diumenge, 22 de gener de 2012

El mapa i el territori, de Michel Houellebecq


"Jeff Koons s’acabava d’aixecar del seient amb els braços estesos cap endavant en un gest impulsiu d’entusiasme. Assegut davant seu en un sofà de cuir blanc parcialment recobert de sederies, una mica enclotat, Damien Hirst semblava a punt d’emetre una objecció;mostrava una cara enrojolada, ensopida. Tots dos duien un vestit negre —el de Koons, de ratlles fines—, una camisa blanca i una corbata negra. Entre els dos homes, hi havia una tauleta baixa amb un cistell de fruita confitada al qual no prestaven gens d’atenció; Hirst bevia una Budweiser Light."

Es llegeix fàcil des del començament , però la primera part em deixa un regust de literatura de poca contundència: el personatge, l'artista modern, i el seu ambient són seductors és veritat, vistos amb ironia (ah! aquestes exposicions de fotografies de mapes Michelin) però la trama es desenvolupa de manera una mica pla, aquesta russa despampanant enamorada d'un franceset fràgil! En tot cas després la cosa s'anima i la novel·la apareix original amb el recurs del propi Houellebecq ficat per allí enmig i hi ha prou canvis de plantejament (de cop, tercera part, es torna una novel·la policíaca) i perspectives curioses (l'acusen d'haver plagiat la Wikipedia) perquè em sedueixi prou. Final fluix, per mi.


dilluns, 16 de gener de 2012

La dama de ferro


Amb el doble interès de l'apropament al personatge polític i a la dona dement (i l'actuació oscaritzable de la Meryll Streep). Diuen que la humanitza massa però jo més aviat trobo que se'n podria criticar la caricatura, especialment i precisament en tant que política i primera ministra. Per mi el millor, la dona gran, perduda en les seves al·lucinacions i desrecords i el contrapaper, difícil en la realitat i en la ficció del seu marit.
Estic d'acord, en això, amb David Cameron "Meryl Streep tiene una actuación fantástica. (...) Es más una película sobre el envejecimiento y elementos de la demencia que sobre una extraordinaria primera ministra", (això d'extraordinaria ho diu ell és clar). A mi que la pel·lícula sigui això no em sembla malament en si.
Iaixò: (http://www.expansion.com/2012/01/10/entorno/1326225808.htm)No es solo que esté bien caracterizada, maquillada, iluminada, vestida y retratada, es que hay momentos en los que esa boca entreabierta de dentadura inglesa, esa mirada fría y distante, y esos pasos seguros en los momentos más difíciles, son los de Margaret Thatcher. (això no ho diu Cameron)

divendres, 6 de gener de 2012

Màxim Gorki, La meva infantesa


Lectura mítica de la meva adolescència, evidentment no en recordava res excepte la figura de l'avi dèspota i maltractador. M 'endinso en la Rússia profunda pre-soviètica i degusto boníssimes descripcions però com sempre em passa no retrobo l'emoció en les desventures d'un pobre infant miserable que vaig sentir llavors ( paral·lela ara se m'acut a l'experimentada vers un David Copperfield)

dilluns, 2 de gener de 2012

Baruc en el rio


Història que passa bé, aquest noi que fuig de casa per una cleca de la seva mare. Ambientada al Valladolid dels anys 80, algunes coses ja semblen tan passades de moda! Ho explica el germà petit que ha estat còmplice de les aventis de l'altre i que no entén això de quedar orfe de germà (hi queda?). Està bé llegir-se llibres dels quals no saps res (ni tu ningú em penso) i que apareixen a la teva tauleta de nit de manera sorprenent. El dia que vegi a la mare de la C. li he de preguntar perquè me'l va regalar.