La torre del Baró

Sortida i escales cinematogràfiques a l'estació de metro de Roquetes i carrers laberíntics que s'enfilen pel vessant menys independentista de la ciutat.  Un cop a la natura s'obre un camí decrèpit,  Ada Colau quanta feina s'ha de fer encara a Nou Barris.  I de sobte resulta que el lloc  és la torre del Baró amb un mirador esplèndid i una història curiosa .

el Prat

Porto Abraham al parc i a la platja del Prat. Tres dones musulmanes resen en direcció a la Meca, sobre la gespa verda i ben cuidada i sota les copes frondoses dels pins mediterranis. La nova Catalunya. La línia de mar queda amagada pel petit pendent sorrenc on com un miracle l'acció potser d'un alcalde sense límit de mandat ha aconseguit fer rebrotar la vegetació natural.

La Manxa 2014

San Clemente, Tomelloso, Campo de Criptana, el Toboso, Almagro, Tablas de Daimiel, Daimiel, lagunas de Ruidera, Argamasilla de Alba...

una selecció per no abusar



si algú les vol veure totes

https://www.flickr.com/photos/113924403@N07/sets/72157644128479246/

Santa Maria de les Feixes, Cerdanyola

Un parc agradable on fer una bona caminadeta un diumenge al matí.I encara m'he deixat el poblat ibèric de ca n'Oliver, que és allà a costat. Queda pendent

Sant Jaume de Frontanyà, "lluny del brogit del món"

1 i 2 de juny de 2013, gràcies Núria per l'excusa.

Sant Martí vell

Doncs si no hi heu estat, un racó amb molt d'encant a cavall del Gironès i de l'Empordà.

I de sobte la Marta em convenç per arribar-nos a Mont-roig del camp a veure Miró. Està bé aquest petit centre d'interpretació centrat en l'època que el poeta va passar al poble, que va ser molta, i en la producció que hi va fer els primers anys, una època amb quadres molt bonics, d'entre els quals la Masia (avui en Bassas en parla al seu tweet des de Washington). Després dinar a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, un lloc esplèndid, amb vistes precioses sobre tot el camp de Tarragona. I encara al baixar ens perdem pels masos i les torretes vora mar.

en el vídeo surt la senyora que ens va fer una visita personalitzada molt apropiada.
http://www.youtube.com/watch?v=P1ytu916lHs

La Seu d'Ègara

una assignatura pendent. (aquestes coses passen). Un conjunt monumental molt interessant i tant aprop! Una reconstrucció molt pensada tot i que en alguns moments queda tot plegat una mica llepat. És sempre complicat en aquest tipus de resta arqueològica entendre que no només veiem allò que el pas del temps ens ha deixat sinó que sempre s'hi barregen elements d'èpoques diferents que es solapen i dificulten la comprensió. Voldríem veure una fotografia d'allò que va ser en un moment donat quan allò que es va donar en aquest instant cronològic determinat ja era en si mateix una barreja d'elements molt dispersos. Jo ja m'entenc.

No sabia que hi havia un dels retaules famosos de Jaume Huguet.

Compro a el Cau de les lletres una llibret sobre la història del bisbat d'Ègara quasi quasi amb una mica de vergonya.

Però encara més interessant és explicar l’adequació de l’entorn realitzada. Aquí són realment interessants tots els detalls que es descriuen: com es marquen les tombes de les diverses èpoques amb diversos tipus de rajoles (deixant espai per tal que entre elles hi pugui créixer la gespa) i amb un quadrat de llum que s’il·lumina de nit per recordar l’ànima d’aquells que hi van ser enterrats. O com les sitges descobertes avui són el lloc on s’han plantat blat, ordi i arbres fruiters (un gest simbòlic ja que es van utilitzar justament per emmagatzemar aquests cereals i aliments). Els espais ocupats pels edificis en les diverses etapes també són assenyalats amb rajoles de diversos colors, en funció de l’època i la funció que tenia. (ressenya del llibre La Seu d'Ègara)

ja ho deia: una mica massa historiat

Museu blau

Aquest nou museu de Ciències naturals que hi ha a l'edifici del Fòrum també l'haurien de visitar tots els mestres que fan projectes sobre dinosaures, sobre fòssils, sobre insectes o sobre la història de la Terra. Ben posat, amb algunes deficiències de senyalització i de cronologia, però res a veure amb les col·leccions polsoses i decimonòniques dels antics Museus de Zoologia i Geologia. Vídeos i presentacions audiovisuals potents des del punt de vista didàctic. No és el Cosmocaixa però està bé. Urbanísticament l'entorn continua sent d'una espectacularitat morta.

la web del Museu

Magris i Trieste

Magris és interessant, Trieste és interessant (i si hi has estat encara fa més gràcia) pèrò aquesta exposició és interessant per ella mateixa. Per com crea espais, per com els combina i els contrasta, per com suggereix... em pensava que seria pim-pam i hi passem una hora llarga encantats de la vida. per cert l'exposició s'acaba el 17 de juliol. Ja podeu córrer.

