Frontera, de Kapka Kassabova

Periodisme?     Novel·la ? Viatges? Autoficció? Cada cop em costa més classificar el que llegeixo. M'agrada molt la idea de la permeabilitat i difusió de les fronteres. I això dels Balcans és la hòstia!

Amb aquest extraordinari reportatge narratiu viatgem a una cruïlla geogràfica i cultural màgica. Potser el racó més desconegut d’Europa, una triple frontera on la història i el present del continent s’han jugat i continuen jugant-se per sota la taula. Benvinguts a Tràcia, on conflueixen el gresol de cultures de Bulgària, Grècia i Turquia, la segona frontera més transitada del món, un indret tan apassionant com (si no vas ben acompanyat) indesxifrable. Un paradís per als personatges més pintorescos: contrabandistes, poetes, hippies, militats tronats, refugiats, empresaris inversemblants... Un mirador des d’on entendre l’Europa que ens precedeix i la que ens pot esperar.

https://comanegra.com/es/espores/864-frontera-un-viatge-al-limit-deuropa-kapka-kassabova-traduccio-d-ariadna-pous.html?srsltid=AfmBOoohT3WsGO103CZicN9Z6eBvTcAPs-JpBwUnrMHabjgCCj3k4s7C

 https://youtu.be/Fl1D2-MunsE?is=XpdbYB-206x_ym8Q

https://youtu.be/irksd2oRzxM?is=_43RUDqWOWf_y7dz

No hi ha paraules, de Francesc Torralba

“Llegeixo  el llibre que en Francesc Torralba ha escrit sobre la mort del seu fill. No em sembla especialment profund ni il·luminador. Una mica tòpic més aviat. Però clar el tema em fa pensar.”

Hi ha moltes coses amb les quals no hi estic d'acord, però és un contrast constant amb la manera com vaig viure, com visc, la mort de la Marta.

Notícia de la poesia catalana, d'Enric Casasses

Bon resum de moltes coses. Ramon Llull, Ausias March i la tradicio oral de la Decadència reivndicats. Com Maragall i Vinyoli...

 

(...)Per a Casasses, sis són les figures, les obres, els moviments o les realitats poètiques que donen forma i envergadura a la poesia catalana al llarg de la història, que en marquen un punt d’inflexió i la reorienten i la ressignifiquen, o fins i tot que la fan néixer o renéixer. El número zero de tot, diu, són els trobadors: Casasses escriu ple de nostàlgia del somni provençal, però és una nostàlgia vital, gens estantissa. Després, ve el número u, Ramon Llull, a qui dona una importància no només fundacional sinó perdurablement absoluta: encara avui som com som perquè Llull va ser, hi va ser. Després, ve el número dos, Ausiàs March, poeta medieval moderníssim, poeta antic postmodern, poeta sense adjectius i en majúscules. A l’hora d’explicar el període abans conegut com Decadència, Casasses fa una finta brillant i es treu de la màniga el número tres: la poesia anònima popular. És exacte: durant els segles d’arraconament i de castellanització, i més enllà d’excepcions com el Rector de Vallfogona, la poesia i la llengua catalanes es van mantenir vives i creatives gràcies al poble anònim. Per això, al cap de tants segles, va ser possible el número quatre, la figura estel·lar i complexa i claríssima de Jacint Verdaguer. I també la poderosa netedat violenta d’un Joan Maragall, que és el número cinc.(...)

https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/poesia-catalana-segons-divulgacio-creativa-d-enric-casasses_1_5214535.html

https://www.3cat.cat/3cat/enric-casassesquan-he-tingut-moments-dificils-mhe-agafat-a-ausias-march/video/6313287/

Feminisme de.butxaca

 Res de nou  és veritat, però d'acord en tot es clar. La parella,  les cures, les violacions,  el sostre de vidre, la síndrome de la impostora, la coeducació, ... està bé anar-ho recordant. Ens està bé als homes anar-nos-ho recordant.

