pel·lícules:
Blue san palace , de Constance Tsang https://www.madavenue.es/blue-sun-palace-22-de-agosto-en-cines/
“Llegeixo el llibre que en Francesc Torralba ha escrit sobre la mort del seu fill. No em sembla especialment profund ni il·luminador. Una mica tòpic més aviat. Però clar el tema em fa pensar.”
Hi ha moltes coses amb les quals no hi estic d'acord, però és un contrast constant amb la manera com vaig viure, com visc, la mort de la Marta.
a tothom li agrada molt i a mi no tant. POtser perquè hi ha üestions personals que em distancien de l'experiència que s'hi reflecteix.
llibre esplèndid. La vida, la mort..i el dret...
impacta des del començament i fins i tot les pàgines més tècniques es fan llegir.
Sabia que Carrère era un autor de culte i he entès perquè.
Ja ho saps que està basat en la realitat però quan a Internet trobes tots els personatges impressiona
https://www.youtube.com/watch?v=oGctS8ZVZu0&t=2s
https://www.youtube.com/watch?v=ubOhTNTu-lY
Vides que no són la meva - Carrère, Emmanuel - 978-84-339-2633-3 - Editorial Anagrama https://share.google/o316OIKvsEF2LGhLvd'
Un llibre sobre la vida i la mort, la malaltia, la pobresa extrema, la justícia i, per damunt de tot, sobre l’amor.
L’any 2004, Emmanuel Carrère i la seva dona Hélène viatjaven a Sri Lanka amb la intenció de salvar una relació que semblava a punt de fracassar. Quan el tsunami de l’oceà Índic va devastar tota la costa del sud-est asiàtic, es van trobar enmig de la tasca dolorosa i traumàtica d’acompanyar una jove parella de compatriotes que buscaven el cos de la seva filla de quatre anys.
Uns mesos més tard, encara van haver de fer front a una altra història amarga que ja reverberava durant els dies que van passar de vacances: la del càncer que acabaria amb la mort de la Juliette, la germana de l’Hélène. I a l’epicentre de la història encara hi apareixeran les converses que Carrère va mantenir amb l’Étienne, jutge i excompany de feina de la Juliette, amb qui havien arribat a travar una relació molt íntima arran de la malaltia que compartien, i que són una lliçó moral i sentimental sobre la nostra manera de relacionar-nos quan sembla que tot s’ensorra.
Així ho presentava el mateix Carrère a l’edició francesa del llibre: «Amb pocs mesos de diferència, la vida em va fer ser testimoni dels dos fets que més m’espanten del món: la mort d’una nena per als seus pares, la d’una dona jove per a les seves filles i el seu marit. [...] Aquest llibre tracta sobre la vida i la mort, la malaltia, la pobresa extrema, la justícia i, sobretot, l’amor. Tot el que s’hi explica és cert».
Bona, bona. Aquesta novel·la de l’Elder Rodríguez m’agrada més que els seus contes. L’experiència de l’alcoholisme del pare en aquest País Basc on l’ETA és un teló de fons, sí, però la vida és feta de les persones molt més que no de la política.
https://youtu.be/HjA7Vjzv1LU?si=zqejFZ4PEiAKP_yz
Un home reposa inert en un llit d’hospital després d’haver patit un ictus. Una dona l’observa, corpresa, des d’una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s’ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d’un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.
Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l’origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s’escriuen, aquesta obra transita per l’existència d’una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l’amor.
Barnes és capaç del millor i del pijor. De nou un Barnes que deixo i això que estava molt avançat.
«Una obra mestra. Una passejada enlluernadora pels temes favorits de Julian Barnes: la literatura, la música, França, però també Déu, la religió i la mort. Un llibre admirablement construït, meravellosament escrit, i fabulosament il·lustrat per citacions.» (Bibliosurf.com)
«No crec en Déu, però el trobo a faltar», amb aquesta frase arrenca el nou llibre de Julian Barnes, una irònica i divertida memòria familiar –amb retrats esplèndids dels seus avis i els seus pares, però també dels seus escriptors i músics preferits, els que ell considera el seu «autèntic llinatge».
Sica , de Carla Subirana
Reality, de Tina Satter
La mujer que camina delante , de Susanna White
La belleza y el dolor , de Laura Poitras
Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar
Monstruo , de Koreeda Hirokazu
Una cosa: la Marta em recomana vivament el llibre i em diu que m'agradarà molt. Faig una primera lectura i al cap d'unes setanta pàgines em cansa i el deixo. Sis mesos després el reemprenc i em sembla un dels llibres més sensacionals que mai hagi llegit!
https://valenciaplaza.com/des-de-dins-de-martin-amis-una-mirada-magistral-i-agraida-a-la-vida
https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/vida-martin-amis-novel-lada-martin-amis-des-de-dins-anagrama_1_4220625.html
Un O’Farrell fluixet. Una història que no m’enganxa.
Plena de l’esperit i l’energia amb què Maggie O’Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d’encaixar en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb fill del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l’obra d’O’Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d’una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència.
Curiós, l'havia començat i deixat fa molts anys i tenia el record d'una narració molt detallista que es feia pesada però en aquesta segona lecura m'hi sento còmode i arribo al final i les escenes quotidianes d'un noi arrossegant unes bosses amb cerveses o de l'autor netejant la casa on el seu pare a mort alcoholitzat semblen qui sap què.
