L'ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys

si no m'ho haguessin dit no sé si hauria "pillat" que la protagonista és la surt a Jane Eyre. En tot cas, una bona novel·la.

La novela actúa como precuela a la famosa novela de 1847 de Charlotte Brontë, Jane Eyre. Es la historia de Antoinette Cosway (conocida como Bertha Mason en Jane Eyre), una heredera blanca criolla, desde la época de su juventud en el Caribe a su infeliz matrimonio con el señor Rochester y su traslado a Inglaterra. Atrapada en una opresiva sociedad patriarcal en la que no pertenece ni al grupo de los europeos blancos ni al de los jamaicanos negros, la novela de Rhys reelabora la diabólica mujer loca del ático de Brontë. Como ocurre con muchas obras poscoloniales, la novela trata ampliamente con los temas de la desigualdad racial y la dureza del desplazamiento y la asimilación. Se identifica también en ella el motivo narrativo del viaje, específicamente el de la diáspora caribeña.^[1]

La narración se construye a través de dos voces:^[2] la primera parte es narrada por Antoinette, caracterizada por su hipersensibilidad, sus miedos y su inestabilidad emocional. La voz de la segunda parte es la de Rochester, mucho más ordenada. La tercera parte la narra, de nuevo, Antoinette, pero esta vez desde su encierro en Thornfield Hall.

Plora pàtria estimada, d'Alan Paton

Gran novel.la de culte que havia vist durant molts anys a la prestatgeria de casa els pares i de la qual havia sentit a parlar molt. La història d’una època i d’una gran, terible injustícia: l’apartheid sudafrcà. Passada de moda, potser en algunes coses, però amb una sensibilitat que perdura com en les obres  que esdevenen clàssics. M’agrada comprar-la de segona mà en aquesta edició del Club dels Novel.listes.

 

Què ha motivat Maria Bohigas a recuperar aquest títol? ‘Em motiva que és una bona novel·la. He fet la relectura amb la mateixa intensitat que la primera vegada que la vaig llegir. És un text que conserva la mateixa màgia que quan es va publicar.

‘Plora, pàtria estimada’ és la història d’un pastor protestant ja gran, que prové d’un petit poble del medi rural. ‘És una terra empobrida, que viu l’erosió d’un món, el de les ètnies, i el de l’abandó. Molta gent ha emigrat a la capital, Johanesburg, per no tornar-hi. Un dia el criden per dir-li que la seva germana està malalta a Johanesburg, i que el necessita. En el llibre apareix el món de la pagesia autòctona molt marcada per l’herència europea; hi apareix també la ciutat de Johanesburg, que cada vegada es torna més violenta i el país desmembrat. Aquesta és una història que es repeteix a molts alttres llocs del món.’

 https://www.vilaweb.cat/noticia/3905131/20110701/lectures-destiu-plora-patria-estimada.html

Hacia el mañana, de Pramoedya Toer

Una lectura per a uns dies dramàtics. Per a un increïble. Marta! Martona!

….The protagonist, also the narrator, is Minke (a fictionalization of Tirto). Minke leaves Surabaya, where he studied in a prestigious high school, to go Betawi (or Batavia), the capital of Dutch East Indies, to continue his education.^[1]There he attends the STOVIA, a school for native doctors, the only avenue for higher education available to the natives in the Dutch East Indies.^[3] He continues to encounter racist colonial policies; for example, he is not allowed to wear European dress, but instead must wear indigenous dress.^[4] While studying there he meets Mei, a Chinese activist who is working on forming an organization for the Chinese in the Indies.^[4] They marry but she soon dies of malaria.^[4]… https://en.wikipedia.org/wiki/Footsteps_(novel)

El cartògraf d'absències, de Mia Couto

Un llibre que em regala la Muntsa perquè el te repetit i es revela com una peça interessant sobre la colonització i descolonització de Moçambic

El poeta i professor universitari Diogo Santiago retorna a Beira, la seva ciutat d’infància, per rebre un homenatge mentre s’anuncia l’arribada d’un cicló tropical demolidor. Allà coneix la Liana, una dona misteriosa que resulta ser la neta de l’inspector de la policia secreta que va detenir el pare d’en Diogo fa més de quaranta anys. Junts, s'endinsaran en una investigació per redibuixar la personalitat d’aquesta figura paterna enigmàtica i compromesa. Alhora, la Liana també descobrirà les veritats de la seva pròpia història, marcada per la mort d’una dona en caure al buit.