I una idea final per pensar: la.nova masculinitat és la feminitat

BO: Les feministes racialitzades no cal que el llegeixin. El llibre no deixa de ser des d’una perspectiva eurocèntrica i crec que és millor que no el llegeixin. Ja ens han llegit prou. Francament, aquests altres feminismes tenen molt més a ensenyar-nos. De la mateixa manera que nosaltres hem llegit prou homes i ara ens haurien de llegir ells a nosaltres, som les dones euroblanques les que hem de llegir a aquestes altres feministes, elles ja ens han llegit prou. A mi m’agrada molt llegir feminismes d’altres tradicions de la mateixa manera que m’agrada molt llegir sobre transfeminisme ja que té moltes coses a ensenyar-nos als feministes cisgènere. Sobre la flexibilitat necessària dels gèneres, per exemple, que a vegades ens és difícil de concebre des de la posició privilegiada cisgènere. https://www.nuvol.com/llibres/kit-de-supervivencia-de-bel-olid-46754 

https://www.google.com/search?q=bel+olid&ie=UTF-8&oe=UTF-8&hl=ca-es&client=safari

"Terra incognita", d"Alain Corbin

Un “bluff”, una decepció. Superficial i massa centrat en temes molt concrets que no afecten e tema general que hauria estat interessant:  la ignorància que determinava la percepció del món en els savis i en la gent quotidiana

Durante miles de años, los seres humanos ignoraron gran parte de los territorios, paisajes y pobladores del planeta, y en los mapas las regiones desconocidas recibían el nombre de Terra incognita. Todavía en el año 1840, el fondo marino era un completo misterio, treinta años después los científicos seguían defendiendo que el mar cubría los polos y en 1900 nadie había logrado alcanzar aún la estratosfera. Y, sin embargo, todas estas lagunas se convirtieron en el estímulo que nuestros antepasados necesitaban para desentrañar los secretos de la Tierra que los maravillaban y aterrorizaban a partes iguales. En pos del conocimiento cometieron innumerables errores, a veces brillantes, a menudo extraños, pero siempre fascinantes. En este magnífico ensayo, Alan Corbin nos ofrece una reveladora historia de la ignorancia como motor de la curiosidad humana que despierta nuestra sed de conocimiento y transforma nuestra visión del mundo. https://www.acantilado.es/catalogo/terra-incognita/

La lliçó d 'Auschwitz, de Joan Carles Mèlich

 Diu Mèlich

Qualsevol reflexió sobre la naturalesa humana passa per la història i la contextualització

També som sempre relacionals, som en funció dels altres

La memòria té un paper antropològic i etc fonamental, és la facultat que ens permet instal·lar-nos en  l'espai i en el temps.

Però, com sempre, la filosofia se'm fa densa i pesada, es digui Mèlich, Esquirol o Marina Garcés.

"La lliçó d’Auschwitz és el repte de pensar l’ètica i la pedagogia a partir de l’experiència del mal. Ningú no coneix el Paradís, i si algú hi ha sigut, no ha tornat per explicar-ho. En canvi, hi ha algú que ha contemplat el mal, i ha tornat, i ens ha pogut transmetre la seva experiència.

Joan-Carles Mèlich es pregunta en aquest llibre per què l’humanisme ha sigut tan fràgil davant la qüestió d’Auschwitz: ni la literatura, ni la ciència, ni l’art, ni la música, ni la política no han evitat les grans catàstrofes, de les quals Auschwitz és el símbol. Cal una reflexió filosòfica, antropològica, ètica i pedagògica per veure quina lliçó hauríem d’extreure d’Auschwitz per tal que no es torni a repetir aquest terrible esdeveniment. Perquè Auschwitz no és un problema alemany o jueu, sinó un problema de tota la humanitat. Mèlich s’enfronta a la qüestió d’Auschwitz a partir de la proposta d’una ètica no basada en el deure sinó en la situació de l’ésser humà en la història: es tracta d’una ètica de la situació, de la relació, de la interpretació i de l’experiència, és a dir, d’una ètica de la finitud." https://www.fragmenta.cat/producte/la-llico-dauschwitz/

Sense nom pels carrers, de James Baldwin

En aquesta obra profundament personal, Baldwin reflexiona sobre les experiències que el van conformar com a escriptor i activista: des de la infantesa a Harlem i els seus viatges a Europa i al Sud dels Estats Units, fins als assassinats de Martin Luther King i Malcolm X. Per les seves pàgines també desfilen grans esdeveniments polítics dels anys seixanta, com la guerra d’Algèria, la Marxa a Washington o l’auge de moviments com els hippies o els Panteres Negres.


