Filmin setembre octubre

 Her,

Cuando fuimos brujas,

Un diván en Túnez

La lección (sèrie)

Vaga d’ensenyament

Dimecres, 16 de març 

Vaga d'ensenyament de 5 dies. No la veig clara. No tant per les reivindicacions en sí com pel fet de la vaga en ella mateixa. Quan en parlo amb els que m'atreveixo dic que les vagues han de ser per motius laborals i que si l'educació del país no funciona és tot el país que s'hauria d'aturar en una protesta liderada pels estudiants i les famílies i amb el suport i col.laboració dels mestres. És com si els treballadors de les escombraries fessin vaga perquè els sistema és poc eficaç ecològicament.

 Aquest cop el detonant ha estat el calendari i el currículum i ara els sindicats corren a afegir-hi reivindicacions perquè no sigui dit. Però els dos detonants són molt discutibles i fins i tot poden ser molt aprofitats pels sectors educatius que van en contra del que penso jo i del que penso que ha de ser una educació progressista en allò personal i en allò social. És a dir dels mestres que no valoren les vacances que tenen i dels que no accepten currículums oberts on el rendiment de l’alumne no es mesura amb exàmens memorístics i amb notes. 

Estic molt sol amb aquests pensaments en els ambients polítics de què participo. A Babord i als Comuns una convocatòria de vaga és acceptada gairebé sense debat, forma part dels automatismes acrítics de l'esquerra. Jo penso que les vagues han de ser molt excepcionals. Ho dic per concepte ètic gairebé: avui en dia la vaga s'ha convertit en un mecanisme de la gent perjudicada per una injustícia (acceptem-ho) que perjudica directament qui no en té cap culpa . És com tall de carretera, sí, també em sembla un mecanisme de protesta injust. Cal buscar altres mecanismes de lluita, de protesta, de mobilització. Per mi l'única vaga que té sentit és la vaga general. És la convocatòria d'un sacrifici general per un objectiu general. I per a les lluites sectorials, promoguem el debat constant i la lluita constant per les militàncies polítiques i sindicals que forcen i pressionen els poders públics.

Són molts els disfuncionaments del sistema educatiu que mereixen resposta,  i protesta activa. Amb la vaga no sé si s'actua sobre els més de fons. Al contrari, s'obre una bretxa en la col.laboració imprescindible entre  mestres i famílies. 

Dijous 17

Responc el tuit de @apuente "Da mucha cosa escuchar la frase clasista de "la escuela no es un aparcaniños". Junto al educativo, la escuela tiene un papel fundamental en el reparto de los cuidados y la conciliación para la gente trabajadora. No tiene nada de malo que sea así ni debería ser menospreciado."

D’acord. Aleshores plantegem de manera diferent la tipologia i formació dels professionals que treballen a l'escola. I evidentment, el calendari, l'horari, el finançament, l'arquitectura… en el marc global de com la societat acull els infants (horari de les empreses, urbanisme, sanitat, oci…) 

Filmin Febrer

https://www.filmin.cat/pelicula/petite-maman?origin=searcher&origin-type=unique

https://www.filmin.cat/pelicula/loving?origin=searcher&origin-type=secondary

https://www.filmin.es/pelicula/senor

https://www.filmin.es/pelicula/ingrid-bergman-retrato-de-familia

https://www.filmin.es/pelicula/los-profesores-de-saint-denis

Eulàlia Bosch al Museu de la Vida Rural

Al @MuseuVidaRural l’Eulàlia Bosch ens explicava que les escoles són el millor microcosmos des d’on explicar el cosmos. El miIlor encreuament de ciències i lletres per educar en la cultura de la sostenibilitat.

Una temporada para silbar, d’Ivan Doig

(Quina pena quan baixa el germà del tren... Que bé que anava la història... 

... i la novel.la va agradant però quan saps que aquest tio ha escri 16 novel.les sobre el mateix tema és una petita decepció...

I que una novel.la tan costumista tingui aquesta dosi d'intriga vol dir que l'estructura és boníssima 

...

Quantes coses endevinades!

...

Senyor Eduard Castanyo, he pensat en tu tota l’estona

...

