Francesca de Barcelona, de Laia Perearnau

 De tant en tant va molt bé una cosa senzilla i fresca, i els aires de la Barcelona del segle XIV amb la situació dels jueus de rerefons els respiro bé.

Barcelona, ­1382. La Francesca és una noia cristiana de quinze anys que ajuda la seva àvia Bonanada a fer de llevadora. L’àvia li ensenya els secrets de l’ofici i la introdueix en el domini de les plantes remeieres, però ella no en té prou, i malgrat que viu en un entorn molt humil, té la ferma determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana. Només hi ha un problema: aquesta és una professió reservada als homes i fer-s’hi un lloc és gairebé una quimera.

Gràcies al seu ofici de llevadora, visita sovint el Call. Allà coneixerà l’Astruc, un noi jueu provinent d’una nissaga de metges que vol estudiar medicina. Tots dos arribaran a l’acord de compartir coneixements: la Francesca li ensenyarà tot el que sap sobre plantes i ell li donarà accés als seus llibres. Però la medicina no és la seva única passió: la Francesca està enamorada d’en Martí, el seu amic d’infantesa, i amb aquest amor s’iniciarà en la vida adulta, una vida trepidant plena d’obstacles, amor, traïcions i passions.

https://www.grup62.cat/llibre-francesca-de-barcelona/376386

El 47, de Marcel Barrena

 Està molt bé que es facin pel·lícules així en què es reivindica la lluita obrera i social del nostre país i de l'antifranquisme. Des del començament em ressonen aires d'un Nvecento bertoluccià. 

És una pel·lícula de ficció, no és un documental. Si es té en compte això et pots estalviar algunes crítiques de poca fiabilitat històrica

"El 47" cuenta la historia de un acto de disidencia pacífica y el movimiento vecinal de base que en 1978 transformó Barcelona y cambió la imagen de sus suburbios para siempre. Manolo Vital era un conductor de autobús que se adueñaba del bus de la línea 47 para desmontar una mentira que el Ayuntamiento se empeñaba en repetir: los autobuses no podían subir las cuestas del distrito de Torre Baró. Un acto de rebeldía que demostró ser un catalizador para el cambio, de que las personas se enorgullecen de sus raíces, de una lucha del vecindario, de la clase trabajadora que ayudó a crear la Barcelona moderna de los años 70.

https://www.filmaffinity.com/es/film651337.html

Ocàs i fascinació, d'Eva Baltasar

Un cop l'acabes i entens el final penses que no està gens malament. Una noia que acaba fent de dona de fer feines i dormint al carrer...

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara.

Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l’engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre?

Després del tríptic sobre la maternitat que l’ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d’un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món.

https://clubeditor.cat/llibres/ocas-i-fascinacio/

filmin octubre

 Sica , de Carla Subirana

Reality, de Tina Satter

La mujer que camina delante , de Susanna White 

La belleza y el dolor , de Laura Poitras

Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar

Monstruo , de Koreeda Hirokazu

Adolescencia en Barcelona, de Laura Freixas

 Clar, m'ho passo bomba, passejant pel carrer Balmes, el Liceu Francès, la facultat de Dret... El meu món dels anys 70. I la Laura escriu bé. I aquesta coberta és brutal!

Després la truco i parlo amb ella. Em fa gràcia

Burguesía catalana e inmigrantes castellanos; la adoración de Francia y lo francés; una educación bajo el lema «Tenéis que ser señoras»; la universidad en la época de la muerte de Franco y la revolución sexual? Con Adolescencia en Barcelona hacia 1970 Laura Freixas hace un relato irónicamente ingenuo, que oscila entre la memoria y la confesión, y que trasciende lo personal para convertirse en espejo de la realidad y el deseo de toda una generación.

https://www.laie.es/es/libro/adolescencia-en-barcelona-hacia-1970/9788423339662/738397

Va, un trosset:

 https://www.laurafreixas.com/extractos/De_Adolescencia.pdf

Rabos de lagartija, de Juan Marsé

Los inolvidables personajes de esta novela, como la entrañable y desgarrada pareja formada por el adolescente David y su perro Chispa, el enamorado inspector Galván, o Rosa Bartra, la hermosa pelirroja embarazada, obedecen a una tristeza y una estafa histórica muy concretas, pero también a la estafa eterna de los sueños, encarnada aquí por las fantasmales apariciones de un padre libertario fugitivo y de un arrogante piloto de la RAF que, desde la vieja fotografía de una revista colgada en la pared, actúa como confidente del fantasioso David.https://www.casadellibro.com/libro-rabos-de-lagartija/9788426412843/706876

Marta Rojals, L'altra.

A 'L'altra' (RBA-La Magrana),  Marta Rojals se centra en l'Anna, un personatge que s'acosta als 40 amb una feina que es va precaritzant i una parella que no l'acaba d'omplir, tot i que se l'estima. Ambientada a la Barcelona d'ara, la novel·la mostra un present en què l'esperança s'engruna i el passat es converteix en equipatge perillós. És en aquest context que la protagonista comença una relació adúltera amb un noi que té gairebé 20 anys menys que ella.