El verano sin hombres, de Síria Hustved

 La Siri Hustved és un personatge interessant, es clar. Això és una novel·leta una mica intranscendetn, però.

Cuando Boris Izcovich dijo la palabra «pausa», Mia Fredricksen, de cincuenta y cinco años, enloqueció. Porque lo que deseaba su marido era una pausa en su matrimonio, después de treinta años sin adulterios y una hija encantadora. Hay que decir que la «pausa» de Boris es francesa, compañera de trabajo, joven y con buenas tetas. Pero la locura de Mia no fue más que una breve psicosis, y ese verano regresa a Bonden, la ciudad de su infancia, donde aún vive su madre en una residencia para ancianas activas e independientes. Mia alquila una casa, se relaciona con sus vecinos, una joven recién casada con dos niños y un marido que le despierta sospechas de maltrato, y visita a su madre y a su grupo de amigas. Recupera los recuerdos de su infancia, y descubre algunos secretos de la femineidad de otras generaciones. También dirige un taller de poesía con un grupo de estudiantes. Y con todos estos incidentes, historias y vidas, Mia urde esta veloz, brillante comedia feminista, de inesperado final...
https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/el-verano-sin-hombres/9788433975768/PN_791

Pioneras, de Marta Díaz de Lope Díaz

 Al cinema de Vimbodí. Caricaturesca sobre els inicis del futbol femení a Espanya però entretinguda.

L'ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys

si no m'ho haguessin dit no sé si hauria "pillat" que la protagonista és la surt a Jane Eyre. En tot cas, una bona novel·la.

La novela actúa como precuela a la famosa novela de 1847 de Charlotte Brontë, Jane Eyre. Es la historia de Antoinette Cosway (conocida como Bertha Mason en Jane Eyre), una heredera blanca criolla, desde la época de su juventud en el Caribe a su infeliz matrimonio con el señor Rochester y su traslado a Inglaterra. Atrapada en una opresiva sociedad patriarcal en la que no pertenece ni al grupo de los europeos blancos ni al de los jamaicanos negros, la novela de Rhys reelabora la diabólica mujer loca del ático de Brontë. Como ocurre con muchas obras poscoloniales, la novela trata ampliamente con los temas de la desigualdad racial y la dureza del desplazamiento y la asimilación. Se identifica también en ella el motivo narrativo del viaje, específicamente el de la diáspora caribeña.^[1]

La narración se construye a través de dos voces:^[2] la primera parte es narrada por Antoinette, caracterizada por su hipersensibilidad, sus miedos y su inestabilidad emocional. La voz de la segunda parte es la de Rochester, mucho más ordenada. La tercera parte la narra, de nuevo, Antoinette, pero esta vez desde su encierro en Thornfield Hall.

Sofà maig

Pel·lícules:  

Münter i l'amor de Kandinsky, de Markus Rosenmüller 

Shortbus, de John Cameron Mitchell 

La misteriosa mirada del flamenco, de Diegi Céspedes

Nouvelle vague, de Richard Linklater 

La voz de Hind , de Kaouther Ben Hania 

Sèries 

El cas deLaura Stern  

Normal people, 

La mesías 

Un hombre mejor, 

Fortuna, d'Hernán Díaz

Esplèndid! Dels millors girs de guió que mai hagi llegit. No perquè es busqui la sorpresa sinó per demostrar que res no és mai el que sembla. 

Hernán Díaz, premi Pulitzer amb 'Fortuna': el poder, és a dir els diners, com a fabricant de realitat https://share.google/WeVzdiBVDIp2ncK6J

La crítica que explica massa

L’epopeia d’Hernán Díaz sobre la manipulació del poder https://share.google/3nIHPbhHGFeY1ngx4

des del sofà, setembre

 Sèries :

las semillas del mal, https://www.filmin.es/serie/las-semillas-del-mal

Después de la fiesta https://www.filmin.es/serie/despues-de-la-fiesta

Pel·lis:

Una quinta portuguesa, d'Avelina Prat, https://www.filmin.es/pelicula/una-quinta-portuguesa

Parenostre, de Manuel Huerga https://www.filmin.es/pelicula/parenostre

La memoria infinita, https://www.filmin.es/pelicula/la-memoria-infinita

Backbird, blackberry, d'Elene Naveriani https://www.filmin.es/pelicula/blackbird-blackberry

Carnicero, de Joyce Carol Oates

Una novel.la terrorífica que poca gent deu aguantar! Un metge ginecòleg que experimenta amb els cossos de les boges del manicomi del qual és director. Una espècie de Mengele del segle XIX als Estats Units en què l’esclavitud deixa pas a situacions igual de perverses. Me l'empasso. Jo soc dur amb la ficció.

