dijous, 23 d’agost de 2007

Quatre novel·letes

Vimbodí també dóna de sí per a la lectura. Una setmaneta llarga i quatre novel·letes quatre:

Witold Gombrowicz: Pornografia.
El títol enganya però és un dels primers títols de la M.O.L.U. s. XX ! Dos personatges (l'autor i un altre) observen a la Polònia envaïda pels nazis la relació amorosa de dos adolescents. Obra difícil i estranya on cada un dels gestos dels protagonistes és analitzat i reflexionat com si representés l'essència de l'existència humana. Massa pel cos! Llegit amb "paradinha" perquè sinó no s'aguantava.

Després un relat de Herman Melville: Benito Cereno.
Un conte intrigant i volgudament incoherent: el capità d'un vaixell puja a bord d'un altre que es troba a la deriva. Allí es troba amb una situació estranya i incomprensible amb un capità, Benito Cereno, mig boig i una tripulació de negres que no saps quin paper juguen. No s'entén res fins al final de la novel·la. Es veu que Borges ja va dir: "sigue suscitando polémicas. Hay quien lo juzga la obra maestra de Melville y una de las obras maestras de la literatura. Hay quien lo considera un error o una serie de errores. Hay quien ha sugerido que Herman Melville se propuso la escritura de un texto deliberadamente inexplicable que fuera un símbolo cabal de este mundo, también inexplicable."




També una novel·la breu de Zoè Valdés, La nada cotidiana, on la narradora (l'autora en el fons, és clar) a través de les seves històries d'amants de sobrenoms curiosos (el Traidor, el Lince, el Nihilista...), ens transmet la seva visió absolutament desencantada de la revolució cubana. Havia llegit La vida entera que m'havia agradat molt i aquest sí també m'ha semblat molt interessant. (Ai, Cuba!...)


i l'última, els Capitanes intrépidos de Rudyard Kipling, de nou tema mariner; un noi ric cau del vaixell i és recollit per una barca de pescadors que se'n va a pescar el bacallà a Terranova i no el tornen fins al cap de sis mesos; el noi ja no és el mateix , evidentment. Lectura refrescant.



(Vila-Mats parla de Gombrowicz a http://www.letraslibres.com)
(el bloc de Zoè Valdés, simptomàticament "cutre")
(http://grijalvo.com/articulos/jl_kipling_capitanes_intrepidos.htm)

dilluns, 13 d’agost de 2007

Milan KUNDERA: La immortalitat


L'autor, una dona, el seu marit, la seva germana, l'amic de l'autor, Goethe, la seva jove amant, l'amor, els gestos, el sexe, la vida... i Kundera sempre valorant , opinant, filosofant. Té el seu interès aquest plantejament de la novel·la amb un punt de vista tan extern a la trama, tan poc lineal en el seu desenvolupament (K. mateix diu en un moment que odia les novel·les que són com un carrer sense sortides on els personatges no tenen altra alternativa que anar a la recerca del desenllaç). Impossible resumir l'argument.

L'équipier (El Extraño )

una pel·lícula bonica però amb una trama tòpica i previsible: una noia arriba al poble perdut a la punta de la Bretanya on va viure de nena i descobreix l'aventura desconeguda que va tenir la seva mare de jove. (sona a Ponts de Madison County, no?). A mi m'agrada l'ambient del poblet a l'illa d'Ouessant i del far al mig del mar, que endevinàvem des dels penya-segats en els viatges a Bretanya de ja fa molts anys amb l'Anna i el Toni primer i més endavant amb la Lali i el Mingo. Però potser aquell far atacat per ones impressionants només em sona de les postals... Personatge impactant el del farer i interessants els detalls de la seva vida aïllada, quin símbol de tantes coses un far!

diumenge, 12 d’agost de 2007

Desenvolpament sostenible


Beatriz SANTAMARINA: Ecología y poder
Un llibre que qüestiona el concepte de desenvolupament sostenible.

Després d'analitzar la història del moviment ecologista i especialment dels plantejaments oficials lligats als governs i a les NNUU (informes del Club de Roma, Conferències Internacionals...) . Santamarina posa de manifest la defensa del sistema establert que implica el des. sost. en contraposició als plantejaments inicials del debat ecologista que consideraven la necessitat de posar límits a creixement econòmic. És un concepte,diu, ambigu i poc valent que posa per davant les modificacions científico-tècniques per sobre de les sociopolíotiques i que per tant desactiva i emmascara el caràcter subversiu (en el bon sentit del paraula ) del debat ecologista.
Evidentment fa una bona repassada al paper dels EEUU de Bush en aquest debat .

I dic jo: Es pot ser optimista quant al futur de la humanitat? la defensa del planeta és tant absolutament contradictòria amb els interessos creats i al mateix temps suposa una renúncia tan gran a les comoditats que el progrés ha portat als països desenvolupats i a les classes benestants! Es fa difícil d'imaginar que aquests hi renunciaran voluntàriament o que algú serà capaç i s'atrevirà (i el deixaran) a impulsar normatives i legislacions absolutament impopulars!

dijous, 9 d’agost de 2007

Othon Friesz


No tenia ni idea de qui era Othon Friesz, però l'exposició del Museu d'Art modern de Ceret em va encantar.

La enfermera de Brunete


(Javier, fill d'una família aristocràtica propietària del castell de Requesens, viu i lluita la guerra civil al costat del bàndol franquista)

Llegir un llibre de més de 1000 pàgines sense que t'agradi és una mica de masoques; vol dir que alguna cosa hi dec haver trobat: suposo que el punt de vista franquista de la guerra civil se'm fa interessant després de tantes visions republicanes. La trama em sembla bastant tonta i absolutament desequilibrada amb alguns capítols inacabables. Desaprofita personatges (Blanca), d'altres són plans (Javier, el Sisco...) fins i tot quan són contradictoris (Soledad) i pateix d'aquell defecte que ja vaig criticar a La catedral del mar que és el d'intentar ficar en calçador la Història amb majúscula dins de la història amb minúscula.
i per cert qui figura que és la de la portada?
i per cert, per què les contraportades continuen explicant les històries?

dimecres, 1 d’agost de 2007

Michel Wieviorka: La primavera de la política

Algunes idees:
la política està en crisi (evident)
de fet la que està més en crisi és la política de l'esquerra europea (segurament)
ja no hi ha utopies; s'han esgotat els models socialdemòcrata i comunista (sí?)
el poder és cada cop menys polític i més econòmic i judicial (aquesta és l'anàlisi que m'ha semblat més interessant)
es poden trobar elements esperançadors en les mobilitzacions antiglobalització o en contra de la guerra de l'Iraq o en el fenomen ONGs (què vols que et digui...)

Suite francesa


Una novel·la molt bonica sobre la fugida dels parisencs quan l'entrada dels nazis a la capital francesa. S'entén molt bé tota la problemàtica de l'ocupació a partir del punt de vista de diversos personatges. L'autora, Irène Némirovsky, era una jueva que va morir als camps de concentració. L'obra va quedar inacabada i la filla la va fer publicar pòstumament.

(reportatge a El País)
(Crítica al bloc "El cuchitril literario")

Media luna

Per fi cine de veritat: una pel·lícula iraniana curiosa i interessant però amb una incoherència narrativa que la fa estranya; un músic kurd recull els germans per fer un concert a l'Iran-post-Saddam. Amb el problema de voler fer-hi cantar una dona.

(Crítica a Terra)