Escribiendo con fuego,https://www.filmin.es/pelicula/escribiendo-con-fuego?origin=searcher&origin-type=primary
Los hermanos Sisters https://www.filmin.es/pelicula/los-hermanos-sisters
Suggerent història al voltant de Shakespeare sense anomenar-lo i fent protagonista la seva dona i donant el títol al seu fill. La O'Farrell sempre original.
Dues coses apreciables de Kieslowski, que va ser famós pel Blau, el Roig i el Blanc a l'època quan anava als Verdi...
Especialment No amarás sobre la passió i l'enamorament sense motiu, purament sensitiu, que no físic.
Les escenes finals de No matarás impressionen, però per arribar-hi necessites un esforç important.
De fet de Kieslowski també vam veure fa poc El aficionado
Tomek, un joven trabajador de Correos, está obsesionado con Magda. Ella es una mujer sexy que vive en el apartamento de enfrente. Él cada noche la espía a través de su telescopio hasta que finalmente decide declararse. Al principio ella lo rechaza, pero finalmente inician una frenética relación sexual sin ningún tipo de compromiso por parte de ella. Tomek se da cuenta de sus sentimientos y al no verse correspondido intenta suicidarse y no lo consigue. Cuando regresa del hospital, se da cuenta que ahora es Magda la que vive totalmente obsesionada por él. https://www.filmin.es/pelicula/no-amaras
Filip Mosz es un obrero que descubre gracias a una súper 8 los poderes de las grabaciones cinematográficas. Destinada a grabar los primeros pasos de su bebé, la cámara se convierte en herramienta de exploración y análisis del mundo: fábricas, obreros, ciudades, poblaciones, recuerdos, relaciones de poder y trabajo A medida que Filip encuentra nuevos temas, el mundo cambia. Esta actividad lo aleja de su mujer, empeora su relación con su jefe y provoca rupturas y malentendidos. Tanto su vida privada como su vida social se vuelven inestables como si el cine influyera en la realidad. https://www.filmin.es/pelicula/el-aficionado-amatorOriginalíssim. Interessantíssim des del punt de vista literari per aquest mosaic de narradors, aquest doble mosaic: els fantasmes que poblen el cementiri on enterren el fill de Lincoln i els ficcionats testimonis reals i biògrafs del president.
https://edicions1984.wordpress.com/2018/04/04/lincoln-al-bardo-la-sorprenent-primera-novella-dun-dels-escriptors-mes-reconeguts-i-influents-de-la-seva-generacio/:
Febrer de 1862. La guerra de Secessió fa menys d’un any que dura, però ja comença a ser sagnant. Mentrestant, Willie Lincoln, l’estimat fill d’onze anys del president, és a la Casa Blanca, greument malalt. Malgrat que semblava que havia de recuperar-se, al cap de pocs dies mor i traslladen el seu cos a un cementiri de Georgetown. Els diaris de l’època informen que el president Lincoln, desfet pel dolor, ha visitat diverses vegades la cripta del seu fill per abraçar-lo.
A partir d’aquest fet històric, George Saunders basteix una història inoblidable sobre l’amor i la pèrdua que s’endinsa en un regne sobrenatural alhora hilarant i terrorífic. I és en aquest bardo —l’estat de transició entre la mort i la reencarnació segons la tradició tibetana— que Willie Lincoln, envoltat de fantasmes que es mofen i es planyen de la vida que han deixat enrere, haurà de lliurar una monumental batalla sorgida del fons de la seva pròpia ànima.
Al Canadà, uns vellets al mig del bosc, una periodista que arriba investigant supervivents d'un gran incendi, després un jove, un plantació de maria, una velleta sortida d'un manicomi. Molt bo. Aquestes coses que compra la Marta...
Llenguatge i contingut delirant, exhuberant, barroc i de vegades excessiu, sobretot en la descripció del banquet. Però té l'encert de ser variat en els punts de vista amb moltes interrupcions que tranquil·litzen i el fan més lleuger i passable. La Roda de la Mort i de la Vida i barrejades amb la ruralitat del segle XXI...
El diari tragicòmic d’un estudiant d’antropologia que s’instal·la en un poblet francès s’entrelliga amb un recorregut insòlit i fascinant per la història de França des de la invasió dels francs fins al segle xx. Episodis d’amor i de tragèdia, de present i passat, embolcallen un esdeveniment excepcional: mentre arreu les defuncions no cessen de succeir-se, en aquest poble la Mort dona una treva de tres dies als vius i ofereix un parèntesi sorprenent de menjar, beure i celebració als seus servidors més fidels. El pantagruèlic banquet anual de la Confraria d’enterramorts.
Mathias Enard fa esclatar les costures de la novel·la en aquesta obra multiforme, de força creadora desbordant, que a cavall de la prosa sumptuosa que li és característica, aquesta vegada també plena de joc i d’humor, aborda els neguits contemporanis i el passat més turbulent, homenatja un territori i una manera de viure i reivindica la mirada des de la perifèria per als grans temes universals.https://www.grup62.cat/llibre-el-banquet-anual-de-la-confraria-denterramorts/321177
Doncs al final m'agrada malgrat totes les prevencions. M'interessa la història d'aquest dol malgrat que la coincidència amb la infidelitat em sembli una mica massa exagerada; però dona la sensació de ser en una d'aquelles situacions en què la realitat supera la ficció. Però, clar, és que som en la ficció.
Me l'empasso en un dia. Una bona reflexió sobre la vida, la mort, la malaltia i el suïcidi. Pertany al gènere que m'invento de "caseta vora el llac".
