Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris soledat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris soledat. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 de juny del 2026

La balada del cafè trist, de Carson Mc Cullers

Una petita novel·la,una situacio insòlita, personatges sense motivacions clares, misteriós tot plegat sense ser difícil.



La balada del cafè trist és la història fascinant i terrible d'un triangle amorós. La protagonista, la senyoreta Amelia, que regenta el cafè que fa de punt de trobada d'un poble del sud dels Estats Units, és un dels personatges més inoblidables que ha donat la narrativa nord-americana dels últims cent anys

https://www.laltraeditorial.cat/llibre/la-balada-del-cafe-trist/

 En una vieja y ruinosa casona de un pueblo del sur estadounidense, vive Miss Amelia. Es una mujer rica, alta, desgarbada, solitaria, de fuerte carácter, que no le teme a ningún hombre ni situación. De ella, poco y nada saben los pobladores, solo que estuvo casada y su matrimonio duró diez días. En la casona en que vive, hace años hubo un café. Hacia esa época va el relato, al momento en que llega al pueblo un enano jorobado que se presenta frente a Miss Amelia diciendo que es su primo. Mis Amelia le permite quedarse y pronto aparece la idea de poner un café en la misma casa. Al mismo tiempo, entre Miss Amelia y el Primo Lymon Willis se inicia una historia de amor. Entretanto, Marvin Macy, exmarido de Miss Amelia, un hombre violento y cruel, acaba de salir de la cárcel. Macy, que se encuentra despechado por haber sido despreciado por Miss Amelia, la visita con la intención de complicarle la vida en todo lo que pueda  https://es.wikipedia.org/wiki/La_balada_del_caf%C3%A9_triste


Marina Porras a l'Ara:

https://www.laltraeditorial.cat/wp-content/uploads/2016/02/mccullers-ara-dissabte.png

diumenge, 16 de març del 2025

Despejado, de Carys Davies

 Me'l deixa en Bernat. Dos homes en una illa deserta al Nord de les Shetland. la curiosa estranya origial relació entre ells. Dona molta importància a l'aprenenttge del llenguatge que fa el nou vingut però no sé si és molt creïble.



Ivar, el único habitante de una remota isla escocesa, vive desde hace décadas en pacífico aislamiento acompañado de unos pocos animales. Hasta que un día de 1843 se encuentra a un hombre inconsciente en la playa. El recién llegado es John Ferguson, joven presbítero enviado por el dueño de la isla para desahuciar a Ivar y poder convertir la zona en terreno de pastoreo. Ajeno a las intenciones del desconocido, Ivar lo lleva a su casa y, pese a que no hablan el mismo idioma, un frágil vínculo empieza a nacer entre ellos. Entretanto, en tierra firme, Mary, la mujer de John, espera ansiosa noticias de su marido.
https://librosdelasteroide.com/libro/despejado


dimarts, 16 de febrer del 2021

Homes en la meva situació, de Pers Petterson

 



Arvid Jansen té pare i mare, tres germans i tres filles de la dona amb qui viu des dels dinou anys. Amb una urpada de la vida, desapareixen tots: els uns a bord d’un ferri, les altres en un naufragi que es diu separació.

Queda ell, exposat com una tija al vent. Arrelat i determinat a ser part d’allò que va i ve pels carrers d’Oslo, als bars i als tramvies, de dia i de nit. La gent viva que no coneixem, amb qui un cop de volant ens fa entrar en col·lisió. La gent morta que va poblant el paisatge. La gent, poca, de qui ens fem càrrec, i que ens llasta.

D’aquestes col·lisions de persones d’on surten el malentès i la màgia, Per Petterson n’ha fet la matèria d’una obra. Arvid Jansen protagonitza tres novel·les. Els altres personatges entren i surten per les portes dels seus onze llibres, llegits en una cinquantena de llengües —una catedral literària, feta amb l’escuma dels dies.https://clubeditor.cat/llibres/homes-en-la-meva-situacio/


Per tal d’apreciar l’originalitat de la novel·la, convé distanciar-la com més aviat millor de les nostres inèrcies criticopublicitàries: ni és una memòria amb ingredients de ficció ni és un llibre representatiu d’un grup social (els homes que es divorcien). La novel·la transcendeix aquests dos extrems, on no cal fer servir gaire imaginació (amb conviccions i missatge ja ho tenim) per endinsar-se en un terreny superior: allà on la imaginació a penes s’inspira en les situacions reals i on Arvid només es representa a si mateix, encara que la situació per la qual ell travessi sigui corrent. Aquest territori intermedi, on la ficció respon al món sense copiar-lo, i on sentim i comprenem seguint les aventures d’un personatge que no ens representa, és el de la gran novel·la, la més difícil d’escriure.

 https://cat.elpais.com/cat/2020/11/05/cultura/1604599068_352673.html?prm=ep-app-modalcompartir



Entrevista a l'Ara:

divendres, 16 d’octubre del 2020

Solitud, de Víctor Català

 Un plaer rellegirt Solitud, que vaig llegir fa molts molts anys. Llenguatge espectacular i un personatge molt ben definit, simbòlic, que defineix molt bé un feminisme avant-la lettre i una crítica social prou progressista venint de qui ve.




Inspirada en un paisatge real, la muntanya ultrapassa la funció de marc per assolir un sentit simbòlic que juntament amb el d'alguns personatges, sobretot el pastor i l'Ànima, és la base del simbolisme que teixeix l'obra. A aquest tret cal sumar-hi un estil ric en imatges i recursos, especialment comparacions i descripcions d'una gran plasticitat, i una llengua viva i expressiva. La llengua és particularitzada amb pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu narrativa de la parla dels personatges. És destacable, en aquest sentit, el personatge de Gaietà a qui la parla singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu i que domina l'art de la paraula.https://lletra.uoc.edu/ca/obra/solitud-de-victor-catala/detall