dissabte, 31 de març de 2007

Músser 2007



DSCN5053
Originally uploaded by marticasares.
Músser m'és des dels setze anys sempre una experiència emocionant. Músser es diu Feliu Gasull, Muntsa i Oleguer, es diu el Josep i la Montserrat una parella acollidora i una família que es va fer inoblidable malgrat els pocs dies i es diu Cadí, Cadí immens, Cadí escenari, Cadí muralla, Cadí seductor, Cadí obsessionant, Cadí omnipresent

Roger Solé


Es diu molts cops que cal apropar la política a la gent del carrer; doncs la milor manera és aconseguir que la gent del carrer s'apropi a la política. Posar en Roger Solé, jardiner i jove, al davant de la candidatura d'ICV de Vilassar és una aposta important en aquest sentit i un acte valent al que ICV s'ha vist empesa per les circumstàncies però que pot convertir-se en un actiu inesperat.

Hauria volgut dir això a l'assemblea última però, clar, només se m’ha acudit a l'arribar a casa.

En tot cas brindo la idea perquè sigui utilitzada durant la campanya electoral i a més proposo l'slogan "Roger Solé, jardiner, jove i sospira per una furgoneta"

dissabte, 24 de març de 2007

Memòria

El meu procés de desmemorització arriba a nivells preocupants i provoca estralls en les meves activitats lectores.

Vaig comprar fa poc un llibre de Conrad un vespre d'aquells en què per fer temps m'arribo a passejar pel Robafaves. El corazón de las tinieblas tenia una portada bonica i Conrad pertany al grup d'autors per qui sento una simpatia indefinida i una curiositat produïda vés a saber perquè: potser he llegit algun article que el deixa bé , potser sé que agrada a algú que admiro, potser l'he vist en alguna llista d'aquestes d'autors imprescindibles ... En tot cas el llibre no va suportar les 70 pàgines d'anar llegint i l'anar pensant "S'assembla a alguna cosa que ja he llegit". Al donar-li el finiquito i guardar-lo a la prestatgeria al costat dels autors que comencen per C li va tocar anar a raure al costat del Cor de les Tenebres de Joseph Conrad llegit fa un parell d'anys!



Ara estic amb Los libros arden mal de Manuel Rivas. El vaig començar amb interès i empenta però a poc a poc em vaig embolicar amb els personatges, em perdia en el temps i anava tirant i tirant... Vaig arribar fins a la pàgina 250 quan decideixo començar a fer un índex de personatges perquè no m'estic assabentant de res. Retrocedeixo cent pàgines i començo a apuntar noms i m'adono que el que rellegeixo no em sona de res i torno al començament (mai no havia llegit un llibre amb tres punts a la vegada) i de sobte entro en el llibre i en la trama, i començo a passar-m'ho bé amb la descripció d'aquest món que volta entorn d'una foguera de llibres que els falangistes encenen al port de La Corunya un dia de juliol de 1936. I la sensació és absolutament de llegir el llibre de nou, sense recordar en absolut res del que se'm posa al davant i només la presència de dos punts a les pàgines 155 i 250 em són la prova de que per aquí jo ja hi havia passat algun cop.

dilluns, 12 de març de 2007

Infiltrados


I m'arribo a veure Infiltrados amb en Bernat i ens ho passem bé. Acció, "tiros" i com a bon thriller d'intriga al final ja no saps qui són els bons i qui els dolents i una última escenal d'anar per feina, bé la penúltima naturalment que al final sorpresa però aquesta vegada sí que el vaig endevinar. Total que Nicholson, di Caprio, Matt Damon..., Scorsese... Hollywood del bo!

Picasso insòlit


A Caldetes inaugurem l'exposició Picasso insòlit amb la presència del propi Palau i Fabre. El vermut està bé i m'agrada trobar la Laura Jareño i l'Àngela Bou. Quins/es mestres de la meva escola hi hauria pogut trobar? (comentari dedicat a la Mercè Saura)

diumenge, 11 de març de 2007

Big Mama and Blues de Picolat


A l'Ateneu de Vilassar un públic "maduret" assisteix a una bona exhibició d'una dona curiosa que toca i canta blues amb una fantàstica naturalitat i amb una pinta de senyora que et podries trobar a l'ascensor de casa. Arriba endins. Després els rossellonesos del Blues de Picolat ja són més previsibles. M'agrada fer vida cultural al poble.

diumenge, 4 de març de 2007

Dretes i esquerres


la frontera entre les dretes i les esquerres ja és un patrimoni només de les esquerres; les dretes ara es defineixen per negar l'existència d'aquesta frontera.

Els partits d’esquerres s'haurien de comprometre a votar com a alcalde el cap de la llista més votada d'esquerres. És un compromís de col·laboració i una aposta per la definició i per la claredat que no té perquè implicar l'entrada al govern i que no té perquè afectar la força de la pròpia identitat. Els electors agraeixen aquestes mostres de coherència ja que les "pinces" no s’entenen gaire i alcaldes amb només un regidor contribueixen a debilitar els sentiments democràtics.

Algú podria copiar el paràgaf anterior substituint esquerres per nacionalistes. Jo no.

Laïcisme

No sé si hi estic d'acord però aquest article en contra del laïcisme (?) de Teresa Forcades que cita en Ramon Bassas m'ha cridat l'atenció:


La distinció que Jesús va fer entre el que s’ha de donar a Déu i el que s’ha de donar al Cèsar és per a molts l’inici històric de la (tensa i difícil) separació Església-Estat que es troba a la base de les societats modernes. Acceptar i valorar aquesta separació no només com a inevitable sinó com a bona i volguda per Déu –tal com va fer el Concili Vaticà II–, no significa tanmateix reduir la religió a l’àmbit privat, sinó privar-la de poder coercitiu. Tampoc no significa fer-la abdicar dels seus principis, entre els quals és del tot lícit que s’inclogui –com és el cas del cristianisme– la pretensió de veritat i d’universalitat. (la negreta és meva)


Donant-li la volta segurament laïcisme no vol dir prohibir l'esperit religiós en l'àmbit públic (per això no es prohibeixen les esglésies ni les mesquites, ni les processons, ni les vingudes del papa) però sí no permetre en els espais públic i especialment els pedagògics (mitjans de comunicació públics i escoles) la seva pretensió de veritat i universalitat.




dissabte, 3 de març de 2007

Primera història d'Ester








Al teatre Nacional una obra mítica d'Espriu. La història de la princesa hebrea que salva el seu poble de la repressió del seu marit el rei de Pèrsia . Llenguatge especialment culte no apte per a no iniciats. És un joc interessant la combinació del món sinerià-espriuà amb les referències bíbliques. Un plaer.