Mia Couto ens fa navegar entre dues èpoques traumàtiques en què Moçambic va quedar assolat: la guerra de la Independència i la devastació del cicló Idai. Amb una prosa poètica i lírica, l’autor ens convida a un viatge en el temps per preservar la memòria i la història de la seva terra.

https://www.vilaweb.cat/noticies/mia-couto-cartograf-absencies-joc-de-miralls/

Mig sol groc, de Chimamanda Ngozi Adichie

Novel·lot dels que m'agraden. Lliçó d'història ben feta sobre un moment que desconec i que apolrta reflexions extrapolables. I tant! El colonialisme, el racisme, el paper de les dones, el de l,a proppaganda de guerra... Biafra era una paraula remota lliogada a nens famèlics i cadavèrics amb panxes grosses, fotografies en blanc i negre de la meva i nfància, argument per al menjar bé, per al no deixar res al plat…

Chimamanda Ngozi Adichie recrea la vida de tres personatges atrapats en les turbulències de la dècada, en el marc de la guerra de Nigèria per la independència: el jove Ugwu, empleat de la casa d’un professor universitari d’idees revolucionàries; l’Olanna, la bella esposa del professor, que per amor ha abandonat una vida privilegiada a Lagos per viure en una ciutat polsegosa, i en Richard, un jove i tímid anglès que està enamorat de la germana de l’Olanna, una dona misteriosa que renuncia a comprometre’s amb ningú. https://www.grup62.cat/llibre-mig-sol-groc/332154

Paraíso, d'Abdulrazak Gurnah

Té el seu què. La vida d'aquest noi segrestat de la família (o comprat) en la Tanzània del colonialisme germànic... sorprenentment multiètnica i multicultural i és que tenim tants desconeixements, tants mites i tans orejudicis sobre l'Àfrica... (Tanzània... on queda Tanzània? almenys això ho he après...)

Cuando los padres de Yusuf, de doce años, le dicen que vivirá con su tío Aziz durante una temporada, el chico se muestra entusiasmado. Pero lo que Yusuf no sabe es que su padre lo ha empeñado para saldar una deuda imposible de pagar, ni tampoco que Aziz no es pariente suyo, sino un rico y acaudalado comerciante con el que viajará por África central y las riberas del Congo en vísperas de la primera guerra mundial.

A través de los ojos de ese chiquillo descubriremos una naturaleza exuberante y hostil, poblada de tribus despiadadas e invasores desalmados, en la que una vida humana vale tanto como unas cuantas gotas de agua.
https://www.penguinlibros.com/es/novela-historica/273092-libro-paraiso-premio-nobel-de-literatura-2021-9788418968099

Una de las virtudes del Nobel de literatura es la de descubrirnos tradiciones literarias, ramas de la literatura desconocidas para nosotros, lectores occidentales. Cuando algún pequeño editor apuesta por obras culturalmente lejanas, suelen tener una vida precaria, con ventas raquíticas. Apenas unos pocos lectores, y algún académico interesado en la narrativa de escritores remotos. El Nobel sirve como aldabonazo. En el caso de Gurnah, al Nobel hay que agradecerle el descubrimiento del autor de Paraíso, que es una gran novela. Un autor que vive entre nosotros, porque su residencia está en Londres, y su ámbito académico es la Universidad de Kent.

Paraíso es un viaje. La novela si sitúa en el África oriental, en esa región de la que forman parte Tanzania, Kenia, la isla de Zanzíbar. El marco cultural de esa zona es un cruce de religiones animistas, musulmanes lectores del Corán e indios. El suajili y el árabe son las lenguas que predominan. De las dos vienen tradiciones, modelos narrativos que remiten a Las mil y una noches, al Corán, a los clásicos del hinduismo. Espíritus, hechizos, sueños poblados de perros, forman la atmósfera de fantasía irreal en la que en algunos pasajes entra la novela.

En Paraíso apenas hay paraísos. Tan solo atisbos: un edén de agua y vegetación que se repite en los relatos que se intercambian los que viajan, el huerto que cultiva Yusuf en la casa de su «tio» Aziz. Anhelos. Nada más. El resto es pobreza y miseria, una naturaleza hostil: mosquitos, cocodrilos, serpientes, plantas espinosas que convierten la carne en una piel de sangre...

https://fanfan.es/el-paraiso-de-abdulrazak-gurnah/

El país dels altres, Leïla Slimani

 Torno a les dones mig franceses mig magrebines. M'interessa força aquesta situació predescolonització,  aquesta dona alsaciana que es casa amb un marroquí propietari de terres poc fèrtils, prou tolerant amb el cristianisme de la muller de qui està més o menys enamorat. ... Hi ha molts més o menys en aquesta novel·la, i això sempre és bo.