Com a intel·lectual a cavall de dos mons, Baldwin és un testimoni amarg d’una Amèrica blanca aferrada als seus privilegis. La «qüestió negra», per a l’autor, és inseparable de la història americana i de la revolució. Entre unes memòries i una reflexió política, veritable retrat de la crisi de la supremacia blanca, Sense nom pels carrers és una crònica d’un temps, als Estats Units i al món, marcat per les lluites i les esperances, però també per la brutal reacció del poder amb l’objectiu de mantenir un ordre racial i imperial arreu del món.

https://www.tigredepaper.cat/ca/cataleg/sense-nom-pels-carrers

El amanecer de todo, de David Graeber i Davd Wengrow

M'he estat un any per llegir-lo per recomanació de l'Edith. Després a Prehistòria també va sortir la recomanació. Arqueologia anarquista. idees que segurament quedaran per sempre com el nivell de la política del determinades poblacions indígenes

Durante generaciones hemos visto a nuestros antepasados más remotos como seres primitivos, ingenuos y violentos. Se nos ha dicho que solo era posible alcanzar la civilización sacrificando libertades o domesticando nuestros instintos. En este ensayo, los reconocidos antropólogos David Graeber y David Wengrow demuestran que estas concepciones, que surgieron en el siglo xviii, fueron una reacción conservadora de la sociedad europea ante las críticas de los intelectuales indígenas y que no tienen un aval antropológico y arqueológico. En el rastreo de esta falsa línea de pensamiento, este libro defiende que las comunidades de la prehistoria eran mucho más cambiantes de lo que se ha pensado; un planteamiento que desarticula los relatos fundacionales más arraigados, desde el desarrollo de las ciudades hasta los orígenes del Estado, la desigualdad o la democracia. El amanecer de todo es una nueva historia de la humanidad, un texto combativo que transforma nuestra comprensión del pasado y abre camino para imaginar nuevas formas de organización social. Una obra monumental que cuestiona las ideas de pensadores como Jared Diamond, Francis Fukuyama y Yuval Noah Harari. Porque la suposición de que las sociedades se vuelven menos igualitarias y libres a medida que se hacen más complejas y «civilizadas» no es más que un mito. https://www.lacentral.com/graeber-david/el-amanecer-de-todo-una-nueva-historia-de-la-humanidad/9788434435728

Obriu pas! D'Alfred Bosch

Una història una mica caricaturesca dels gramàtics de la Renaixença, des de Víctot Balaguer i els Jocs Florals fins a Pompeu Fabra. M'ho passo molt bé

El català hauria pogut desaparèixer, o ser residual, o acabar com un dialecte desprestigiat. Gràcies a un grapat de trobadors lletraferits, la llengua va evitar la sort de tantes altres llengües veïnes. Aquesta apassionant crònica novel·lada retrata el camí que va permetre la creació d’un idioma literari, i també d’una llengua estàndard que en garantís l’oficialitat i l’ús en diaris, escoles i oficines.

El relat és un homenatge a la gent que va salvar el nostre idioma, sempre immersos en batalles furioses entre ells. Una aventura i uns enfrontaments que van durar gairebé un segle i que van finalitzar amb el seny del mestre Pompeu Fabra.

Una aventura imprevisible, vibrant i de resultats extraordinaris.

https://www.grup62.cat/llibre-obriu-pas/391731

1491, una historia las Americas antes de Colón , de Charles Mann

 Interessantíssim

Les societat precolombines tant més potentsbque el que ens pensem però que van caure com un castell de cartes davant de l’empenta colonitzadora dels europeus per la seva desunió i per les malaties que els van delmar.

