diumenge, 25 de maig de 2014

Gran Hotel Budapest

Boja, exagerada, caricaturesca, desmadrada. Les crítiques la comparen a Mortadelo y Filemón o a 13 Rue del percebe, però tal com tu i jo sabem això no és dolent en absolut. En aquest hotel de l'Europa central a inicis del segle XX, (les crítiques parlen d'Stephen Zweig tampoc acabo de veure que sigui molt adequat però és que ho diuen fins i tot els títols de crèdit) un maïtre impecable seductor de dames velles es veu embolicat en embolic d'herències i quadres robats.

dissabte, 24 de maig de 2014

La riquesa d'uns quants beneficia a tothom?, de Zygmunt Bauman

olla barrejada d'idees i cites :

"Com més va, pitjors són les perspectives per aconseguir la igualtat entre les persones."

"La víctima principal de la desigualtat serà la democràcia"

"No és cert que la persecució del bé individual sigui el millor mecanisme per aconseguir el bé comú"

"Les estadístiques documenten que la distància que separa els qui estan al capdamunt de la jerarquia social respecte dels qui estan al capdavall creix ràpidament" (i ben documentadet)

i el que em sembla més potent :  la denúncia de la ideologia d'acceptació d'aquesta realitat i de conformitat amb la falta d'alternatives:; "quan les persones creuen que una cosa és certa fan , amb el seu comportament, que sigui certa" o "les grans injustícies del nostre temps són per a molts el paisatge de la normalitat"; i especialment interessant que  abans  la percepció de la injustícia afectava les situacions relatives, els canvis petits  i no a l'ordre establert, que es considerava natural; però ara és així?

"el missatge (que ens diuen) és clar: el camí cap a la felicitat passa per les botigues"
i es pregunta si "els plaers de la convivencialitat poden substituir la persecució de la riquesa"

va, ja n'hi ha prou...

La cinquena planta, de Manuel Baixauli

Un escriptor, en el fons el mateix Baixauli, (en el fons no gens en el fons) es recupera d'una malaltia que el deixa en un sanatori amb personatges misteriosos i una cinquena planta que existeix o no existeix?
Lovecraft sense monstres ni presències misterioses, una narració amb múltiples punts de vista, i una escriptura que em sembla amb força i original. M'ho passo molt bé.

entrevista amb Baixauli a TV3


el primer capítol en pdf


notícia sobre el llibre a Vilaweb

dissabte, 17 de maig de 2014

El pes del plom, d'Aleix Fauró

Interessant l'obra de l'Aleix Fauró sobre el comerç d'armes. Sense caure en la demagògia i explicant-ho d'una manera que et manté l'atenció. El Tate diu que és madura. La Cristina que per un divendres al vespre voldria coses més light. En Carles mostra orgull de pare.











Interessants els vídeos que documenten els assajos: (llegiu-vos els comentaris al Youtube)

Ida (Sister of Mercy), de Pawel Pawlikowski

Una pel·licula polonesa esplèndida, de meravellosa fotografia en blanc i negre, un  plaer estètic de començament a final i una història molt interessant: una jove  monja polonesa  descobreix abans de prendre els hàbits de manera definitiva la seva identitat jueva i va a a la recerca dels seus orígens. Bon retrat de la Polònia comunista i especialment una dura denúncia de les misèries morals d'una població que de manera egoista es va aprofitar del drama de l'Holocaust. Gran actuació de la protagonista i de la seva companya de pantalla, la tia ex fiscal, alcoholitzada i descreguda que li fa de contrapunt magnífic.

La Maria Ojuel diu que ja era hora poder anar a veure una pel·lícula on la càmera no es belluga!

En Ida, la gran baza de Pawlikowski es una apuesta estética contundente -evocadora de Dreyer y de Bresson- de planos fijos y una composición que juega con el desequilibrio de los aires, enmarcados en un formato hoy en día tan poco habitual como el 4/3. Además, el director ha recurrido a un blanco y negro poco contrastado donde imperan los tonos medios, tan austeros como los paisajes -rurales y urbanos- de la Polonia de los años 60 en los que se desarrolla la trama . (Sala 1 Revista digital de cine)  

diumenge, 11 de maig de 2014

Si Beethoven pogués escoltar-me


Beethoven Gener.  Al final no una història de la música sinó una història d'ell. Poc interessant però me l'empasso i em  serveix per descobrir moments musicals desconeguts  i interessants des de Faust al Lebrijano. (i per fer-ne una llista a l'Spotify amb més de cent cançons )
...