Filmin novembre

Els anys del super 8 d’Annie Ernaux 

Mr Jones, d’Agnieszka Holland 

En el nom del pare, de Jim DSheridan 

Sofia, de Meryem Benm’Barek-Aloïsi 

Tristana, de Benito Pérez Galdós

 Fins quee no n’has llegit un bon tros no t’adones que la coberta és un espoiler.

Al morir su madre, la huérfana Tristana es recogida por un amigo de la familia, don Lope, que acabará convirtiéndose en su tutor-seductor. La joven protagonista se rebela ante tan humillante situación y al poco tiempo conoce y se enamora de Horacio, un pintor de ideas tradicionales que no acepta el espíritu feminista de Tristana. El pintor tiene que ausentarse de Madrid durante una larga temporada y la relación se enfría (aunque en Tristana sigue viva en un Horacio idealizado). Entretanto, a ella le han tenido que amputar una pierna, quedando así de nuevo atada a don Lope. https://es.wikipedia.org/wiki/Tristana_(novela)#V%C3%A9ase_tambi%C3%A9n

Hotel Savoy, de Joseph Rorh

Publicada ara fa cent anys, el 1924, "Hotel Savoy" es una de les primeres novel·les de Joseph Roth. L’obra està situada en un hotel d’una ciutat innominada (que correspon a la ciutat polonesa de Łódź), on solitaris veterans de guerra, ballarines de varietes i altres personatges insolits somien un futur en un lloc millor. Acabada la Primera Guerra Mundial, Gabriel Dan, un soldat austríac, torna de Siberia, on ha estat presoner durant tres anys. En arribar a Łódź, s'allotja en una habitació a la penúltima planta de l’Hotel Savoy. La seva idea es aconseguir diners d'un parent ric, Phöbus Böhlaug, que viu allà prop, per continuar el viatge. Perdut en el laberint d'aquest hotel on l'opulencia dels primers pisos conviu amb la pobresa de les petites estances enclavades a les golfes, el protagonista descobreix la imatge d’una societat de postguerra que s’esfondra, amb personatges com l’empresari Neuner, el clown Santschin o la ballarina Stàsia. Amb tots ells, Joseph Roth traça una paràbola contundent de l’Europa d’entreguerres.

Estimaràs Déu... de Jordi Graupera

 

Aquest procés de comprensió i control de la realitat hauria donat lloc a diverses formes d’expressió religioses. Així doncs, el politeisme i el monoteisme recollirien vivències elementals de l’ànima humana: el primer, la diversitat pròpia de la vida dels sentits; el segon, el desig d’unitat propi de la ment. Graupera ens exposa l’origen històric del monoteisme: què va desterrar, què va imposar, què va perdre pel camí. I, narrant els obstacles d’aquest amor que apunta cap a la transcendència per situar-se «sobre totes les coses», ens explica per què la seva victòria no pot ser mai definitiva.

https://www.fragmenta.cat/producte/estimaras-deu-sobre-totes-les-coses/

Dones? Homes?, de Jordi Casanova

I amb la Marta vam anar a la presentació del llibre d’en Jordi a la Setmana del Llibre… 

 

 

Som dones i som homes perquè naixem dones i homes? O bé ho som perquè la societat fa que ens criem com a dones i com a homes? Els humans som fruit de la biologia (com naixem) i de la cultura (com ens criem), però sovint sembla que el coneixement de la biologia ens faci por. Podem afirmar que el sexe és el fenomen biològic que es manifesta en l existència d animals femelles i mascles, i que el gènere és el rol que les societats humanes imposen, o volen imposar, a les persones. Tanmateix, quina relació hi ha entre el sexe...

El pes de la neu, de Christian Guay-Poliquin

Enganxa aquesta història distòpica sense exagerar.

En una regió boscosa i remota que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general i un hivern d'intenses nevades, un jove es recupera d'un greu accident de trànsit. La seva vida ha quedat a càrrec d'en Matthias, un home taciturn que accepta tenir cura d'ell a canvi d'avituallament i la promesa d'una plaça al primer comboi que amb l'arribada de la primavera sortirà cap a la ciutat, on l'espera la seva dona malalta. Retingutsm per l'hivern implacable, hauran d'afrontar junts el fred i l'avorriment mentre la seva relació es mou entre la desconfiança i la necessitat que tenen l'un de l'altre per sobreviure.

