dilluns, 21 d’abril de 2014

La Manxa 2014

San Clemente, Tomelloso, Campo de Criptana, el Toboso, Almagro, Tablas de Daimiel, Daimiel, lagunas de Ruidera, Argamasilla de Alba...

una selecció per no abusar



si algú les vol veure totes

https://www.flickr.com/photos/113924403@N07/sets/72157644128479246/

8a simfonia de Mahler, dels 1000

Marta Juanola i 999 més interpretaven aquesta espaterrant simfonia de mahler.
Una de les experiències musicals més gratificants per la magnitud de l'obra i per la bona preparació amb que m'hi vaig presentar. (va estar bé saber-se això de les dues parts i primer un cant medieval i després el fragment del Faust i tota la pesca...)
Pablo González dirige Mahler: Sinfonía de los Mil on medici.tv.

diumenge, 13 d’abril de 2014

Crim i càstig de Dostoievski

En vigílies manxegues acabo la lectura de Crim i Càstig (petit orgull de dir que és la tercera de lectura, cosa que el situa en el número u del meu rànking personal). L'acabo amb passió altre cop, malgrat les interrupcions; però cada cop que el reprenc, Raskòlnikov i els seus dubtes (i la seva pusil·lanimitat gosaria afirmar?) se m'emporten, no tant perquè els seus dilemes morals puguem dir que siguin d'absoluta actualitat (em semblaria agafat pels cabells dir-ho) com per la "trempera" narrativa de l'anar-se mostrant a poc a a poc els  motius del crim i els passos angoixosos del penediment. La sort de no tenir memòria és que el pots tornar a llegir com si tot fos nou i a sobre així desmuntes els falsos mites que et semblava recordar (on és la història romàntica d'amor amb Sònia?) . Temes a desenvolupar: relacions amb Els Miserables (connexions de la trama i amb el personatge de Jean Valjean),  amb la Muntanya màgica (aquest Svidrigàilov no podria formar part de la troupe de pacients del balneari?) , ... (quines penques que tinc, com m'atreveixo?)

anar-ho llegint en paral·lel amb qualsevol altra cosa condemnava l'altra cosa  de quina manera a la insignificància moral i literària més aboluta (em sap greu per Canadà)

he trobat un article excel·lent
de la Teresa Barjau
http://www.narrativaseglexix.com/index.php?option=com_treballs&view=treball&id=7&Itemid=53

i per cert la versió de Nin, brutal!:
"Romangué en aquest estat durant molt de temps. De tant en tant semblava deixondir-se, i, en tals minuts, s 'adonava que ja era negra nit; la idea d'aixecar-se, però, no li venia al senderi. Finalment, s'adonà que llostrejava. Jeia, tot esborneiat encara, al sofà, de cara al sostre. