dimarts, 19 de març del 2019

El bestiari d'Axlin, El secret del Xein, de Laura Gallego

Devoro literatura juvenil com feia temps que no devorava cap literatura. Una sensació curiosa.
Gràcies, Dimas Pretel, Sol BValisova, Lluna Roqué.


a la web de Laura Gallego hi ha de tot.

aquí en parlen : algunos libros buenos 

I a aquest el vam veure a la classe.:



divendres, 15 de març del 2019

Esperant Godot, de Samuel Beckett

Vladimir i Estragó, al costat d’un arbre, esperen que arribi Godot.

Aquesta situació escènica forma part del cànon de l’imaginari teatral universal. De fet, podem pensar que amb ella s’inicia el teatre contemporani occidental.

La Sala Beckett, que ha visitat sovint el teatre de l’autor que va deixar-li el seu nom, no havia emprès encara la producció de la seva obra més coneguda. Amb ella, Samuel Beckett va convertir el món, definitivament, en un escenari de teatre.

 https://www.salabeckett.cat/espectacle/esperant-godot/



dimarts, 5 de març del 2019

La vida de la Rebecca Jones, d'Angharad Price

La vida de l'àvia de l'autora a la vall amagada de Maesglasau fa venir ganes d'un viatget a Gal·les. Es llegeix com un passeig que asserena i relaxa entre el verd i el blau i les  velles cases de camp.

Aquesta és la vall segons Internet:


 ...Angharad Price recrea la vida de una mujer en un valle de Gales. Se trata de un lugar que da pie a estampas idílicas, a cuadros de Constable, a imágenes de paz y de vida sin artificios. Allí los roles están bien cimentados y para ser algo feliz, pues no alcanzará la felicidad plena en ningún momento, o al menos no se apunta a ello, basta con la aceptación: la mujer es ama de casa y el pilar de la familia... (Culturamas)


Qui és Rebecca Jones?
Rebecca Jones era la germana del meu avi, Bob Jones. Van tenir tres germans més que van néixer cecs i això va fer que la seva infantesa fos força inusual. Els tres nens vidents, Gruffydd, Lewis i William, van ser enviats a una escola per a nens cecs per tal que poguessin desenvolupar les habilitats que els feien falta per tirar endavant. Gràcies a això van aconseguir sobreposar-se i, fins i tot, van arribar a ser persones cèlebres. Gruffydd, per exemple, va ser vicari a Londres, Lewis va convertir-se en pintor i William feia de lingüista, traduint textos en braille. Però, perquè això fos possible, Bob i Rebecca van haver de quedar-se a la granja, treballant per a la família.  
...


dissabte, 2 de març del 2019

Lila, de Marilynne Robinson

Lila és aquesta noia dona semiòrfena, tancada i secreta i aquest pas del temps que és un suggerent espiral desordenat. M'agrada que ella està sempre apunt per un final de marxar i retrobar la soledat .

No es extraño que eligiera una outsider como protagonista. Es su modo de dignificar segmentos de la población normalmente estigmatizados. "Lila es una persona que no está socialmente definida, no está alienada por el lenguaje", describe. Amparada por Doll, la enigmática mujer que la "robó" siendo un bebé, Lila tira adelante en condiciones dickensianas hasta topar con el viejo reverendo John Ames, en quien encuentra un compañero improbable. De su pasado errante conserva sólo la navaja afilada de Doll, y una desconfianza instintiva hacia el resto de humanos. (El País)

¿Puede acostumbrarse a vivir bajo un techo quien sólo ha sabido llamar hogar a la ausencia de un techo?, ¿puede aprender a amar alguien que sólo a aprendido la desconfianza? Al menos puede intentarlo, que es lo que hace Lila. ¿Y lo consigue?, se preguntarán. Algo me dice que Marilynne Robinson también lo hace, la pregunta (junto con muchas otras) abarca un libro entero y parte de los dos anteriores. Y se lo pregunta de forma tan hermosa que lo de menos es la respuesta, que yo tampoco sé si existe pero desde luego tengo claro que no es Lila quien debe responderla, su trabajo es vivir y con eso tiene más que suficiente. (Amazon)