El pes de la neu és una exploració hipnòtica sobre l’aïllament i la privació, un relat incisiu i un himne a la resiliència que pren forma de thriller psicològic. Christian Guay-Poliquin ha escrit una novel·la premonitòria en què una natura revolta posa a prova la relació entre la voluntat de l’home i la força dels elements.

Tormento, de Benito Pérez Galdós

 No sé si l'havia llegit, però quin plaer!. Galdós si fos francès seria un Balzac!

La novel·la passa al Madrid d'entre el 1867 i el 1868, tot just abans del destronament de la reina Isabel II i l'inici del Sexenni Revolucionari.[4] En aquest marc històric, Galdós narra, amb un to gairebé humorístic en la presentació literària i cert ritme de fulletó amb final feliç, les desventures del trio esperpèntic format per una jove òrfena (Amparo Sánchez Emperador, àlies "Tormento"), assetjada per la "passió sacrílega" d'un sacerdot sense vocació (Pedro Polo Cortés), i salvada per un indià i murri redimit (Agustín Caballero).[5] El triangle amorós es veu complementat per la presència d'un quart personatge, Rosalía Pipaón,[nota 1] més coneguda com "la de Bringas" per ser l'esposa del modest empleat i "aspirant a canonge" Francisco de Bringas, representants del "vull i no puc" de la burgesia madrilenya de l'època.[6] En l'estructura enganyosament fulletonesca de la novel·la, Rosalía de Bringas fa de "dolenta de la història" quan intenta emparellar l'indià Agustín amb una de les seves filles i quan "empeny al rierol" las germanes Amparo i Refugio (Sánchez Emperador).[7]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tormento_(novel%C2%B7la)

Tiberi Cèsar, de Núria Cadenes

També emmig del trasbals me’n surto d’anar llegint. No mégrada especialment però Roma sempre és Roma igual que Bach sempre és Bach. Marta, Martona! 

https://elpais.com/quadern/2023-10-20/nuria-cadenes-la-pederastia-de-tiberi-son-enraonies-malicioses-de-suetoni.html

El àrbol de la ciencia, de Pío Baroja

Fantàstic. Dec ser dels pocs que no el vaig llegir com a lectura obligatòria (lectures? a la meva època d'estudiant? al Virtèlia? al Menéndez?).

El árbol de la ciencia (para el propio Pío Baroja «el libro más acabado y completo de todos los míos») es la obra en la que la técnica narrativa del novelista ?el gusto por la sucesión ininterrumpida de acontecimientos, la abundancia de personajes secundarios, la hábil articulación de situaciones críticas, el impresionismo descriptivo, el rápido trazo de caracteres alcanza su mayor eficacia, así como aquella en que, en palabras de Azorín, se halla «mejor que en ningún otro libro el espíritu de Baroja».Es la tercera novela de la trilogía La Raza. Narra en ella la vida de Andrés Hurtado desde el comienzo de sus estudios de medicina. El menor atisbo de felicidad asoma en su existencia vulgar: una facultad agria, una familia poco afectuosa y unos amigos nada generosos. Su propia profesión le sirve para odiar más a los hombres, y sólo junto a Lulú, una muchacha atrevida y que rebosa ternura, encuentra Andrés cierta felicidad

https://www.tiposinfames.com/libros/el-arbol-de-la-ciencia/10855/

Professora d’islam, de Dolors Bramon

 No és el que volia. La història personal de la Dolors Bramon no m'interessa gens.

El àrbol armenio, de G. H. Guarch

 una altra lectutura trobada al vestíbul de casa. Literàriament no mata però me l'empasso sencera i és que el tema m'interessa. Armenis, jueus, catalans... pobles amb identitats fortes, amb característiques comunes, pobles mal vistos pels veïns...

Un extraordinario fresco humano y político sobre las causas que llevaron al genocidio del pueblo armenio, en 1915, durante el marco de la disolución del Imperio otomano.

Estas páginas explican las razones del genocidio armenio de 1915. Aunque Turquía lo niega, en el año 2000, el Parlamento francés lo reconoció, y en 2016 convirtió su negación en un crimen multado. Emmanuel Macron declaró el 24 de abril como el Día de Conmemoración del Genocidio Armenio en Francia. Reconocido también por Cámara de Representantes y el Senado de Estados Unidos, el Papa Francisco lo denominó «el primer genocidio del siglo XX».