La Marta a la reproducció del Café san Marco que han fet a l'exposició . En Bernat, la Núria i en Martí al Café san Marco de Trieste fa dos anys.

Museu de Badalona

Ja sabia on anava però aquí sí que no puc dir allò de "me l'imaginava més gran". Tal com havia llegit és un espai museístic de primer ordre; una passejada que et submergeix en el món romà a l'alçada del que que pot proporcionar una visita a Empúries o Tarragona. Molt efectista!

Madrid

La Marta es vol perdre per carrerons. jo penso que Madrid es respira especialment als seus carrers amples.

esbargínies amb mel i solomillo, tapes abarrotades a la Cava Baja i al mercado de San Miguel però sobretot Las meninas al fons del passadís del Prado i aquella llum que es projecta en 3D des de la porta que s'obre al darrera del quadre.I Goya negre i de color i pinzellades impressionistes a la Fundació Thissen-Bonemisza i la guerra i la història al reina Sofía amb Gris i Miró i Tàpies i la llibreria on Chillida i Zbiegniew Herbert i la Gran Vía i el Retiro i Atocha i Lavapiés i la Plaza mayor de dia i de nit.
I el metro.I art contemporani a las naves del Matadero i teatre recomanat pel Toni
I xocolata amb porras
I encara la Fundació Juan March amb art abstracte sudamericà i un concert de piano
I l'AVE

Sort del mar des del Rodalies a Badalona (vaya, vaya: allí no hay playa)

Passejada fins el poblat ibèric

Finalment l'he trobat! Pedres, figues de moro, atmetllers florits... feia goig!

Alsàcia-Heidelberg, agost 2010

Les Corberes diumenge

més vinyes, pinars, més roselles, Lagrasse poble esplèndid, no hi ha ningú, carrers medievals mercat porxat al mig d'una plaça, visió de conjunt esplèndida al fons l'abadia immensa, la visita un pèl decebedora però al costat un llibreria molt ben posada literatura, clàssics, art, filosofia... la senyora ens aconsella i al sortir cerveseta al jardinet, revolts i revolts i revolts paisatge d'un verd intens, ara les Corberes són verges i salvatges i verdes de castanyers i revolts i revolts verd frondós petits poblets sense restaurant i gana gana una senyora ens ofereix com a últim recurs (són ja quarts de tres i ho ha acabat tot, és França) ja una assiette de fromages, clapadeta en un coll, revolts i revolts i poblets on no hi ha estació de servei, les gorges de Galamus, saint Paul de Fenouillet patint per la benzina fins que un tio ens deixa utilitzar la seva carte (les nostres no funcionen) al Carrefour de Saint Paul, hotelet tonto però al darrera un ruisseau on es llegeix bé , saint Paul no val gaire però el cel és esplèndid i el Fenouillet és una vall magnífica, per què ho tenen tot tan ben conservat aquests francesos? pizza bona per solucionar la gana i el pressupost. Estem cansats; el cotxe també cansa.

les Corberes dissabte

autopista, frontera, ginesta, roselles, vinyes i vinyes, roquissars blaquinosos, torrents engorjats, Durban primer poble amb caràcter francès, passejada fins el chateau (càtar o no), passeig amb plàtans, pont de ferro curiós sobre el riu, dinar a l'abadia de Fontfreda, menú correcte, lloc preciós amagat entre els turons i els alzinars, al fons Milmanda o Riudabella, ai no! , migdiada sota les alzines, visita interessant, claustre, sala capitular, patis Lluís XIV, curiosa explicació sobre la diferència entre el romànic tardà i el gòtic primitiu, la clau és la clau de volta i mai tan ben dit, ens arribem a Fabrezan, el paisatge s'obre, més vinyes, més roselles, cel de tarda què tenen els colors de tarda? no és només la inclinació dels rajos de sol que deu ser la mateixa que al matí però potser la terra escalfada, l'hotelet és una mica estrany però el poble és supertranquil, una horeta de lectura després passejada pel poble que ens enamora per la seva naturalitat i poca afectació però netedat i tornaré a dir això del caràcter, restaurantet fantàstic, Les calicots recomanat Routard, preu correcte, ambientació coquetona i cuidada, camembert croupillé (?) patés de foie, filet de boeuf (au point) tartine de primera, passejadeta buscant el sentier botanique però no el trobem ara des de la carretereta silenci i granotes llum de solstici proper

el Puig Rodó

El recordava ventós, pelat i desolat, amb una vista fantàstica sobre mig Catalunya. Ara és un pinaret per on corren els boletaires. Costa trobar una racó amb una mica de pèrspectives. La carretera de Montjoia és tancada amb una cadena i em perdo.

El Marquet de les roques

Una passejada agradable pel parc de Sant Llorenç del Munt. Al peu del Montcau, amb aquestes roques tan típiques, arrodonides, granelludes, morades, un casalot enorme modernista que havia estat de la família d'en Joan Oliver, Pere Quart.