El libro plantea que, según hallazgos recientes, la población indígena americana era mucho más numerosa, llegó antes al continente y controló su medio ambiente de manera mucho mayor de lo aceptado por los estudiosos e investigadores tradicionales. https://es.wikipedia.org/wiki/1491:_Una_nueva_historia_de_las_Am%C3%A9ricas_antes_de_Col%C3%B3n

Cristobal Colon, de Jacques Heers

Curiós, l'interès que em desperta aquest personatge que pots semblar absolutament ranci i espanyolista. Potser és la passió en sentit contrari que desperta en els sectors de la pseudohistòria catalanista.

No pensis, mira, de Mercè Ibarz

 

Una exquisita proposta sobre la relació directa i personal de cadascú amb les obres d’art i amb les exposicions.

Professora d’art i cronista d’exposicions durant una bona colla d’anys, els punts de vista de Mercè Ibarz sobre qüestions artístiques són sempre personals, fonamentats i d’una gran lucidesa. En aquest llibre convida el lector a enfocar la mirada i establir una relació directa amb les obres.

Entre la memòria íntima, l’observació culta i l’anàlisi social, No pensis, mira és un assaig exquisit i estimulant, una mostra més de la intel·ligència, la sensibilitat i la claredat expositiva que defineixen l’autora.

https://www.anagrama-ed.es/libro/nuevos-cuadernos-anagrama/no-pensis-mira/9788433927071/NCA_75

Cuando lo intenté por cuarta vez nos ahogamos, de Sally Hayden

 

https://www.ccma.cat/3cat/sally-hayden-ens-presenta-el-treball-periodistic-cuando-lo-intente-por-cuarta-vez-nos-ahogamos/video/6265265/

https://capitanswing.com/libros/cuando-lo-intente-por-cuarta-vez-nos-ahogamos/ La reportera Sally Hayden estaba en su casa de Londres cuando recibió un mensaje en Facebook: «Hola, hermana Sally, necesitamos tu ayuda». El autor se identificaba como un refugiado eritreo que llevaba meses recluido en un centro de detención libio, encerrado en una gran sala con cientos de personas más. La ciudad se desmoronaba en una refriega entre facciones enfrentadas, y ellos permanecían atrapados, indefensos, con una única esperanza: ponerse en contacto con ella. Hayden se había topado con un desastre de derechos humanos de proporciones épicas. A partir de este mensaje, se inicia un asombroso relato sobre la crisis migratoria en todo el norte de África, en un innovador trabajo de periodismo de investigación basado en entrevistas con cientos de refugiados y migrantes que intentaron llegar a Europa y quedaron atrapados en Libia, una vez que la Unión Europea comenzó a financiar las interceptaciones en 2017. Este es un retrato íntimo de la vida de estos detenidos, y una condena a las ONG y a las Naciones Unidas, que abdican de las normas internacionales.

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/sally-hayden-denuncia-les-violencies-de-la-crisi-migratoria-437449?utm_source=SUBSCRIPTORS+DE+LA+NEWSLETTER&utm_campaign=68a4a0f275-EMAIL_CAMPAIGN_2020_01_31_08_48_COPY_01&utm_medium=email&utm_term=0_b03a8deaed-68a4a0f275-169639905

No robaràs, de David Fernández

Que bo és el David Fernández. Dels pocs capaços de provocar canvis en la vida quotidiana d'un.

https://youtu.be/jJGXhDhVGxc?feature=shared

El preu que paguem, de David Grossman

 Un jueu pacifista i laic. Progressista. Accepta el crim de l'ocupació.  Algunes coses no les veig clares. Confon potser l'Estat d'Israel amb el poble jueu?

https://youtu.be/MosvQfMb1Ek?si=pdKcyL5SdE3pTH8s

 

Habitar la Terra, Bruno Latour (converses amb)

L'habitabilutat del planeta és la qüestió crucial avui en dia

La vida, els éssers vius ,  han transformat el planeta 

Som allò de què depenem. La política és seguir aquesta xarxa de dependències 

Proposta d'una nova classe social ecològica, hereva de la il.lustració i del socialisme

Prosperitat i progrés no són el mateix

La religió occidental  ha creat el  o  este de religió vertadera.