En esta historia basada en hechos reales, Joyce Carol Oates sigue los pasos de un médico que en el siglo XIX sometió impunemente gran cantidad de mujeres a terribles experimentos para sus avances científicos. El doctor Silas Weir, conocido a posteriori como el padre de la neurología y de la «ginopsiquiatría», se obsesiona en esta novela con una de sus pacientes, Brigit, una joven sirvienta albina que se convierte en el principal sujeto de sus experimentos y en la semilla de su destrucción. Narrada por el hijo mayor de Weir, que ha repudiado el legado brutal de su padre, Carnicero se asoma al horror al que la comunidad científica ha sometido las mujeres a lo largo de la historia y se pasea por las regiones más oscuras de la psique, mientras trama al mismo tiempo una esperanzadora historia de amor.
https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/349962-libro-carnicero-9788420477954?srsltid=AfmBOopC83btS4Nl9oSWGa9-GrmCTDkblNDAYDZAsrxk5oA-_6_K4Yym

Des del sofà , agost

 Pelis 

Zodiac, de David Fincher https://www.filmin.es/pelicula/zodiac?origin=searcher&origin-query=primary

Por todo lo alto d’Emmanuel Courcol https://www.filmin.es/pelicula/por-todo-lo-alto?origin=searcher&origin-query=primary

La chica de la aguja, de Magnus von Horn https://www.filmin.es/pelicula/la-chica-de-la-aguja

Parthenope, de Paolo Sorrentino https://www.filmin.es/pelicula/parthenope

Bonjour, tristesse, de Durga Chew-Bose https://www.filmin.es/pelicula/bonjour-tristesse-buenos-dias-tristeza?origin=searcher&origin-query=primary

Boiling point, de Philip Barantini

https://www.filmin.es/pelicula/hierve

A son image, (La fotógrafa corsa), 

de Thierry de Peretti

https://www.filmin.es/pelicula/la-fotografa-corsa

Series

Shetland (anar fent)

Feminisme de.butxaca

 Res de nou  és veritat, però d'acord en tot es clar. La parella,  les cures, les violacions,  el sostre de vidre, la síndrome de la impostora, la coeducació, ... està bé anar-ho recordant. Ens està bé als homes anar-nos-ho recordant.

I una idea final per pensar: la.nova masculinitat és la feminitat

BO: Les feministes racialitzades no cal que el llegeixin. El llibre no deixa de ser des d’una perspectiva eurocèntrica i crec que és millor que no el llegeixin. Ja ens han llegit prou. Francament, aquests altres feminismes tenen molt més a ensenyar-nos. De la mateixa manera que nosaltres hem llegit prou homes i ara ens haurien de llegir ells a nosaltres, som les dones euroblanques les que hem de llegir a aquestes altres feministes, elles ja ens han llegit prou. A mi m’agrada molt llegir feminismes d’altres tradicions de la mateixa manera que m’agrada molt llegir sobre transfeminisme ja que té moltes coses a ensenyar-nos als feministes cisgènere. Sobre la flexibilitat necessària dels gèneres, per exemple, que a vegades ens és difícil de concebre des de la posició privilegiada cisgènere. https://www.nuvol.com/llibres/kit-de-supervivencia-de-bel-olid-46754 

https://www.google.com/search?q=bel+olid&ie=UTF-8&oe=UTF-8&hl=ca-es&client=safari

Seny i sentiment, de jane Austen

Arribar a la pàgina 369 per trobar el primer moment realment emocionant… 

En el fons és molt conservador tot plegat, no? O és que en aquella èpica no podia ser d’una altra manera? El seny és respectar sobre tot les convencions socials.

