Por, d'Stefan Zweig

 La història d'un xantatge. El final hauria de ser sorprenent ( ho és) però sona a Cecilia.

La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós. Escrita el 1913 i publicada per primer cop gairebé una dècada més tard, Por és una de les novel·les curtes més esglaiadores de Stefan Zweig, amb un final tan sorprenent per a la protagonista com per al lector.

Sofà juny

 Pelis:

Una batalla tras otra , de Paul Thomas Anderson, https://www.filmin.es/pelicula/una-batalla-tras-otra 

El pastís del president, de Hasan Hadl https://www.filmin.es/pelicula/la-tarta-del-presidente

La filla petita, de Hafsia Herzi https://www.filmin.es/pelicula/la-hija-pequena

El apartamento , de Billy Wilder  https://www.filmin.es/pelicula/el-apartamento

Series:

Amenaça de tempesta https://www.filmin.es/serie/amenaza-de-tormenta

Kabul https://www.filmaffinity.com/es/film469865.html

La balada del cafè trist, de Carson Mc Cullers

Una petita novel·la,una situacio insòlita, personatges sense motivacions clares, misteriós tot plegat sense ser difícil.

La balada del cafè trist és la història fascinant i terrible d'un triangle amorós. La protagonista, la senyoreta Amelia, que regenta el cafè que fa de punt de trobada d'un poble del sud dels Estats Units, és un dels personatges més inoblidables que ha donat la narrativa nord-americana dels últims cent anys

https://www.laltraeditorial.cat/llibre/la-balada-del-cafe-trist/

 En una vieja y ruinosa casona de un pueblo del sur estadounidense, vive Miss Amelia. Es una mujer rica, alta, desgarbada, solitaria, de fuerte carácter, que no le teme a ningún hombre ni situación. De ella, poco y nada saben los pobladores, solo que estuvo casada y su matrimonio duró diez días. En la casona en que vive, hace años hubo un café. Hacia esa época va el relato, al momento en que llega al pueblo un enano jorobado que se presenta frente a Miss Amelia diciendo que es su primo. Mis Amelia le permite quedarse y pronto aparece la idea de poner un café en la misma casa. Al mismo tiempo, entre Miss Amelia y el Primo Lymon Willis se inicia una historia de amor. Entretanto, Marvin Macy, exmarido de Miss Amelia, un hombre violento y cruel, acaba de salir de la cárcel. Macy, que se encuentra despechado por haber sido despreciado por Miss Amelia, la visita con la intención de complicarle la vida en todo lo que pueda  https://es.wikipedia.org/wiki/La_balada_del_caf%C3%A9_triste

Marina Porras a l'Ara:

https://www.laltraeditorial.cat/wp-content/uploads/2016/02/mccullers-ara-dissabte.png

Sofà maig

Pel·lícules:  

Münter i l'amor de Kandinsky, de Markus Rosenmüller 

Shortbus, de John Cameron Mitchell 

La misteriosa mirada del flamenco, de Diegi Céspedes

Nouvelle vague, de Richard Linklater 

La voz de Hind , de Kaouther Ben Hania 

Sèries 

El cas deLaura Stern  

Normal people, 

La mesías 

Un hombre mejor, 

El roig i el negre d'Stendhal

Novel·lot. M'agrada retrobar-me amb els clàssics que es llegeixen bé. I Julien Sorel és realment un gran personatge. Ambient entre Relations dangereuses (una mica abans, cronològicament) i Jane Austen.

Julien Sorel és el fill d'un fuster de poble que, des de ben petit, llegeix i aprèn sobre el món. Així és capaç d'adaptar-se a totes les situacions, fingint ser i pensar allò què els altres volen per guanyar-se la seva estimació i poder pujar socialment. Entra al servei d'un capellà i després al seminari, però l'abandona perquè s'adona que l'Església està massa polititzada i que no serveix als seus fins. La seva fe, a més a més, és molt tèbia.

Llavors, arriba a París com a secretari de la família De Mole, del bàndol conservador. Allà coneix la noblesa, tan falsa i polititzada com els religiosos i que el menyspreen pel seu origen. S'enamora de Mathilde, la filla de la casa, a qui deixa embarassada. La família accepta tapar l'escàndol amb un matrimoni, però una antiga amant, la senyora Renal, intervé per denunciar Julien, explicant el seu passat arribista i seductor. Julien intenta matar-la i és empresonat.

