diumenge, 16 de març de 2014

Pedra de tartera

He tornat a llegir Pedra de tartera i he tornat a gaudir-lo absolutament. La trajectòria vital d'aquesta noia pallaresa, adoptada per la seva tia, creua la història del segle XX a Catalunya (i la política i la sociologia!) des de la perspectiva de la ruralitat. Una novel·la condensada, un relat curt però potent. I un llenguatge espaterrant, Gràcies Mari Barbal (l'any que ve Premi d'Honor, eh?)


 quan ets al Rincón del vago,és que ja ets un clàssic, no? (em penso que és la primera vegada que l'enllaço en aquest bloc ). exemple del nivell d'anàlisi d'aquesta pàgina: El llenguatge que predomina en l'obra es un llenguatge amb trets típics de l'época, ja que hi han moltes paraules de poble i expressions i paraules mal dites.

diumenge, 9 de març de 2014

115 dies a l'Ebre, d'Assumpta Montellà

La batalla de l'Ebre, explicada amb detall pels pocs protagonistes que queden vius. La veritat és que m'ho empasso. hi descobreixo la importància dels sapadors-pontoners, de les crescudes provocades des del Segre, les barbaritats de Lïster,  la desigualtat de forces i especialment de l'aviació,  la crueltat d'alguns comissaris polítics,  la poca capacitat militar de Franco,  les alternatives dia-nit perdent i reconquerint una cota a Pàndols i a Cavalls;  la importànca de tres o quatre quilòmetres,  la set, el menspreu dels soldats cap al "politiqueig", el paper de Negrín ("Resistir es vencer").....








el bloc de l'Assumpta Montellà

el programa que el  Via Llibre de TV3 hi va dedicar. Molt recomanable!:

diumenge, 2 de març de 2014

L'home que volia arribar lluny, de Hans Fallada

http://www.vilaweb.cat/noticia/4104805/20130414/avanc-editorial-lhome-volia-arribar-lluny-hans-fallada.html

http://www.racodelaparaula.cat/2013/06/lhome-que-volia-arribar-lluny-hans-fallada/

http://www.ara.cat/premium/llegim/Lhome-arribar-heroi-segle-XX_0_988701168.html

La germandat del raïm, de John Fante

El fill escriptor ajuda el pare paleta a aixecar l'última paret de la seva vida. Italoamericans a la Califòrnia dels anys 70. Dostoievski derrotat pel vi, la literatura amb poc sentit quan la vida és  feta de companyonia mediterrània. Aquests perdedors que juguen  cartes en un bar de mala mort o que beuen i s'emborratxen sota una pèrgola emparrada, són realment els més perdedors de tots?

 Sí, quan vegi les arrugues que solquen el rostre i les mans grogoses del pare i, tot ell, es commogui en entendre que el pare només vol fer l’últim encàrrec de la seva vida amb ell per ensenyar-li com es puja una paret dreta… encara que la que acaben pujant sigui torta i deformada. Qui n’aprèn més, el pare vell o el fill no tan jove? 

dissabte, 1 de març de 2014