…

Content d’haver-lo llegit, però no ha estat hg vespecialment satisfactori. Em costa una mica entrar en els personatges d’aquestes dues germanes, mque em semblen massa plans, massa estereotipats i aquesta separació , aquesta polarització entre els dos caràcters d’elles massa fixa i esquemàtica. I això que diuen que elles evolucionen al llarg de la novel.la

Arran de la mort sobtada del pare de família, les germanes Dashwood veuen profundament alterada la seva vida, fins aleshores alegre i despreocupada. Tot d’una queden totalment desemparades i han de marxar de la casa familiar, que ha passat per herencia al seu germanastre. Les dues germanes grans –Elinor, tranquil·la i prudent, i Marianne, impulsiva i romàntica—s’enamoraran i experimentaran doloroses decepcions, pero el seu patiment les ajudarà a comprendre’s millor, i a descobrir que, per ser realment felices, el seny ha de deixar pas al sentiment i el sentiment ha de cedir davant el seny. Aquesta es, sens dubte, una de les grans novel·les de Jane Austen (1775-1817) i de la historia de la literatura universal. https://vienaedicions.com/book/seny-i-sentiment

I de nit a casa (juliol 2025)

Pelis 

(Quan Filmin diu que són les millors del segle XXI és que alguna cosa tenen)

Moonlight, de Barry Jenkins https://www.filmaffinity.com/es/film395573.html

Hijos de los hombres , d’Alfonso Cuarón  https://www.filmaffinity.com/es/film976261.html

Secretos de un crimen. De sandhya Suri  https://www.filmaffinity.com/es/film269573.html 

Licorice pizza, dePaul Thomas Anderson   https://www.filmaffinity.com/es/film269573.html

https://www.filmin.es/pelicula/licorice-pizza?origin=searcher&origin-query=primary

Patos, de Kate Beaton

Una bona recomanació de la Mireia de la Biblioteca. El dibuix és simple, però agradable i la història d'una noia que treballa en unes mines de sorres petrolíferes al Canadà permet abordar temes molt de fons que es presenten amb una pàtina superficial, com qui no vol la cosa: problemes mediambientals, assetjament a la feina, condicions laborals, l'explotació i espoli dels terrenys dels aborígens (aquesta paraula... sí?)...

UNA OBRA AUTOBIOGRÁFICA LLENA DE ESCLARECEDORAS EXPERIENCIAS SOBRE EL MUNDO LABORAL, EL ABUSO SEXUAL, LA ECOLOGÍA Y EL CRECIMIENTO PERSONAL

Antes de Kate Beaton, la autora de Hark! A Vagrant, había la Kate Beaton de los Beaton de Cabo Bretón, específicamente de Mabou, una comunidad costera muy unida en la que abundan las langostas, las playas, los violines y las canciones tradicionales gaélicas. Con el único objetivo de pagar el préstamo estudiantil, Katie viaja al oeste para aprovechar la fiebre del oro negro de Alberta, algo que ya es una tradición para los habitantes de la costa este necesitados de empleos con buenos salarios que no pueden encontrar en su querido hogar. Katie descubrirá la dura realidad de la vida en las arenas petrolíferas, donde los traumas suceden a diario, pero raramente se discuten.

https://www.normaeditorial.com/ficha/comic-americano/patos-dos-anos-en-las-arenas-petroliferas

Filmin octubre

Pel·lis:

La última estación, de Michael Hoffmann

Shayda, de Noora Niasari

Sèries 

Shetland

Filmin juliol 2024

Falling, de Vigo Mortensen 

Mientras seas tú , de Claudia Pinto

How to have sex , de Molly Manning Walker

Grupo salvaje, de sam Peckinpah

Sèries: 

Els Bridgerton

Prisoner

Hasta que te mate

Un jardí de delícies terrenals, de Joyce carol Oates

Això sí que és un novel·lot! Quin personatge! Quina manera d'explicar-ho! 

Un jardí de delícies terrenals és la primera novel·la del quartet Wonderland de Joyce Carol Oates, una veritable odissea narrativa que explora les diferents vides i classes socials dels Estats Units d’Amèrica amb tota la seva complexitat. En aquest primer i brillant capítol, Oates presenta una de les seves heroïnes més memorables, Clara Walpole, la filla d’uns grangers emigrants que tenen els seus orígens a les àrides i implacables terres de Kentucky. Desesperada per escapar d’una existència atzarosa plena de violència i de pobresa, la Clara té la determinació de no repetir els errors de la seva mare. Per això lluita aferrissadament per la seva independència en les relacions que estableix amb homes molt diferents: el seu pare, un home fet a si mateix i amarat de ressentiment; el misteriós Lowry, que rescata la Clara quan tot just és una adolescent i li ofereix una primera porta a l’amor; en Revere, un ric propietari de terres que proporciona una estabilitat a la nostra protagonista; i en Swan, el fill de la Clara, que pateix les càrregues psicològiques i espirituals de les ambicions frustrades de la seva mare. Un jardí de delícies terrenals és una obra mestra destinada a perdurar d’una de les millors escriptores nord-americanes, un autèntic monument que enceta el que ha acabat erigint-se com una de les sagues més ambicioses de la història de la novel·lística mundial.

