar la lectura de 700 pàgines a descobrir qui ha matat un metge turc en una illa imaginària al costat de Creta en els momenmts finals de l'imperi otomà.

La nova novel·la del Nobel de Literatura turc Orhan Pamuk. Una història coral d’amor i revolta en temps de pesta. Una vibrant ficció històrica que ens toca molt de prop.

Primavera de 1901: una epidèmia de pesta fa estralls entre els habitants de l’illa de Minguer, 29a província de l’imperi Otomà. El sultà Abdülhamit primer hi envia el seu inspector en cap de salut, el químic Bonkowski Paixà, i el jove i exitós doctor Nuri, que viatja acompanyat de la seva dona, Pakize Sultan, neboda del sultà. A l’illa també hi trobaran el jove oficial otomà Major Kâmil; la illenca Zeynep, de qui aquest últim està enamorat; el governador Sami Paixà, desbordat per la situació, i la seva bella amant Marika.

Nits de Pesta és la història d’aquests personatges, de les relacions que s’estableixen entre ells, del seu esforç constant per fer complir les prohibicions de la quarantena imposada i de la guerra contra l’epidèmia, les tradicions de l’illa i, finalment, les friccions sorgides davant l’amenaça de la mort.

Kyra Kyralina, de Panait Istrati

Una espècie de  relat de les mil i una nits que no m'acaba d'entrar fins al final. (harems, Istambul, mercaders d'espècies...)

Panait Istrati (1884-1935) és l’autor més danubià de totes les Romanies, conegut a Occident sobretot com a escriptor de llengua francesa a partir de la publicació de la novel·la Kyra Kyralina (París: Ed. Rieder, 1924). De pare grec –d’aquí el seu nom– i mare romanesa, immediatament va esdevenir un autor amb una doble identitat literària, quan Istrati mateix va publicar dues altres novel·les en llengua romanesa (Passat i futur i L’oncle Anghel) l’any 1925. Com ell digué: “primer de tot sóc i vull ser un escriptor romanès”.

https://www.nuvol.com/entrevistes/els-comencaments-de-panait-istrati/

A Kyra Kyralina, Stavru ens narra les peripècies a la llar materna al port de Braila, la vida viciada per un turc i, finalment, la recerca desesperada de Kyra als harems de Constantinoble amb el colofó de la descoberta de l’amistat i la llibertat. 

https://www.lacentral.com/agenda/barcelona/evento/kyra-kyralina-de-panait-istrati-151347