Existe un pequeño país cristiano situado en el Cáucaso sur, encajonado entre enormes naciones musulmanas (Turquía, Irán y Azerbaiyán), cuyo pueblo ha sufrido como pocos los avatares más trágicos y desgraciados de la historia moderna. Mucho se ha hablado del Holocausto judío perpetrado durante la Segunda Guerra Mundial;

en cambio, poco se sabe del exterminio despiadado que los turcos ejecutaron de forma sanguinaria contra los armenios a finales del siglo XIX y principios del XX, que sirvió de ejemplo a Hitler.

El árbol armenio es una novela histórica conmovedora que, a través de las vicisitudes de la familia Nazarian-Nakhoudian, entrelaza las vidas de las víctimas armenias con los perpetradores turcos. Pero, sobre todo, es una denuncia de cómo un Estado se convierte en genocida de sus propios ciudadanos simplemente por ser diferentes.

Nos encontramos en la época de la disolución del Imperio otomano, que se extendía desde Argelia hasta Arabia Saudí y desde Irak hasta Centroeuropa. La desmembración del sultanato turco está en el origen de muchos de los conflictos recientes, como la creación del Estado de Israel, las guerras de los Balcanes, Siria e Irak, y la revolución islámica en Irán. Esta novela es esencial para comprender un drama que la historia ha opacado y que, sin duda, nos conmoverá.

https://almuzaralibros.com/fichalibro.php?libro=6576

Las dos vidas de Penélope , de Judith Vanistendael

Un molt bon còmic, amb una història força impactant sense caure en tenebrismes ni en drames catastròfics. Una metgessa francesa es debat entre l'obligació i el compromís ètic i professional de la seva feina a Síria i el compromís ètic i personal d'atendre la seva família i en especial la seva filla. Bo. Bo.

Penélope es cirujana y pasa la mayor parte del tiempo en países en guerra tratando de salvar vidas en misiones humanitarias. Cuando vuelve a casa, se reencuentra con un marido cariñoso, una hija adorable y un hogar acogedor.

Sin embargo, estos retornos cada vez son más difíciles para Penélope: ¿cómo puedes centrarte en el día a día cuando piensas constantemente en los muertos que se han quedado atrás? Penélope no puede evitar sentirse cada vez más inadaptada, más fuera de lugar.

Una profunda y desgarradora reflexión sobre la maternidad, la familia, la vocación y la dedicación en el trabajo.

Judith Vanistendael, también la dibujante de Salto, con guion de Mark Bellido (Astiberri, 2019), se muestra aquí como autora completa en la que es la obra más personal y ambiciosa de su carrera.

https://www.blogger.com/blog/post/edit/1123974945222554755/6087320676400573379

Asesinato en la catedral, d'Edmund Crispin

El deixo a mitges i vaig al final a veure qui és l'assassí. No m'interessa

El quisquilloso profesor y detective aficionado Gervase Fen ha abandonado durante el verano su amada Universidad de Oxford para acudir al pueblo costero de Tolnbridge, donde planea pasar tranquilamente sus vacaciones. Va armado con una red para insectos, ya que piensa dedicarse al arte de la entomología. Pero la calma y el sosiego duran poco. La villa está consternada por el misterioso asesinato del organista de la catedral. El músico en cuestión no tenía ningún enemigo conocido y su labor en la iglesia era inofensiva, así que la policía no es capaz de dar con un sospechoso. ¿Se tratará acaso de la conspiración de unos espías alemanes? ¿O tal vez de la consecuencia de los aquelarres que, según se rumorea, llevan practicándose por esos lares desde el siglo XVII? Tan ingenioso como Agatha Christie y tan hilarante como P. G. Wodehouse, Edmund Crispin, uno de los maestros de la novela de detectives inglesa, nos presenta en «Asesinato en la catedral» un nuevo misterio lleno de personajes excéntricos, fantasmas que no lo son, adolescentes aficionadas a las misas negras y espías nazis.
https://www.llibres.cat/products/394643-asesinato-en-la-catedral.html

De Keersmaeker al Mercat de les Flors