diumenge, 30 de gener del 2011

También la lluvia, d'Iciar Bollaín


Molt interessant i recomanable. Per molts aspectes, el cine dins del cine, els sentiments del personatge més malparit, l'egoisme del personatge més filantròpic, el contrast entre la situació dels indis al segle XVI i al segle XXI, la revolta social de Cochabamba per l'aigua... En tot cas potser massa temes i massa matisos per ser tractats tan ràpid... però sortim satisfets.

Si se conjugan dos relatos acaecidos en distintas épocas suele ser para extraer un paralelismo en el que los hechos de uno resuenan en los del otro, aportándoles un nuevo significado, y viceversa. Al mismo tiempo o como otra opción, el recurso puede servir para demostrar que nada ha cambiado, a pesar del paso de los siglos, o que los cambios no han sido suficientes. ‘También la lluvia’, el último film de Icíar Bollaín, que cuenta con un guion del reconocido Paul Laverty, explota todas estas posibilidades. (crítica a blogdecine)


dilluns, 24 de gener del 2011

El amor y otras drogas

Es pot veure: una comedieta romanticona sobre la relació entre un comercial de Viagra i una noia amb un Parkinson prematur, una espècie de Love story actualitzat sense gaire llagrimeta i sense massa tonteries. I fins i tot amb un cert to crític cap a la indústria farmacèutica. No passarà a la història. Pel·lícula per veure amb crispetes i Coca-cola.

diumenge, 23 de gener del 2011

Vimbodí vs. Praga


(els de Vimbodí hi aniran i potser es quedaran decebuts que el seu/nostre poble no tingui absolutament res a veure amb l'obra. De totes maneres el nom tampoc no té al final la connotació despectiva que al començament em va fer patir una mica)

Ens ho passem molt bé. I això que al començament el tema em fa molta mandra quan sembla només les relacions que s'estableixen entre la gent que competeix per decorar els carrers d'un barri de Barcelona . Però no. És molt més. El personatge de la noia que té càncer té un ganxo sensacional i l'obra per mi toca molt bé aspectes sociològics molt interessants i amb un punt d'equilibri molt ben trobat; passa el mateix amb els aspectes melodramàtics i humorístics en què l'obra no es passa mai de frenada.

Com descriuries Vimbodí vs. Praga?
Com una comèdia amb un rerefons trist. Però una comèdia, al cap i a la fi.
Potser es diferencia dels altres T6 en el sentit que té referents molt concrets: hi
surten capsules Nespresso, la cançó Puff, el drac màgic, els cuplets de la Núria
Feliu... Hi surten marques, noms, situacions... És, de fet, tan realista que acaba
anant més enllà de la realitat.

ara fins i tot les obres de teatre tenen facebook

dijous, 20 de gener del 2011

Chantal Mouffe

aquesta és la posició difícil de crear: tenir un sentiment de relativitat i de contingència envers les teves creences i alhora voler lluitar per elles.

dissabte, 15 de gener del 2011

El mestre i Margarida, de Mikhaïl Bulgàkov


Una novel·la brutal i originalíssima! El diable passejant-se per un Moscou soviètic ple de literats i buròcrates i al mateix temps un Ponç Pilats a la Jerusalem de la Passió. Quina barreja! Bruixes nues sobre escombres, centres psiquiàtrics chejovians, sessions de màgia negra farcides d'humor, gats que paguen el tramvia... No és fàcil entrar-hi evidentment (ah! els russos) però està plena d'elements apassionanats. Gran lectura!


El mestre i Margarita, de Mikhail Bulgákov, és una de les novel·les russes més importants del segle XX. Aquesta disecció sobre el bé i el mal, la innocència i la culpa, influenciada directament pel Fausto de Goethe, ofereix una riquíssima lectura plena d’estrats que contemplen la crítica social, l’alegoria filosòfica i l’anàlisi de la vida moderna. (al Capgròs)

dimecres, 5 de gener del 2011

Bruc

Bruc, la llegenda respon més a una pel·lícula d’acció tipus Rambo o Salvad al soldado Ryan que no pas a una pel·lícula amb vocació històrica.
(http://blogs.sapiens.cat/)

Hi estic d'acord. Una bona realització tècnica, imatges molt bones (i no només les més grandiloqüents i espectaculars) i un bon ritme però un guió molt pobre i uns diàlegs de vegades patètics. I la idea no és dolenta, però jo trobo que no funciona ni com a pel·lícula d'aventures (i no diguem com a pel·lícula històrica).

diumenge, 2 de gener del 2011

El almirante


Una barreja molt barata de Guerra i Pau i el Doctor Zhivago. Algunes imatges espectaculars de la batalla naval al Bàltic o del Transsiberià, però una història d'amor absolutament estúpida i mal presentada. Un interès històric mínim per un fet del qual no coneixia detalls: la resistència blanca a la revolució bolxevic. Potser amb versió original es fa més creïble tot plegat.

Com sempre hi ha gent per tot: comentari elogiós a "unmundodecine.com"

dissabte, 1 de gener del 2011

La fira de les vanitats, de William Thackeray


Un novel·lot! Amelia Sedley , la bleda deliqüescent i Rebecca Sharp , la pèrfida i "trepa" amb els seus marits respectius, George Osborne (caigut a Waterloo) i Randolph Crawley i tota la trepa de familiars i amics es belluguen pels ambients aristocràtics del Londres de començaments del XVIII. Primer la lluita per l'herència de la senyoreta Crawley, després la supervivència d'amelia, els embolics de Rebecca... El millor aquesta presència irònica del narrador i que, sense ser una novel·la genial , té una trama que es descabdella de manera lleugera. Predickensià en algunes coses.