https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/un-jardi-de-delicies-terrenals/

El títol de la novel·la està extret del quadre El jardí de les delícies del Bosco, però en lloc de passar de l’Edèn a l’infern, el protagonista d’Oates viatja des de l’infern d’un campament d’emigrants a través d’una existència incerta fins a un Edèn econòmic i social, representat per la granja de Curt Revere. I com passava en el jardí del quadre, aquest també conrea les llavors de la seva pròpia destrucció. Topografies violentes en una novel·lassa que també analitza la desintegració de la família nord-americana a partir d’una magnífica capacitat de donar una visió cinemascòpica de la seva Amèrica. Els temes clau de la literatura de Joyce Carol Oates esdevenen sempre pretextos per analitzar el seu país de manera implacable i crua: les dures condicions de la vida rural, els abusos sexuals, l’afany de poder, el desenvolupament emocional de dones valentes o el terror sobrenatural. 

https://www.nuvol.com/llibres/travessar-el-desert-amb-joyce-carol-oates-339008

Dones? Homes?, de Jordi Casanova

I amb la Marta vam anar a la presentació del llibre d’en Jordi a la Setmana del Llibre… 

 

 

Som dones i som homes perquè naixem dones i homes? O bé ho som perquè la societat fa que ens criem com a dones i com a homes? Els humans som fruit de la biologia (com naixem) i de la cultura (com ens criem), però sovint sembla que el coneixement de la biologia ens faci por. Podem afirmar que el sexe és el fenomen biològic que es manifesta en l existència d animals femelles i mascles, i que el gènere és el rol que les societats humanes imposen, o volen imposar, a les persones. Tanmateix, quina relació hi ha entre el sexe...

Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, D’Irene Solà

 El llegeixo molt fàcilment i potser fins i tot em molesta menys que les muntanyes que ballen tot i que continua tenint aquell aire d’exercici literari. L’imagino sent una gran saga sobre la vida en un mas allunyat del món amb els elements de realisme màgic que podter ara ja estan passats de moda. aquesta noia potser algun dia farpa una gran novel·la.

Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s’agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d’un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.

Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l’humor, la gosadia formal i la capacitat d’evocar atmosferes i d’encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d’històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació. https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/et-vaig-donar-ulls-i-vas-mirar-les-tenebres/9788433905130/LA_110

L'esdeveniment, d'Annie Ernaux

Ernaux explica l’experiència de l’avortament que va protagonitzar en la seva joventut als anys 60, una època en què en aquest tema les coses eren molt diferents de com ho són ara (o potser no tant).

Amb la seva barreja d’eufemisme i de grandiloqüència, de loquacitat atemorida i de poderosa subtilesa, L’esdeveniment és un títol idoni per posar a un llibre en què s’explica un fet tan espantós i quotidià, tan traumàtic i clandestí, com és un avortament il·legal.
https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/annie-ernaux-esdeneminent-premi-nobel_1_4509503.html

Casa de nines, d'Henrik Ibsen

No l’entenc gaire finas al final. I aleshores, sí, Nora apareix com la revelació del feminisme d’Ibsen de quèhavia sentit a parlar.

Casa de nines és una de les obres centrals de la dramatúrgia d’Ibsen i l’any 1893 va ser la primera obra del dramaturg noruec a ser representada en català. Casa de nines és un drama contemporani en què l’individualisme dels personatges s’enfronta a la moral i als costums establerts. La protagonista de l’obra, Nora, una dona bella, individualista i molt mimada, reconeix la falsedat de tot allò que l’envolta. «I jo..., quina preparació tinc per educar els nens? No estic a l’altura d’aquesta feina. Abans tinc davant meu un altre deure. Haig d’educar-me a mi mateixa. I tu no ets un home per ajudar-me a aconseguir-ho. Me n’haig de sortir tota sola. I per això ara et deixo.» Acte tercer 

https://www.tnc.cat/ca/casa-de-nines

Filmin juny

 La casa del tejado rojo de Yogi Yamada, Yahttps://www.filmin.es/pelicula/la-casa-del-tejado-rojo

Cuento de otoño d’Eric Rohmer https://www.filmin.es/pelicula/cuento-de-otono

Hive (El rusc), de Blerta Bascholli  https://www.filmin.es/pelicula/hive-colmena

Living , d’Oliver Hermanus https://www.filmin.es/pelicula/living