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_roig_i_el_negre

Julien Sorel s’alça, enmig de la grisor de la vida quotidiana, esforçat per remuntar –els seus orígens humils i provinciana, per esdevenir algú important en una societat que li és hostil. Home sensible intel·ligent, amb tota l’ambició, home d’esperit cínic i cor eixut, isolat en la seva aventura, la passió el durà a faltar en el moment de més fredor. La trama d’El roig i el negre es basa en la crònica judicial d’un cas real: un jove de vint anys és guillotinat per haver atemptat contra la vida de la seva amant.

Però Stendhal construeix un personatge que va més enllà del que el va inspirar: Julien Sorel esdevé un autèntic mite que ens ajuda com pocs a conèixer com som de debò els europeus, que ens va baixar sense adonar-nos-en cap a les profunditats de la seva ànima, que és la nostra ànima col·lectiva, on palpita aquell impuls irrefrenable que els gran romàntics va explicar millor que ningú. Contradictori, complex. Com el roig de la passió i el negre de la submissió.

https://estimatquadernvermell.wordpress.com/2019/05/01/el-roig-i-el-negre-stendhal/

des del sofà, març

 pel·lícules: 

Blue san palace , de Constance Tsang https://www.madavenue.es/blue-sun-palace-22-de-agosto-en-cines/

 Mi vida sin mí de Isabel Coixet

Sueños en Oslo, https://www.filmin.es/pelicula/suenos-en-oslo

https://www.imdb.com/es-es/video/vi1630521369/?playlistId=tt30810787&ref_=tt_ov_pr_ov_vi

Series: 

Outlander la preqüela i la vella altre cop

Un hombre mejor https://www.filmin.es/serie/un-hombre-mejor

Les relacions perilloses, de Pierre Choderlos de Laclos

Romanticsime del  d'abans també, molt més interessant que l'nterior Adolphe. Léstil epistolar cansa una mica però és veritat que, malgrat que ja saps que al final se la tirarà, vols saber com ho aconseguirà.

Les relacions perilloses és una obra mestra de la literatura del XVIII, un clàssic de permanent actualitat que periòdicament s’adapta al cinema i al teatre, però sobretot, és una novel·la epistolar brillant i intel·ligentíssima, divertida i cínica. A la França del xviii, dos seductors, la marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont es confabulen per pervertir una adolescent i deshonrar una dona que és exemple de virtut. Lligats per una relació de desig i ànsia de domini, tots dos porten a l’extrem el seu joc cada cop amb apostes més altes, fins a un punt on no hi ha retorn.

https://www.onallibres.cat/les-relacions-perilloses-9788475889771

Adolphe, de Benjamin Constant

 Romanticisme del d'abans. Però sembla que és un clàssic

La novela se centra en la vida de dos personajes que cruzarán sus caminos, hablamos de Adolphe y Ellénore. Adolphe es un estudiante que no ha experimentado el amor en todo su esplendor y se decide sin mucha reflexión a conquistar a una dama casada llamada Ellénore. Al principio, ella se mostrará reticente pues es la amante de un conde, tiene dos hijos y una posición desahogada que no quiere perder. Tras la insistencia de Adolphe en busca de experiencias nuevas, declaraciones de amor impetuosas hacia ella y continuas visitas, el corazón de Ellénore se abre y le confiesa su amor por él. Adolphe presa de sus ensoñaciones se deja llevar por una pasión momentánea que él creerá eterna, su carácter pusilánime que le impide utilizar su inteligencia y dones para labrarse un porvenir y elegir profesión, le arrastrará a una relación amorosa tortuosa que provocará tristeza y desazón en ambos y a la que no es capaz de poner fin.

Blue moon, de Richard Linklater

"I dissabte a la nit m’escapo també (tot són escapades, com pinzellades d’activitat cultural que no acaben de formar un quadre) a la Calàndria del Masnou, el meu refugi cinèfil a veure Blue moon. Torno pels carrers nocturns, foscos i deserts d’aquest poble que m'és tan antipàtic retrobant la valoració de la pantalla gran. I això que no és una pel·li de grans dimensions, de grans espais sinó tot al contrari, però la llagrimeta de solidaritat i tendresa cap a l’artista perdedor, borratxo i enamoradís no sé si hauria baixat al sofà de casa."