El 1944 la Mathilde, una jove alsaciana, s'enamora de l'Amine Belhaj, un oficial marroquí que lluita a l'exèrcit francès. Acabada la Segona Guerra Mundial, la parella es trasllada a Meknès a l'interior del Marroc. Mentre l'Amine s'escarrassa perquè una finca de terra pedregós comenci a donar fruit, la Mathilde se sent més i més ofegada pels costums i el clima inclement del país: aïllada a la finca, amb dos fills petits, pateix la desconfiança que inspira per ser estrangera, per ser dona, per ser catòlica. Al llarg dels deu anys que abraça la novel·la, la tensió social i política anirà creixent subtilment, fins que al 1955 el Marroc està al caire de la independència. https://www.laie.es/es/libro/el-pais-dels-altres/9788418197529/941481

Entrevista a El Confidencial

cartellera de gener-febrer, Olivier Assayas, Ritesh Batra, Mike Leigh, Simon Stone, Scott Cooper, Ingmar Bergman, Werner Herzog,

Les nostres riqueses, de Kaouther Adimi

M'enganxa aquest personatge, aquest editor Edmond Charlot i aquest món algerià camusià,  difícil d'entendre perquè el colonialisme sempre em costa d'entendre (aquesta Europa instal·lada pel món que els francesos i els anglesos han retratat tants cops!)

L’estiu del 2017 un estudiant rep l’encàrrec de buidar una petita llibreria d’Alger que s’ha de convertir en una botiga de bunyols. Es tracta de la casa de lletres que Edmond Charlot va obrir l’any 1936 amb una idea revolucionària: instaurar un espai cultural i literari en un país convuls i conformista. La presència d’un inquietant guardià de la llibreria destorbarà la tasca del jove i li farà descobrir el poder de la literatura com a generador de memòria col·lectiva. 

Kaouther Adimi barreja passat i present, realitat i ficció, per explicar-nos la història de la llibreria i editorial que va esdevenir punt de trobada d’autors com Saint-Exupéry i André Gide, i que va desafiar la censura publicant el primer text d’Albert Camus. Amb sensibilitat i destresa l’autora guia el lector  pels carrers d’una ciutat on un home somiava reunir totes les veus del Mediterrani.http://periscopi.cat/antipoda/item/les-nostres-riqueses

Quan érem orfes, de Kazhuo Ishiguro

Algunes coses no em quadren en aquesta història del detectiu famós que busca els seus pares que van desaparèixer fa vint anys a Shangai. Això sí, em fa gràcia la història de les concessions internacionals que em fa pensar tota l'estona en el Lotus blau de Tintín i que mai vaig entendre en què consistia. (Era el senyor Mitsubishi?)
En general no m'agrada que els personatges i les situacions se'm facin desconcertants i poc lògiques.

https://www.elestanteliterario.com/resenas-de-libros/cuando-fuimos-huerfanos-kazuo-ishiguro

Lluitar amb el diable, Memòries de la presó, de Ngugi wa Thiong'o

Gran personatge, Ngugi wa Thuing'o. El relat del seu pas per la presó ofereix una bona explicació de la història de la descolonització de Kenia, i encara més del període post colonial en què els revolucionaris, com a tants llocs deixen de ser de seguida allò que prometien. Generalitzable per apropoar-se el que ha estat el colonialisme en el continent africà.

Amic meu, tot i les onades de pànic, no serveix de res que t’amaguis de la lluita. Ngugi wa Thiong’o, avui sòlid candidat al Nobel, s’ho repetia a la cel·la d’aïllament els mesos que va ser el presoner K6,77, “en un oceà de por i humiliació infinites”. Era el 1977, i feia més d’una dècada que era un escriptor conegut i apreciat a la Kènia postcolonial. Això no va impedir que fos empresonat sense procés ni judici per haver escrit i representat l’obra Ngaahika Ndeenda ( Em casaré quan jo vulgui ) en kikuiu, una llengua popular sense tradició escrita. El muntatge denunciava les desigualtats en una societat sense llibertat ni oportunitats per a les classes populars malgrat la independència.

(...) (Ara. Llegim)

Ngugi Wa Thiong'o al CCCB:  https://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/ngugi-wa-thiongo/226311

L’origen dels altres, de Toni Morrison.