A ningú se li ha acudit fer-ne una de les millors pel·lícules sobre educació? Paper per a un mestre oscaritzable. I nens a cavall cap a l'escola amb el fons de les Rocalloses...)

Doncs una novel·la esplèndida! De vegades les novel·les són bones; de vegades a més són un plaer. Me l’empasso amb tres dies. Aires de Kent Haruf però molts anys abans... aires claríssims de Wallace Stegner a Angle de repòs... El passat torna com el cometa Halley tant per als inspectors d’educació com per als que en fugen per motius inconfessables.

No cocina, pero tampoco muerde”. Así comienza el anuncio en el que Rose Llewellyn, una viuda de “buenas costumbres y disposición excepcional”, se ofrece en el otoño de 1909 como ama de llaves; la frase capta de inmediato la atención de Oliver Milliron, un viudo con tres hijos y poca maña en las tareas domésticas, que la contrata para poner un poco de orden en su casa de Marias Coulee, Montana.http://www.librosdelasteroide.com/-una-temporada-para-silbar

Doig's strengths in this novel are character and language—the latter manifesting itself at a level of old-fashioned high-octane grandeur not seen previously in Doig's novels, and few others': the sheer joy of word choices, phrases, sentences, situations, and character bubbling up and out, as fecund and nurturing as the dryland farmscape the story inhabits is sere and arid. The Whistling Season is a book to pass on to your favorite readers: a story of lives of active choice, lived actively.

https://www.litlovers.com/reading-guides/fiction/1144-whistling-season-doig?start=2

L'escola estressada

d'una entrevista amb en Xavier Aragay

http://diarieducacio.cat/xavier-aragay-dissenyes-proces-transformacio-educativa-has-pensar-lavaluaras/

L’escola està estressada i això es transmet als nens!
els mestres més innovadors acaben topant amb un sostre de vidre, que és la inèrcia i la cultura del centre…

els mestres més innovadors acaben topant amb un sostre de vidre, que és la inèrcia i la cultura del centre…

Per fer codocència, per exemple, has d’afrontar un canvi cultural que en aquest país encara no hem fet.

la pública té un problema d’inestabilitat de claustres,

Faig una crida a que el mètode científic s’instal·li en educació, que es facin més avaluacions de procés i d’impacte.

Somnis en temps de guerra, de Ngugi wa Thiongo

Com amb Canetti, un escriptor explica la seva descoberta del món literari
...
I és clar records Chinua Abebe (és diu així?)
...
No, és diu Chinua Achebe

...

Potser es el mite,  tant com els fets reals,  allò que manté vida els somnis,  fins i tot en temps de guerra. (pàg.192)

..
costa al començament: després la combinació de l'exotisme del món tradicional africà amb la "normalitat" de la revolució, la guerrilla, la descolonització... em guanya
curiosíssima descripció de les xarxes escolars kenyates
la poligàmia, la circumcissió, els poblats, els nens descalços fent kilòmetres per anar a escola...

Eduqueu els infants ben aviat en les lletres, d'Erasme de Rotterdam

Luri m'interessa pel llibre i l'acte a la No llegiu té la seva gràcia. Però el llibre, un cop formulada la tesi, és bastant rollo. Penso en els Assajos de Montaigne, que a  base d'anar d'un lloc a l'altre es fan molt més amens i empassables i superen molt millor la distància mental que representen cinc (?) segles.


«Fa 500 anys devia ser revolucionari i avui encara ens sobta per la seva claredat i intuïció.» Ignasi Aragay, Ara

«Una guia indispensable per fugir de la barbàrie i sensibilitzar els fills.» Ada Castells, La Vanguardia

«Una defensa apassionada de la immersió en la lectura, la literatura i l’humanisme des del bressol.» Gerard E. Mur, Núvol

«Aquest llibre d’Erasme il·luminarà molts pares i educadors: els animarà a deixar-se de plastilines, cordes i cordills, castanyades, activitats extraescolars de discutible solvència, lectures dolentes per mal escrites i altres falòrnies.» Jordi Llovet, El País

Estimats referents estimats, aquest cop exagereu. (sí ja sé que dir que no m'ha agradat Erasme és per enviar-me a l'infern)

projectes

L'objectiu de treballar per projectes no és aprendre continguts; és assolir competències. Els continguts són el camí.

Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat, d'en Jaume Cela

Acabo d'acabar el teu llibre. Com m'ha agradat! Comparteixo tants sentiments, tantes percepcions! I tinc el gran avantatge que de moltes pàgines en trec una reflexió que em servirà per la meva feina amb els nois i noies. Quina esplèndida professió la nostra! Una abraçada!

Teòrics i pràctics

Claude Lessard:

"Les enseignants « interprètent » le changement de diverses manières. Certes, ils essaient de le comprendre en fonction de leurs valeurs — le non redoublement heurte le principe méritocratique ou il conforte une éthique de la sollicitude — ; ils l'évaluent aussi en fonction de leurs « intérêts » — qu'exigera de moi ce changement ? Que m'apportera-t-il ? — enfin, ils tenteront d'en comprendre le contenu — qu'est-ce qu'une compétence ? En quoi, cela diffère-t-il d'une capacité ? d'une habitude ? d'une attitude ? d'un automatisme appris ? Est-il vrai que les connaissances et leur transmission deviennent désormais secondaires ? —. Aussi, parce que ce sont des praticiens avant d'être des théoriciens de leur enseignement, ils chercheront à savoir comment faire ?  — comment différencie-t-on sa pédagogie ? Comment mettre en œuvre dans une matière à contenu comme l'histoire, une approche dite par compétences ? Comment et avec quels outils, évalue-t-on des compétences ? Dans les conditions réelles de ma pratique ? Toutes ces questions sont légitimes. Elles ne doivent en aucun cas être décriées comme symptômes de résistance au changement. Un collègue affirmait récemment que la résistance au changement était une forme essentielle d'appropriation: il y a beaucoup de vrai dans cette affirmation. Pour qu'il se fasse une tête d'une proposition qui lui est faite, l'acteur doit mettre celle-ci à distance dans un premier temps, afin d'y voir clair."

http://www.cafepedagogique.net/lemensuel/larecherche/Pages/2015/159_1.aspx#a2

Traduce niño...

Gregorio Luri

Luri és especialista en criticar els altres (o els corrents, o les ideologies, o les lleis) fent-los dir el que no diuen. Sobretot si fa referència a altres, corrents, ideologies o lleis de tendència progressista . De fet, és una cosa que fa molta gent. Avui a l'Ara es carrega la interdisciplinarietat, com sempre, fent-ne caricatura.
http://www.ara.cat/suplements/criatures/complexitat-interdisciplinarietat_0_1412858701.html

Pedagogia internacional

Trobar als articles estrangers de pedagogia els mateixos temes que estan sobre la taula a casa nostra fa com una petita il·lusió. Competències,  aprendre a aprendre, avaluació externa... No estem tan sols en els dubtes. El laberint és global. (Malgrat el Nepal,  Maria Castellví )

Mèlich

"...L'escola hauria d'ensenyar que mai no viurem en el millor dels mons, que el paradís és fora de l'abast dels éssers finits, que la justícia, la veritat o el bé absoluts mai no es faran presents. L'escola ha d'ensenyar que no tot es pot ensenyar, i el que (...) no es pot ensenyar és l'ètica. Els humans som éssers que hem de comnplir les normes, però som també éssers que les podem transgredir. Però, quan s'ha de transgredir una norma o una llei? Això és el que l'escola no pot ensenyar..."

"Escola, ètica i moral" a Perspectiva Escolar 379

F. TORRALBA: Inteligencia espiritual en los niños (continuació)

(APUNTS)

post anterior

5- Espiritualidad, creencias, valores
els valors, qualitats immaterials que no es perceben amb els sentits. Són horitzons de referència i forces motrius alhora. Són atribucions de qualitat als éssers i les accions (jo en deia criteris d’adequació MC)
L’educació ha d’ensenyar a valorar
Tothom té creences (no les acaba de definir MC)
L’espiritualitat també contribueix a la valoració de les pròpies creences i a la seva evolució
“L’espiritualitat, antídot contra l’acceptació cega i irracional de les creences rebudes “(!MC) Espiritualitat > autonomia
Espiritualitat > respecte a la pluralitat

