Filmin octubre

Pel·lis:

La última estación, de Michael Hoffmann

Shayda, de Noora Niasari

Sèries 

Shetland

Filmin setembre

Pel·lis: 

Incendis, de Denis Villeneuve 

Vermeer, de Suzanne Raes 

De tal padre tal hijo, de Hirokazu Kore-eda 

Dance first, de James Marsh

Divertimento , de Marie-Castille Mention-Schaar

Les ciutats de paper, de Dominique Fortier

Sobre l’Emily Dickinson, biografia molt poetitzada.

https://agustinalonso.es/las-ciudades-de-papel-una-vida-de-emily-dickinson-de-dominique-fortier/

Trilogia de Copenhaguen, de Tove Ditlevsen

Una dona que com una metralladora et va explicant la vida.  La Laia i la Marta diuen que és tan dur, però de fet només el final la seva història s'embolica en afers tèrbols. Bé. A mi em deixa una mica fred tot i que li reconec estil literari, una prosa que trenca i atrau.

Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l’inclassificable gènere confessional, l’escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l’avortament, l’adicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la seva vocació d’escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l’alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis —es va casar quatre vegades— i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves adiccions més profundes: l’acceptació dels altres, l’escriptura i l’amor. https://www.laltraeditorial.cat/llibre/trilogia-de-copenhaguen/

Anton Txèkhov, de Natàlia Ginzburg

(temps de crisi important. Temps de coronavirus. Confinats a casa. Ja veurem com acaba tot això. Aquí continuem amb les lectures.)
No m'agrada tant com el de la Némirovsky. La Ginzburg va més per feina i no li dona temps suficient al personatge per anar-se dibuixant, a ell i a les seves relacions.

Con su intuición de las constelaciones familiares y de las pasiones calladas, Natalia Ginzburg narra la vida breve de Antón Chéjov (1860-1904), desde su juventud en Taganrog y sus primeros años en Moscú, los inicios como escritor humorístico y su trabajo como médico rural, hasta su viaje al campo de Sajalín, sus primeros éxitos como autor teatral, la enfermedad, los últimos años en Yalta y la muerte prematura en Badenweiler. En este hermoso libro, como si se tratara de uno de aquellos azares del destino, la escritora italiana consigue de manera asombrosa ese tono que el retratado dominaba de manera magistral, y nos ofrece un pequeño pero hermoso bocado de quien fue, es y será siempre uno de los mejores retratistas del alma humana.http://www.acantilado.es/catalogo/anton-chejov/

La vida de Txèkhov, d'Irene Némirovsky

 

Nemirovsky fugia dels nazis i encara pensava en Txèkhov (0'havia de guanyar la vida és clar) i n'escrivia una biografia preciosa. 

Publicada pòstumament el 1946, la biografia de Txèkhov escrita per Némirovsky revela la proximitat que l’autora tenia amb la sensibilitat del gran escriptor rus. Així, ens restitueix Txèkhov en tota la seva veritat, amb les seves alegries, patiments i esperances, amb tota la seva humanitat i sensibilitat excepcional. Anton Txèkhov (1860-1904) va conèixer totes les dificultats de la vida. Una infantesa “sense infantesa”, com deia ell mateix, la violència del seu pare, fill d’un serf, l’escriptura com a mitjà de mantenir la família, la consciència aguda d’una condició miserable, la carrera de metge i el desig de guarir la tristesa. Però va ser també un exemple de coratge, d’obstinació, de treball. Tot i que la fama com a escriptor li va arribar de jove, la dissort, en el seu cas en forma de malaltia, li va escapçar massa aviat la vida. Com a la mateixa Némirovsky.http://www.elsllibresdelavenc.cat/?p=2325

la veritable vida d'en Sebastian Knight, de Vladimir Nabokov

Jo el trobo molt ben esrit, A @laurafreixas no sé què li deu semblar aquest relat del masclista Nabokov, però a mi m'agrada aquesta reescriptura de la vida d'un germà gran escriptor de prestigi mal biografiat. (elements autobiogràfics of course, i el tema del canvi de llengües que Nabokov va protagonitzar)
Como en una novela policíaca, «V» tratará de hallar la verdad acerca de ese hermano con el que apenas convivió, buscará en sus obras alusiones autobiográficas, se entrevistará con las mujeres que tuvo por amantes y con los testigos que pueden proporcionarle alguna luz. Pero, siempre anticonvencional, Nabokov hará que todas esas tentativas se frustren e irá dejando sucesivamente abiertos todos los interrogantes, pues esta fingida investigación sólo pretende delatar la falacia de nuestras certidumbres y recordarnos la radical incognoscibilidad del ser humano.

https://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/la-verdadera-vida-de-sebastian-knight/9788433966261/CM_195

Collioure 1939