En su vocación por llevarnos y llevarse la contraria, el director maestro de la elipsis en cintas como Boyhood (una vida entera, real y verdadera en una película) se decide a contar los mismos 100 minutos que ocupan el metraje de la película. No hay saltos. Apenas uno al principio de unos pocos segundos que anuncia la muerte que vendrá del protagonista. Lo que sigue es un trozo de la noche del del 31 de marzo de 1943, en la que el legendario letrista Lorenz Hart (Ethan Hawke) y colaborador eterno del músico Richard Rodgers (Andrew Scott) se enfrenta al triunfo de este último con el musical de Broadway Oklahoma!; obra que marca la ruptura de los dos y con la que el primero nada tiene que ver. Todo discurre en el interior del bar Sardi's donde un público entusiasta celebra el triunfo el día del estreno. Mientras, nuestro héroe se lanza a casi un monólogo tan deslumbrante como tenso, profundamente herido y a la vez muy cerca del delirio. La vida, dice el protagonista, de repente se vuelve obsoleta. https://www.elmundo.es/cultura/cine/2025/11/27/69286c28e4d4d8b06f8b456f.html

Lisa Cohen d'Ada Klein Fortuny

 Me'l deixa l'Aina. M'agrada força aquesta successió de nòvios amants i marit... al final, però és una mica más de lo mismo cada cop. S'aguanta bé perquè no té més de 150 pàgines i perquè no té pretensions.

Descriu bé la varietat que hi pot haver en la.mateixa situació d'encontre-desencontre

des del sofà, octubre

Pel·lícules: 

La receta perfecta de Louise Courvoisier. https://www.filmin.es/pelicula/la-receta-perfecta

El caso Frieda, de Maria Brendel https://www.filmin.es/pelicula/el-caso-frieda

Una mujer bajo la influencia, de John Cassavetes https://www.filmin.es/pelicula/una-mujer-bajo-la-influencia?origin=searcher&origin-query=primary

1984, de Michael Radford https://www.filmin.es/pelicula/1984?origin=searcher&origin-query=primary

Sèries:

El dinero de otros  , https://www.filmin.es/serie/el-dinero-de-otros

des del sofà, setembre

 Sèries :

las semillas del mal, https://www.filmin.es/serie/las-semillas-del-mal

Después de la fiesta https://www.filmin.es/serie/despues-de-la-fiesta

Pel·lis:

Una quinta portuguesa, d'Avelina Prat, https://www.filmin.es/pelicula/una-quinta-portuguesa

Parenostre, de Manuel Huerga https://www.filmin.es/pelicula/parenostre

La memoria infinita, https://www.filmin.es/pelicula/la-memoria-infinita

Backbird, blackberry, d'Elene Naveriani https://www.filmin.es/pelicula/blackbird-blackberry

Teoria del joc, d’Arià Paco.

Lliçó d’antropologia sobre les relacions amoroses (poliamoroses es clar) i sexuals de l’actual postadolescència, dels vintarros de la pandèmia. Els seixantarros no els podem entendre es clar, però em penso que ni s’entenen entre ells.

Ernest, el protagonista, quiere narrar el deseo para alguien a quien ama, pero es incapaz de hacerlo sin caer en la autojustificación o la culpa. Convoca, pues, a una nueva voz, un narrador que explica su historia por él. Con este recurso, el lector descubre la historia del protagonista, desde el despertar sexual hasta la juventud en que se enamora de Aurora, con quien mantiene una relación que implica otras personas, como Gisela, madre de familia. Con el transcurso de su vida, el narrador refleja dos décadas de su generación (advenimiento de redes sociales, feminismo o discursos sobre el poliamor) desde el punto de vista del deseo masculino y heterosexual. “Cuando hay un cambio de valores en la sociedad, aparece el espacio de la literatura” afirma Paco, que se ha mostrado reacio hablar demasiado sobre la novela, “antes que escritor soy lector, y he escrito el libro que quería leer”, es decir, uno que aborda cuestiones sobre seducción y sexo cuando la masculinidad se está repensando. https://elpais.com/espana/catalunya/2025-01-20/aria-paco-gana-el-premi-llibres-anagrama-con-la-novela-teoria-del-joc.html?event_log=go

Arià Paco és un home que té ganes d’abordar els problemes de la seva generació. Si a Covarda, vella, tan salvatge (Amsterdam) l’escriptor feia un retrat de la societat globalitzada, amb personatges que marxaven a estudiar a fora i tornaven a la ciutat natal, ara amb Teoria del joc, premi Llibres Anagrama de novel·la, Paco se centra en l’educació sexual i afectiva dels protagonistes, marcada pel sentiment de culpa. En un context actual on l’última onada feminista ha condicionat la manera com entenem la sexualitat i el gènere,  el llibre de Paco ofereix paradoxalment un punt de vista poc explorat últimament, com és el de l’home heterosexual. https://www.nuvol.com/llibres/aria-paco-com-mes-es-polaritza-tot-mes-es-el-moment-de-la-literatura-423970

https://www.rtve.es/play/audios/son-4-dies/entrevista-aria-paco-autor-teoria-del-joc-premi-llibres-

anagrama-novel/16546156/https://youtu.be/tTl4N8kqzDk?feature=shared

Cims borrascosos, d’Emily Brontë

Una exageració molt exagerada. Tot és portat a l’extrem: l’amor, l’odi, la passió, l’alienació, l’esllanguiment, la força, la feblesa, la dominació, el desig de venjança… I sobra mitja novel.la: uu cop morta Catherine, tot és màs de lo mismo. 

