https://es.wikipedia.org/wiki/El_diario_de_la_se%C3%B1orita_Litgi
https://es.wikipedia.org/wiki/El_diario_de_la_se%C3%B1orita_Litgi
De tant en tant va molt bé una cosa senzilla i fresca, i els aires de la Barcelona del segle XIV amb la situació dels jueus de rerefons els respiro bé.
https://www.grup62.cat/llibre-francesca-de-barcelona/376386
Està molt bé que es facin pel·lícules així en què es reivindica la lluita obrera i social del nostre país i de l'antifranquisme. Des del començament em ressonen aires d'un Nvecento bertoluccià.
És una pel·lícula de ficció, no és un documental. Si es té en compte això et pots estalviar algunes crítiques de poca fiabilitat històrica
https://www.filmaffinity.com/es/film651337.html
Un cop l'acabes i entens el final penses que no està gens malament. Una noia que acaba fent de dona de fer feines i dormint al carrer...
Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara.
Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l’engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre?
Després del tríptic sobre la maternitat que l’ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d’un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món.
https://clubeditor.cat/llibres/ocas-i-fascinacio/
Sica , de Carla Subirana
Reality, de Tina Satter
La mujer que camina delante , de Susanna White
La belleza y el dolor , de Laura Poitras
Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar
Monstruo , de Koreeda Hirokazu
Clar, m'ho passo bomba, passejant pel carrer Balmes, el Liceu Francès, la facultat de Dret... El meu món dels anys 70. I la Laura escriu bé. I aquesta coberta és brutal!
Després la truco i parlo amb ella. Em fa gràcia
Burguesía catalana e inmigrantes castellanos; la adoración de Francia y lo francés; una educación bajo el lema «Tenéis que ser señoras»; la universidad en la época de la muerte de Franco y la revolución sexual? Con Adolescencia en Barcelona hacia 1970 Laura Freixas hace un relato irónicamente ingenuo, que oscila entre la memoria y la confesión, y que trasciende lo personal para convertirse en espejo de la realidad y el deseo de toda una generación.
https://www.laie.es/es/libro/adolescencia-en-barcelona-hacia-1970/9788423339662/738397