Des del s XII fins ara la religió ha tingut l'hegemonia en l'àmbit de la moral, de la política, de la cosmovisió En els últims temps la ciència li ha pres el relleu i a la religió només li queda l'àmbit del sobrenatural.

La Ciència amb majúscula no eixosteix: està feta de cie típics que tenen la seva motxilla sociològica, antropològica, política.

Primera lliçó sobre literatura, de Pere Ballart

L'art desautomatitza la visió que tenim de les coses, desperten la percepció de la letargia en què es troba.

L literatura, ¿ visió formalista (les característiques del llenguatge) o  "funcionalista" (m'invento la paraula)(les expectatives, el marc...)?

 La història és el que passa. La trama és com s’explica

Primera lliçó sobre literatura és una aproximació teòrica a les dificultats d'explicar què és la literatura i al fet que la seva definició no pot prescindir ni de la descripció d'unes propietats formals, al costat d'altres disciplines artístiques, ni del suport d'un consens social, basat en valors diversos i canviants.

https://www.pamsa.cat/primera-llico-sobre-literatura-9788491912774/

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/allo-que-fa-que-un-text-ens-faci-entendre-335255

L'art d'esdevenir humà, de Rob Riemen

Sobre la cultura i la raó 

"Sempre és millor despullar-se d'il·lusions i guan yar en coneixements que no a l'inrevés"

"(Sovint) els arguments són irrellevants perquè darrere hi ha una ideologia que hi és immune"

"Cap gran cultura pot descansar en una relació distorsionada amb la realitat"

"Com més felicitat hi haurà entre els homes més fàcil serà ser artista"

"La cultura és el cultiu de l'esperit humà independent"

"(ja no estem segurs) que som capaços d'arranjar els nostres afers en llibertat i guiats per la raó."

"La raó és l'única resposta"

"La desolació del no saber  res i el fanatisme de saber només una cosa"

"vivi en una pseudocultura que ens vol fer creure en una vida agradable, fresca, ràpida, divertida, sexi, fàcil, sense sentit, collonuda."

"l'antiintel·lectualisme és una poderosa arma política"

La interpretació de les cultures de Clifford Geertz

•  L'essència de la humanitat no és en els seus universals sinó en la seva diversitat . Ser humà és ser individu.
• La cultura apareix gradualment en la hominització i produeix canvis biològics que acaben amb l'establiment de l'homo Sapiens i la seva untat psíquica. Les estructures simbòliques públiques són un element constitutiu i no complentari del pensament humà.
• La ideologia ni només és una eina en la lluita pel poder ni un d'actor d'alliberament psicosocial
• Països en procés de descolonització. El nacionalisme lluita entre l'essencialisme de les arrels i la cerca  de la modernització 
• El nacionalisme cerca un estat perquè sigui reconeguda a l'exterior  una identitat i per construir una modernitat més justa. 
• (MCR) La multiculturalitat,el multilingüisme,  la multietnicitat, són universals. L'estat no hauria d'imposar un grup sinó l'eina per gestionar aquesta diversitat. 

Estimaràs Déu... de Jordi Graupera

 

Aquest procés de comprensió i control de la realitat hauria donat lloc a diverses formes d’expressió religioses. Així doncs, el politeisme i el monoteisme recollirien vivències elementals de l’ànima humana: el primer, la diversitat pròpia de la vida dels sentits; el segon, el desig d’unitat propi de la ment. Graupera ens exposa l’origen històric del monoteisme: què va desterrar, què va imposar, què va perdre pel camí. I, narrant els obstacles d’aquest amor que apunta cap a la transcendència per situar-se «sobre totes les coses», ens explica per què la seva victòria no pot ser mai definitiva.

https://www.fragmenta.cat/producte/estimaras-deu-sobre-totes-les-coses/