dimarts, 10 de desembre de 2019

Sempre hem parlat per nosaltres, de Najat el Hachmi

  • Per al que no estava preparada era per les noies alienades ni per a l'esquerra que caigut en la trampa del relativisme culturall
  • en contra d'un feminisme Islàmic perquè l'islam no és feminista
  • hi ha una nova tendència a Europa de mantenir el vel que ja hi havia al Marroc
  • l'Alcorà és un autèntic despropòsit a l'hora de normativitzar la vida de la societat
  • els cabells, un element molt important d'identitat individual
  • sense educació no hi ha Llibertat
  • l'imperdible que tanca el vel és un símbol de l'auge de l'islamisme
  • reivindicació de les mestres que es van oposar al relativisme i van imposar la prohibició del mocador a l'aula
  •  el feminisme Islàmic no és feminisme, és islamisme blanquejat. No hi ha feminismes, hi ha masclismes (o masclisme expressat de diferents maneres) 
  • la història va vom va I quant als drets conquerits les dones occidentals van al capdavant

    Entrevista amb la Najat sobre el llibre:
    https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/entrevista-a-najat-el-hachmi-que-acaba-de-publicar-lassaig-sempre-han-parlat-per-nosaltres-feminisme-i-identitat/video/5923746/

dilluns, 2 de desembre de 2019

Els Budenbrook, de Thomas Mann

Li tenia ganes a aquesta obra mestra. Tot està dit d'ella, no? Jo, que el personatge que m'interessa més és la Tony i el seu fat i la seva lucidesa i el seu desprendiment i la seva humanitat. I que em sorprèn com la Història passa com d'esquitllentes per aquesta novel·la.


(...) Sus novelas se caracterizan por una reproducción precisa de los detalles de la vida moderna y antigua, por un profundo análisis intelectual de las ideas y los personajes, por un punto de vista distanciado e irónico, combinado con un profundo sentido trágico. Sus héroes son con frecuencia personajes burgueses que sobrellevan un conflicto espiritual. Thomas Mann exploró también en la psicología del artista creativo. http://julio-nihilobstat.blogspot.com/2013/04/libros-que-he-leido-los-buddenbrook.html?m=199

Sí, sentit tràgic, és cert...

¿Qué pudo impulsar a Thomas Mann a narrar el ocaso de una familia de la alta burguesía alemana: cuatro generaciones de trabajo, riqueza, ocio, desengaño y decadencia? Escribió la obra en Múnich y en Italia, y tomó como modelo a su propia familia, algunos de cuyos miembros retratados jamás pudieron perdonarle la osadía. Fue su primera novela, y tuvo un éxito demoledor.

tot s’ensorra amb la tercera generació, encapçalada per Thomas Buddenbrook, un home seriós, pulcre, idealista, però víctima de les circumstàncies que li han tocat viure. El rumb de les vides dels seus germans són cada qual pitjor: Tony no té sort amb el seu primer matrimoni, però tampoc amb el segon, i a la seva filla no li anirà gaire millor. A Clara la vida no li regala tampoc bones cartes, mentre que Christian és el germà amb un caràcter més clarament contraposat al de Thomas: és impuntual, irrespectuós, mandrós, incapaç de mantenir una feina ni una vida mínimament estable. Cada caiguda vital d’aquests personatge costa diners a la casa Buddenbrook i suposa un maldecap per a Thomas, que poc a poc es va veient derrotat. La quarta generació ja són les cendres d’una foguera que va ser esplendorosa en el passat. La vida burgesa dels Buddenbrook s’ha apagat, mostrant-nos així que no hi ha cap gran fortuna que tard o d’hora no es pugui convertir en pols.
(...)
no hi ha dos llibres de Thomas Mann que s’assemblin gaire, cada llibre és del seu pare i la seva mare, si m’ho permeteu, i aquesta és una de les grandeses d’aquest autor, que llegeixes La muntanya màgicaLa mort a VenèciaEls Buddenbrook o Doktor Faustus i són universos totalment diferents. En canvi, sabem que la vida de Thomas Mann és darrera de cadascuna d’aquestes novel·les. Llàstima que ell mateix calés foc als seus diaris íntims, quan vivia als Estats Units, l’any 1945, després d’haver marxat de l’Alemanya de Hitler. La de vida (privada, privadíssima) i literatura que hi devia haver en aquells quaderns.no hi ha dos llibres de Thomas Mann que s’assemblin gaire, cada llibre és del seu pare i la seva mare, si m’ho permeteu, i aquesta és una de les grandeses d’aquest autor, que llegeixes La muntanya màgicaLa mort a VenèciaEls Buddenbrook o Doktor Faustus i són universos totalment diferents. En canvi, sabem que la vida de Thomas Mann és darrera de cadascuna d’aquestes novel·les. Llàstima que ell mateix calés foc als seus diaris íntims, quan vivia als Estats Units, l’any 1945, després d’haver marxat de l’Alemanya de Hitler. La de vida (privada, privadíssima) i literatura que hi devia haver en aquells quaderns.