¿Educación espiritual en la escuela laica?
(menció al currículm Nova Zelanda!MC)
L’escola no només transmet coneixements > educació integral > ed. espiritual
El laicisme ha d’acceptar que hi ha una espiritualitat i una espiritualitat religiosa que no és confessional i l’ha de deixar entrar a l’escola

Un model holístic d’educació
educar > el cos, la psique, la sociabilitat i l’esperit. L’esperit, no separat de les altres dimensions (no són parts): l’esperit inclou l’ésser total de la persona
4 aprenentatges fonamentals:
per un món habitable
per l’assumpció de les responsabilitats personals de cara al respecte dels drets humans
per un estil de vida amb sentit
per una convivència en els diversos àmbits propers i llunyans
Dos obstacles: el consumisme i la banalitat
Tres lleis societat actual (Bauman? MC)
consumir-comprar
divertir-se
culte a la joventut
La persecució exclusiva dels béns materials inhibeix l’espiritualitat i porta a l’angoixa i al buit
ídem amb la banalització: reducció del complex al simple

Notes sobre les notes

Reflexions d’un diumenge al matí  sobre avaluació, qualificació i justícia

(pel Francesc, la Muntsa, la Maria O., la Maria C. i el Simón) (també per la Guida)

Una qualificació és la traducció a una classificació estandaritzada dels resultats d’una avaluació i  té un objectiu d’informació o d’acreditació. Fa referència a una escala numèrica (normalment de 0 a 10) o a una escala graduada (normalment des de l’Insuficient a l’Excel·lent) .

La justícia té a veure amb donar a cadascú allò que li correspon, d’acord amb els seus mèrits o les seves característiques.

Una qualificació serà justa, per tant, si s’adequa realment  allò que s’avalua, si ho tradueix fidelment, si ho reflecteix amb correcció.

Què és el que s’avalua a l’escola? O, millor, dit, què és el que hauríem d’avaluar primordialment? Doncs l’assoliment d’una competència. Més que no pas  la comprensió d ‘uns continguts o  l’assoliment d’uns coneixements.  En les últimes propostes curriculars, inclosa la que està en estadi d’esborrany,  els anomenats criteris d’avaluació, relacionats amb els objectius d’etapa o amb les competències (que s’han desenvolupat i concretat per al final de l’etapa de primària) marquen allò que determinarà l’èxit de l’alumne en l’assoliment dels objectius.

Històricament i fins ara la qualificació s’ha entès especialment

a) Amb un criteri acreditatiu; dóna fe d’uns nivells que permeten accedir a uns nivells superiors. Avui en dia, a Primària això ja no és així.

b)     Amb un criteri de valoració del mèrit de l’alumne, de valoració de la relació “esforç-resultat” (com quan en un restaurant parlem de la relació qualitat-preu). Això donava i dóna peu a respostes del tipus premi-càstig.

Però , fent referència a aquesta visió relacionada amb el mèrit, que és la que ens porta a l’aplicació de criteris de justícia a una qualificació, cal dir que el mèrit personal és una variable independent del nivell d’assoliment de la competència (ja sabem que hi ha alumnes que ho assoleixen amb facilitat i d’altres amb gran esforç). És possible, no, és segur que el mèrit i l’esforç de l’alumne s’han de reconèixer i s’han d’informar. Però no ho barregem perquè sinó ens estem carregant l’autèntic sentit de l’avaluació.

En aquest sentit, és inapropiat valorar si  la nota d’una àrea és justa o injusta per a l’alumne: el que importa és saber  simplement és correcta o no,si  tradueix correctament o no el nivell competencial de l’alumne .

La nota té una tradició que ve de lluny i, per tant, és teòricament  comprensible per a les famílies: els pares i les mares van tenir notes i per tant les entenen; sovint més que els informes que se’ls faciliten. La nota, la qualificació, ajuda en tant que simplifica la informació.

Però aquest avantatge és alhora un inconvenient perquè impossibilita els matisos de què està plena la relació educativa i perquè, fruit de la interferència dels aspectes acreditatius del passat o de nivells superiors, estableix uns falsos nivells satisfactoris.