Després de la Garcés i Steiner em sembla menys interessant. Excepte un final sobre l’africaneïtat vista des de la perspectiva occidental i la barreja d’antigor i infantilisme que atribuïm a aquest continent o les seves cultures.

http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/1256/l'origen-dels-altres

Teoria general de l'oblit, de José Eduardo Agualusa

És estrany i se.m fa pesat: el deixo a mitges

La vigília de la independència d’Angola, la Ludo, una noia portuguesa atemorida per l’agitació del carrer, construeix un mur de totxanes que l'aïlla del mon exterior durant vint-i-vuit anys. Sobreviu cultivant verdures i caçant coloms amb l'única companyia del Fantasma, un pastor alemany albí, i escriu la seva historia a les parets amb trossos de carbó. Mentre ella observa el mon exterior i sembla enfonsar-se en l’oblit, el país transita traumàticament de l’alliberament a la república socialista, la guerra civil, la pau i el capitalisme cobdiciós.

http://periscopi.cat/antipoda/item/teoria-general-de-l-oblit

Dies a Birmània, George Orwell

Em passejo pel colonialisme britànic amb els ulls crítics d'Orwell. Anys 20, Birmània, poblet de províncies on els anglesos dominadors viuen absolutament amargats de la vida, amb els seus odis als autòctons, els seus deliris de grandesa i Orwell descriu tan bé les seves misèries com la jungla o la calor i la suor.

Dies a Birmània, també titulada La Marca és una novel·la de l'escriptor britànic George Orwell. Es va publicar el 1934, i estaba vagament basada en els cinc anys que Orwell havia pasat com a policia a Birmània. El llibre tracta sobre els últims dies de l'imperialisme britànic prèviament a la Segona Guerra Mundial. Els editors es mostraven reticents a publicar el llibre per por a possibles demandes per libel. Cap oficial britànic retirat va interposar cap demanda alguna, però el llibre no estaba disponible a l'Índia i a Birmània en el moment de la seva publicació. Els personatges de la novel·la estaben basats en personatges reals i només darrere de la insistència dels editors van ser canviats alguns noms de persones i ubicacions. La novel·la ha estat comparada amb altres treballs similars junt amb novel·listes britànics com a Graham Greene i Somerset Maugham. (Viquipèdia)


sí, i tant que vaig pensar en Graham Greene!

El fons de la qüestió, de Graham Greene

Major Scobie lives in a colony in the West Coast of Africa during World War II, and is responsible for local security during wartime. His wife Louise, an unhappy, solitary woman who loves literature and poetry, cannot make friends. Scobie feels responsible for her misery, but does not love her. Their only child, Catherine, died in England several years before. Louise is a devout Catholic. Scobie, a convert, is also devout. Scobie is passed over for promotion to Commissioner, which upsets Louise both for her personal ambition and her hope that the local British community will begin to accept her. Louise asks Scobie if she can go and live in South Africa to escape the life she hates.

Somnis en temps de guerra, de Ngugi wa Thiongo

Com amb Canetti, un escriptor explica la seva descoberta del món literari
...
I és clar records Chinua Abebe (és diu així?)
...
No, és diu Chinua Achebe

...

Potser es el mite,  tant com els fets reals,  allò que manté vida els somnis,  fins i tot en temps de guerra. (pàg.192)

..
costa al començament: després la combinació de l'exotisme del món tradicional africà amb la "normalitat" de la revolució, la guerrilla, la descolonització... em guanya
curiosíssima descripció de les xarxes escolars kenyates
la poligàmia, la circumcissió, els poblats, els nens descalços fent kilòmetres per anar a escola...

Memòries d' Àfrica

Doncs sí.  sóc a Kenya i és ben bonic.
Poc a veure amb la pel·lícula. La senyora feudal es mira els negres amb paternalisme és clar però és una dona intel·ligent. Àfrica, quantes ànimes diferents...

Interessant enllaçar lectures sobre temes o llocs diferents. Comparat amb "Todo se desmorona" ara el contacte colonial ja està establert i consolidat. Amb quina rapidesa es va produir la substitució d'unes estructures de poder per unes altres! Quina revolució el colonialisme! Però és clar, les mentalitats i l'antropologia, amic, costa més de transformar! És més fàcil exterminar els lleons i els elefants!

Memòries d'Àfrica a  Viquipèdia

au, la novel·la sencera

L'automòbil club d'Egipte, de Alaa Al Aswani

A la fi dels anys quaranta al Caire, sota les pales dels ventiladors de l’Automòbil Club, l’Egipte dels paixàs i els monarques flirteja amb aristòcrates i diplomàtics de tota mena, sempre que siguin europeus. Tot sovint, el rei honora amb la seva presència la taula de pòquer. Extravagància, magnificència i decadència que s’aturen a les portes dels salons revestits de fusta i marbre. Als edificis annexos, un exèrcit de servents i empleats vinguts de l’Alt Egipte i de Núbia s’escarrassen a satisfer les exigències de l’inflexible Kavu, l’ajudant de cambra del rei, que dirigeix fins al més petit detall la seva miserable existència i es delecta amb la pràctica de l’art de la submissió.https://edicions1984.cat/cataleg/lautomobil-club-degipte/