Habitar la Terra, Bruno Latour (converses amb)

L'habitabilutat del planeta és la qüestió crucial avui en dia

La vida, els éssers vius ,  han transformat el planeta 

Som allò de què depenem. La política és seguir aquesta xarxa de dependències 

Proposta d'una nova classe social ecològica, hereva de la il.lustració i del socialisme

Prosperitat i progrés no són el mateix

La religió occidental  ha creat el  o  este de religió vertadera.

Des del s XII fins ara la religió ha tingut l'hegemonia en l'àmbit de la moral, de la política, de la cosmovisió En els últims temps la ciència li ha pres el relleu i a la religió només li queda l'àmbit del sobrenatural.

La Ciència amb majúscula no eixosteix: està feta de cie típics que tenen la seva motxilla sociològica, antropològica, política.

L'imperatiu categòric, de Victoria Spunzberg

 L'Àgata està espèndida! Molt content del seu èxit!

Però és que a aquesta dona d’uns cinquanta anys, la Clara, li estan caient al damunt totes les seguretats que havia assolit. Acabada de separar, viu en un pis del qual un fons voltor la vol expulsar; té un veí sorollosament insuportable tot i que no digui ni piu, i per acabar d’adobar-ho un alumne s’ha queixat al seu cap, promocionat per damunt d’ella per raons poc clares. La Clara s’enfrontarà als desafiaments vitals amb homes de tota mena i amb més força que sort esgrimint un ganivet.

https://www.ara.cat/cultura/teatre/victoria-szpunberg-imperatiu-categoric-teatre-lliure-tribulacions-professora-d-etica-mon-etica-gracia_1_4965326.html

Primera lliçó sobre literatura, de Pere Ballart

L'art desautomatitza la visió que tenim de les coses, desperten la percepció de la letargia en què es troba.

L literatura, ¿ visió formalista (les característiques del llenguatge) o  "funcionalista" (m'invento la paraula)(les expectatives, el marc...)?

 La història és el que passa. La trama és com s’explica

Primera lliçó sobre literatura és una aproximació teòrica a les dificultats d'explicar què és la literatura i al fet que la seva definició no pot prescindir ni de la descripció d'unes propietats formals, al costat d'altres disciplines artístiques, ni del suport d'un consens social, basat en valors diversos i canviants.

https://www.pamsa.cat/primera-llico-sobre-literatura-9788491912774/

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/allo-que-fa-que-un-text-ens-faci-entendre-335255

Cap al far, de Virginia Woolf

Quina meravella! Com el gaudeixo! Els pensaments de la sra Ramsey i els seus  familiars i amfitrions són un exemple de monòleg  interior molt ben portat. Un camí amb certesdificultats però salvables i fet de goig literari.

En aquesta novel·la, Woolf retrata tres moments diferents dels estius que la família Ramsay passa a l’illa escocesa de Skye, entre els anys 1910 i 1920, per reflexionar sobre la complexitat de les relacions humanes, la naturalesa de l’art, el paper de la dona dins de la família, la càrrega mental o la subjectivitat de l’individu, i ho fa amb la seva veu poètica tan singular, amb aquest torrent de pensament que caracteritza els monòlegs interiors dels seus personatges.  https://lacasadelsclassics.cat/product/cap-al-far/

Baumgartner, de Paul Auster

El protagonista de la novel·la d'Auster, recorda enyora admira qui fou la seva dona, morta de sobte als 58 anys. I organitza la recuperació de la seva obra.  Hauria de sentir-me tocat (tocadíssim ) per una història així i em deixa més aviat fred. No diu gaire del llibre, no?

 El protagonista de la novel·la, un professor universitari de filosofia de 70 anys, primer es crema una mà a la cuina i, poc després, mentre acompanya cap al soterrani el noi que li ha de fer la lectura del comptador de la llum, cau escales avall i acaba estès a terra, derrotat. Seymour Baumgartner és un home que comença a experimentar la fragilitat del cos i la proximitat de la fi de la vida intel·lectual. Vidu des de fa una dècada, continua sumant dies i llibres a la seva existència encara que no hagi superat la mort de la dona, la traductora i escriptora inèdita Anna Blume. Encara continua comunicant-s'hi, despert i en somnis.

https://llegim.ara.cat/reportatges/melancolic-lluminos-retorn-paul-auster_130_4953800.html

L'art d'esdevenir humà, de Rob Riemen

Sobre la cultura i la raó 

"Sempre és millor despullar-se d'il·lusions i guan yar en coneixements que no a l'inrevés"

"(Sovint) els arguments són irrellevants perquè darrere hi ha una ideologia que hi és immune"

"Cap gran cultura pot descansar en una relació distorsionada amb la realitat"

"Com més felicitat hi haurà entre els homes més fàcil serà ser artista"

"La cultura és el cultiu de l'esperit humà independent"

"(ja no estem segurs) que som capaços d'arranjar els nostres afers en llibertat i guiats per la raó."

"La raó és l'única resposta"

"La desolació del no saber  res i el fanatisme de saber només una cosa"

"vivi en una pseudocultura que ens vol fer creure en una vida agradable, fresca, ràpida, divertida, sexi, fàcil, sense sentit, collonuda."

"l'antiintel·lectualisme és una poderosa arma política"

Filmin febrer

 Saben aquell, de David Trueba

----------------------------------------------------------------------

Series: 

El quinto mandamiento 

Dejad que el río fluya 

-----------------------------------------------------------------------------

Dune 2

 D'aquestes pelis que m'agrada anar a veure al cinema. Amb crispetes i Coca-Cola. han tancat els Icarias de la Vila Olímpica però he descobert a Calàndria de Masnou.

Filmin gener

 Oppenheimer , de Christopher Nolan

20 dias en Mariupol de Mstyslav Chernov

Ultima noche en Milan , de Andrea Di Stefano

El origen del mal, de Sébastien Marnier

Mother , de Bong Joon-ho

Cantando bajo la lluvia , de Stanley Donen, Gene Kelly

Blow-up , de Michelangelo Antonioni