Què vol dir que 5 sobre 10 sigui suficient? Què vol dir que n’hi hagi prou amb aprendre la meitat dels continguts? Què vol dir que fallar tres preguntes de 10 sigui “Notable” (notable, vol dir que destaca sobre els altres!). ¿Podem considerar “excel·lent” fer bé una cosa senzilla , simplement perquè no hi ha cap error?

La nota, la qualificació, està, a més relacionada directament amb un  tipus d’activitat d’avaluació, l’examen, que orienta l’aprenentatge cap a l’èxit puntual i cap a l’aprenentatge efímer  més que no cap a la construcció d‘un autèntic coneixement durador.

 En resum que això de les notes li hem de donar un bon “revolcón”. Si en tenim l’oportunitat, fem-ho.!

Buf! Que tranquil que m’he quedat!

Com ho veieu?

Una abraçada

Inteligencia espiritual en los niños, de Francesc Torralba

(APUNTS)

I. EL ESTADO DE LA CUESTIÓN

1. Educar en el desierto espiritual

La intel·ligència espiritual , modalitat d’intel·ligència que ens faculta per fer operacions transcendentals > benestar integral.

No independent d’altres intel·ligències

El retrocés de les pràctiques religioses, oportunitat per a l’autenticitat i risc per a la buidor. Les antigues pràctiques religioses han de ser font de renovació

L’espiritualitat no sempre és religiosa

L’espiritualitat s’expressa de manera molt quotidiana

2. Lo espiritual en la educación

Espiritual: consciència, llibertat i responsabilitat (+enllà d’allò psicofísic)

Educació: trobada entre dues subjectivitats, pe això no pot ser neutral

Partim d’un sistema espiritual ambiental del qual ens podem desmarcar, l’educ. ens hi ha d’ajudar.

Reivindicació d’una espiritualitat específica de la infància que ha de ser respectada per l’educ.

L’espiritualitat, mur contra els mecanismes de la realitat que erosionen la nostra personalitat.

3. Una constelación de significados

L’espiritualitat va més enllà de l’ètica

L’espiritualitat és un vincle amb la realitat aliena a l’ésser humà i alhora amb allò que li és més íntim (!MC)

També té a veure amb la cerca del significat de l’existència

És entesa també com el vincle amb una Realitat última present a totes les tradicions.

Espiritualitat= consciència

4. Espiritualidad, religiosidad, confesionalidad

L’espiritualitat té a veure amb el ser; per això es relaciona amb tots els plans de l’ésser humà

La religiositat té a veure amb l’actuar en relació amb la Realitat fonamental (diversa segons els contextos però amb expressions universals com l’oració.)

La confessionalitat és l’adhesió a una determinada comunitat religiosa

D’aquesta triple distinció se’n deriven diferents maneres d’educar

(...)

IX fòrum d'innovació educativa a l'ICE de l'UAB

http://ice.uab.cat/FORUM13/index.php

Algunes idees recurrents:

• La innovació no pot ser una iniciativa individual. Imprescindible el treball en equip, imprescindible el treball de centre. ajudar-se amb el treball en xarxa.
• Necessària una relectura i una reinterpretació del  currículum (no hi estic gaire d'acord; el currículum ja està prou bé: simplement no cal confondre'l amb els libres de text)
• Necessitat d'explicar a les families. és normal que tinguin la percepció de l'escola de fa trenta anys. cal per a això convidar-les a entrar a l'escola!
• El més difícil és perpetuar les innovacions. Problema de la inestabilitat de les plantilles.  Cal documentar! Dificultat de perpetuar innovacions d'Infantil a Primària, de la ESO al Batxillerat i a la Universitat
• No deixar d'aprendre; el professorat aprèn de l'alumnat; l'escola aprèn de l'entorn
• Necessitat de lideratges distribuïts; no a l'assemblearisme mal entès; tothom és capaç de liderar alguna cosa; confiança en les persones i en els processos
• Escoltar l'alumnat
• Hi ha un moment que les escoles fan un  click; no sabem com provocar-lo però sempre és a l'inici de la innovació
• Aprenem dels errors i els fracassos

Algunes idees que destaco:

