dimarts, 31 de març de 2009

Diari de curset (post data)

llegit avui a Público:
Saussure va dir que "tan important és trobar la veritat com saber-la situar". (Per afegir després de l'altra cita:
"Creia que els jedis sabíeu la diferència entre coneixement i saber" Star Wars, Episodi II: L'atac dels clons)

dilluns, 30 de març de 2009

Diari de curset (final)

Potser no haurà estat una pèrdua de temps del tot. Avui quantitat impressionant de material i d'enllaços que ens deixen bocabadats davant la infinitud de la Xarxa. De fet si el curs era per ensenyar a desbrossar el camí d'aquesta Selva què menys que fer-ho des de la perspectiva de l'admiració per la riquesa del Recurs. aquí tot el material del curs

dissabte, 28 de març de 2009

L'onada

Un professor vol explicar als seus alumnes el nazisme fent que l'experimentin en la pròpia pell. A mi només m'interessa el final, tot al contrari del que diu molta gent, perquè tot el procés d'incorporació dels alumnes als ideals "autocràtics" em sembla massa ràpid i poc justificat i només al final la tesi de la pel·lícula queda explícita i explota de manera impactant

dimecres, 25 de març de 2009

Gonzalez Casanova


fa temps ja que comença a avorrir-me La Vanguardia i la seva rècula d'opinadors. Tots tallats del mateix patró, Cardús, Rahola, Puigverd, Àlvaro... amb el punt de mira posat exclusivament a desautoritzar tot allò que soni a "progre" i a culpar els "fills del 68" i la seva ideologia de tots els mals que assolen la nostra societat. Em passo per un  dia a Público i descobreixo amb entusiasme un inici d'article del Jose Antonio González Casanova dels que ja no en queden a la premsa diària: "La crisis actual ha confirmado el sentimiento y el afán de millones de seres para que desaparezca de una vez el sistema capitalista, basado desde su origen en la explotación del trabajo humano, el ansia de lucro ilimitado y el expolio destructor de los bienes de la Tierra." aquí està

diumenge, 22 de març de 2009

Llibres d'humor

en aquest bloc: http://www.llibrevell.cat/wp/llibres-dhumor/ trobo una llista dels considerats 10 millors llibres d'humor :

  • Right Ho, Jeeves de P.G. Wodehouse (1933)
  • Catch-22 de Joseph Heller (1961)
  • Guia galàctica per a autoestopistes de Douglas Adams (1979)
  • Tres homes en una barca (per no parlar del gos) de Jerome K Jerome (1889)
  • Wilt de Tom Sharpe (1976)
  • La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole (1980)
  • Lucky Jim de Kingsley Amis
  • El codi dels Wooster de P.G. Wodehouse (1938)
  • El diari de Bridget Jones de Helen Fielding (1996)
  • Adolf Hitler: My Part in His Downfall de Spike Milligan (1971)

  • potser cal tenir-la en compte: jo he llegit Wilt i La conxorxa dels ximples i m'hi vaig fer un fart de riure. També Tres homes en una barca... però no en recordo res.

    La solitud dels nombres primers


    Una noia coixa i anorèxica i un noi superdotat La seva existència asocial durant la infància, l'adolescència, la joventut; un accident a la neu, els estudis, l'institut; fins i tot el matrimoni d'ella . Recomanada al Robafaves i en els primers llocs dels hits parades aquí i a Itàlia; me l'acabo ràpid però em deixa en molts moments un regust de novel·la juvenil sobre nois solitaris. 
    a aquest li ha agradat molt:http://www.llibrevell.cat/wp/la-solitud-dels-nombres-primers/
    i aquest descriu bé l'estil literari del llibre:

    dimecres, 11 de març de 2009

    La classe (entre les murs)

    Un professor de francès de secundària s'enfronta al dia a dia de la seva classe en un lycée de la banlieue de París. 
    Què voleu que us digui? D'entrada pesadeta i avorrida en molts moments. Interessant? sí és clar que fa pensar i que reflecteix bé la realitat (i la sensació de claustrofòbia de la classe que segurament és metàfora de l'ambient irrespirable i del carreró sense sortida a què sembla que estigi abocat el sistema educatiu i no només l'espanyol o el català). Alguns retrats que ens fan gràcia als del ram: les entrevistes amb pares, les reunions del consell escolar i de claustre, les reunions d'avaluació...  I amb la Tiat discutim si aquí estem pitjor o no que això que es veu a la pel·lícula; és diferent: els francesos són molt francesos i cuiden molt alguns aspectes formals; cal fixar-s'hi: no parlen mai sense aixecar la mà! i el detonant del conflicte és que un alumne li parla de tu al professor! . Hi ha moments en què penses que els alumnes en el fons "es porten" prou bé davant de les tonteries i incoherències del propi professor (i del propi currículum).



    diumenge, 8 de març de 2009

    Viaje al Norte


    (Me l'havia deixat) Quin fart de riure! al cine m'hi trencava amb aquesta pel·lícula d'un tio que el destinen a fer de director d'una oficina de correus a un petit poble del Nord de França.
    els polis de l'autopista, l'arribada al poble atropellant el seu subordinat, el dialecte de la gent del poble, la borratxera amb bici... moments genials!

    matisos al blog L'illa dels monstres