Cims borrascosos, una de les grans novel·les del segle XIX anglès, narra la història d'amor tèrbola i apassionada entre Heathcliff i Catherine. Amargat i pertorbat per un passat que no és capaç d'oblidar, Heathcliff malviu per la seva set de venjança i provoca la infelicitat de tots els que l'envolten. L'obra presenta, en un ambient misteriós i tràgic, l'esclat d'una passió violenta, però buida de sensualitat. El clima de puritanisme i la ingenuïtat en la visió d'alguns personatges fan encara més remarcable la intel·ligent concepció de la narració, efectiva i potent, que ha fet que sigui considerada una de les millors novel·les de tots els temps. https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/cims-borrascosos_519254

I de nit a casa (juliol 2025)

Pelis 

(Quan Filmin diu que són les millors del segle XXI és que alguna cosa tenen)

Moonlight, de Barry Jenkins https://www.filmaffinity.com/es/film395573.html

Hijos de los hombres , d’Alfonso Cuarón  https://www.filmaffinity.com/es/film976261.html

Secretos de un crimen. De sandhya Suri  https://www.filmaffinity.com/es/film269573.html 

Licorice pizza, dePaul Thomas Anderson   https://www.filmaffinity.com/es/film269573.html

https://www.filmin.es/pelicula/licorice-pizza?origin=searcher&origin-query=primary

Jane Eyre, de Charlotte Brontë

 Gran novel·la, gran personatge! Passió, romanticisme però sobretot el raciocini i les idees clares. Això és un clàssic! Millor que l’Austen (a l’espera d’alguna altra que tinc a lan tauleta de nit)

Jane Eyre és una nena pobra, òrfena i poc agraciada que viu amb la seva tieta, la miserable senyora Reed, la qual es mostra tothora cruel i insensible amb la seva neboda. Arran d'un atac de rebel·lia de la petita Jane, se'n desempallega enviant-la a l'escola Lowood, un internat on la noia creix a còpia d'humiliacions i maltractaments, fins que, havent superat els anys d'escola, decideix marxar per fer d'institutriu. El destí la porta a Thornfield Hall, una enorme i misteriosa mansió on té la responsabilitat de fer-se càrrec de l'educació de la filla natural del propietari, el senyor Rochester. Tot comença a canviar quan l'amo de la mansió, de caràcter sec, aspre i turmentat pel passat, descobreix inesperadament el plaer de conversar cada vespre amb la Jane, encisat per l'enginy d'ella i pel seu esperit decidit.

L'obra de Charlotte Brontë té un fort component autobiogràfic i obeeix al desig d'exposar la importància de viure amb plenitud, d'una manera digna i sense renúncies, sabent que l'amor transcendirà les limitacions imposades per la convenció social.

Em vas prometre una historia d’amor, d' Helena Tornero

 

Amb l'Aran. A mi m'agrada molt riure amb l'excusa de parlar de l'amor, perquè n'hem parlat tant en sèrio i gairebé amb llàgrimes amb ulls que ja no sabem quin espai li queda al tema.

Tu em vas prometre una història d’amor és la història d’una noia que coneix un noi. O la història d’un noi que coneix un altre noi. O la història d’una noia que coneix una altra noia. O la història de dues persones que no es coneixen. És una història que comença a Roma. I una història que comença a París. I una història que comença a Polònia, dalt d’un vagó de tren. Bé, en realitat és la història d’una escriptora que intenta escriure una història d’amor. Què ens passa amb les històries d’amor? Per què generen atracció, addicció fins i tot, a unes persones i repulsió a d’altres? Què ens han ensenyat, sobre l’amor? Per què aquelles històries que abans semblaven romàntiques, ara semblen històries de terror? Es pot escriure una història d’amor, una història d’amor contemporània, i sobreviure a l’intent?

Filmin (febrer)

Pelis:

La sustancia , de Coralie Fargest 

Sèries :

Alice i Jack  

Filmin (gener)

Pel·lis:

 El cazador, de Michael Cimino

Bonnard 

Corazón salvaje, de David Lynch 

La estrella azul, de Javier Macipe

Fuera de temporada, de Stéphane Brizé 

No other land, de Yuval Abraham et al. 

Desmontando a Harry, de Woody Allen 

Series: 

Little bird