• incorporar la recerca a les classes habituals més que dedicar-los estones pròpies (Ramon Grau)
• trencar models mentals: públic-privat, esforç-motivació... (Màrius Martínez)
• el més important és trencar barreres (Màrius Martínez)
• practiquem la cultura de la possibilitat, el "i per què no?..."(Màrius Martínez)
• Cal documentar; no només allò que va bé sinó també allò que no va bé!(Màrius Martínez)
• Posar la tecnologia  en mans dels alumnes i no dels professors (Jordi Adell)
• Mirar l'educació infantil Mirar l'educació informal
• Tancar la porta de la classe i fer el que vols?  així no anem enlloc(Agnès Barba)
• Els equips informatics ja detecten les emocions: (Joan Subirats)
• Sistema nacional de masses educatiu public. Tot està en qüestió:  Nomes queda l'educatiu (Joan Subirats)

em sorprèn:

• Comissions de treball 10pares 1mestre !!!!
• Assemblees d'infants (escola Els Encants)

Frases

• Per a la innovació és imprescindible la barreja de perspectives i sortir de la cultura de la queixa Roser Argemí)
• Hem innovat pequè no podíem sobreviure d'una altra manera (Carme Oriol)
• Les escoles descobreixen que hi ha coses que no estan bé i que no està bé que no ho estiguin (Màrius Martínez)
• No tant "bones pràctiques" com "pràctiques de referència" (o res no és copiable) (Màrius Martínez)
• Una dieta rica sempre és adequada encara que després en vingui una de pobra (sobre com justificar a les famílies el treball innovador que després no té continuïtat (Màrius Martínez)
• La innovacio és fer coses estadísticament improbables (Martí Olivella)
• No hi ha res mes pràctic que una bona teoria (Jordi Adell)
• De les TIC en traiem el que hi posem(Jordi Adell)
• La societat té problemes i la Universitat departaments (Joan Subirats)
• LA innovacio de dretes està basada en la competivitat la d'esquerres en la col·laboració (Joan Subirats)
• Com comencem? I.P.: Espais x trobarse J.S.: Pensar inductivament i no deductivament Mirar l'educ infantil i el lleure educatiu, píndoles d'experts Incrustar l'escola a l'entorn

Hauria preguntat

• Davant de la complexitat del sistema ( del món) com prioritzem els aspectes que necessitem innovar?
• Innovem de vegades en coses que no caldria innovar?
• Són les competències bàsiques un component innovador per al sistema?

Hauria tuitejat

• "Jornades pedagògiques: allò que alguns mestres consideren teoria allunyada de les aules"

A seguir:

Fernandez Anguita

Bloc Ismael Peña

Evgeny morozov

nova.cat

Sense ànim de lucre, de Martha Nussbaum

M'hi porten les recomanacions estiuenques d'en Jaume Cela i en Juli Palou. Interessants reflexions sobre la necessitat de les humanitats en la societat actual, en el sistema educatiu actual. Jo quasi no m'ho acabo de creure això de que les empreses més "punteres" busquin més humanistes que tecnòlegs o que els Estats Units avancessin Europa des del punt de vista econòmic pel caràcter humanista dels seus estudis universitaris. Si ho diu ella.. En tot cas Sòcrates, Rabindranath Tagore, Dewey... són referents prou seductors per fer plantejaments pedagògics en els quals em senti còmode; i si al final parla fins i tot de Lipman i el projecte Filosofia 3-18 encara més.

fragments del llibre a google books

Els reptes de l'educació en la modernitat líquida, de Zygmynt Bauman

lectura de Pujalt (Pallars Sobirà),

no es pot fer res més que posar unes quantes cites:

van caldre més de dos mil·lennis, des que els savis de l'antiga Grècia van inventar el concepte de paideia, perquè la idea de "l'educació al llarg de tota la vida" passés de ser un oxímoron (la unió de dos paraules contràries) a ser un pleonasme.

*   *   *

La modernitat líquida és una civilització de l'excés, de les coses supèrflues, de les deixalles i de la seva eliminació.

*     *     *

En un món com aquest no hi ha altre remei que prendre'ns la vida a trossets, a mesura que surten al pas, tot pensant que cada trosset diferirà dels altres i exigirà capacitats i coneixements distints.

*     *     *

En el món de la modernitat líquida (...) no es pot concebre cap mena d 'educació que no impliqui una "reformació" constant i sempre inacabada.

Au, ja ha quedat clar...