L'última vegada que et dic adéu, de Natza Ferré

 recomanacio de la Laia. El germa heroinòman. A la Laia límpressiona més que a mi.

La periodista Natza Farré (Barcelona, 1972) publica la seva primera novel·la. Es tracta d’un relat que destaca perquè té la densitat moral i emocional d’allò que s’ha callat massa temps. L’última vegada que et dic adéu (Angle) és un llibre que, quan l’acabes, no t’atreveixes a tancar de cop, com si fer-ho fos un gest indecorós. Farré hi escriu amb una lucidesa que no demana permís, amb una tendresa que no es disfressa de sentimentalitat i amb una ironia —seca, intel·ligent, salvadora— que funciona com a mecanisme de supervivència i com a estil, que s’acompanya de cartes reals i fragments de dietaris de quan l’autora era jove.
https://www.nuvol.com/llibres/la-bellesa-tambe-es-trenca-a-mans-de-heroina-472394

La Romería, de Carla Simón

 M’agrada molt el final oniric. En general m’agrada mes queles altres de la CarlaSimon quee no m’havien semblat a l’altura del seu reconeixement.

https://youtu.be/AafBPL156-M?si=MbIuAb1WWTjJQ3Ey

Marina viaja a Vigo para conocer a la familia de su padre biológico, que murió de sida, al igual que su madre, cuando ella era muy pequeña. A través de los encuentros con sus tíos, tías y abuelos, la joven intenta reconstruir un relato de sus padres, pero todos sienten demasiada vergüenza hacia los conflictos de drogas de la pareja, algo que Marina les recuerda con su presencia. Será la historia de amor adolescente que vive con su primo lo que le permite reimaginar a sus padres y conectar con ellos. De esta forma, inventa un cuento, gracias al diario de su madre, que la libera del estigma que su familia siente por ellos y cumple el deseo de entender el pasado... Película sobre la memoria familiar que cierra la trilogía de su directora, compuesta por 'Verano 1993' y 'Alcarràs'. https://www.filmaffinity.com/es/film162277.html

Les muses, de Jordi Cussà

Comença i em fa dubtar perquè és com una novel·la històrica de les que no em convencen. Després de seguida t'adones de la seva originalitat. No és una genialitat, però passa molt bé.

Està bé de tant en tant llegir un català ric i ben escrit.

La novel·la pòstuma de Jordi Cussà i la millor manera d’acomiadar i celebrar l’autor: llegint-lo en plena forma. Una novel·la coral sobre la pulsió artística que travessa els anys que separen Ramon Llull dels Pink Floyd (passant per Leonardo, Shakespeare, Clara Schumann, Camille Claudel, Antoni Gaudí i un munt de grans artistes més o menys integrats en el cànon). I també és la història d’un escriptor, Virgili Pardal, que malda per acabar una obra inacabable, enganxat a la mateixa droga que comparteixen els protagonistes de la seva novel·la.https://comanegra.com/ca/ficcio/706-jordi-cussa-les-muses.html

https://llegim.ara.cat/actualitat/ultima-novel-jordi-cussa-les-muses-comanegra-pocio-magica_1_4310911.html

Trilogia de Copenhaguen, de Tove Ditlevsen

Una dona que com una metralladora et va explicant la vida.  La Laia i la Marta diuen que és tan dur, però de fet només el final la seva història s'embolica en afers tèrbols. Bé. A mi em deixa una mica fred tot i que li reconec estil literari, una prosa que trenca i atrau.

Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l’inclassificable gènere confessional, l’escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l’avortament, l’adicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la seva vocació d’escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l’alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis —es va casar quatre vegades— i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves adiccions més profundes: l’acceptació dels altres, l’escriptura i l’amor. https://www.laltraeditorial.cat/llibre/trilogia-de-copenhaguen/

Morfina d’Aleksei Balabanov/ Su mejor historia

 

Adaptación del relato homónimo de Mijaíl Bulgákov, basado en la experiencia real del autor ruso, cuando siendo médico rural se volvió adicto a la droga tras prescribirse una pequeña dosis. Balabanov reconstruye la época en la que Bulgákov cae en brazos de la morfina, los años de la revolución rusa, y muestra el ejercicio de la medicina en ese periodo histórico. (FILMAFFINITY)

Un equipo cinematográfico británico recibe el encargo de hacer una película patriótica para levantar la moral de las tropas inglesas tras los bombardeos de la aviación nazi sobre Londres durante la Segunda Guerra Mundial. El problema surgirá cuando se desencadene una auténtica batalla de sexos. (FILMAFFINITY)

Una casa de foc, de Francesc Serés

 Passen les hores com les pàgines, fàcils, però aquesta novel.la tan lloada d’en Serés és una petita decepció. La riquesa lèxica i literària de Una llengua de plom no apareix per enlloc i la història de les vivències d’aquest semiurbanita en el món rural garrotxí tenen, trobo, un interès força relatiu.

Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix.  Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.

https://youtu.be/48-A6FkI2Zo

<iframe src="https://www.ccma.cat/video/embed/6072134/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>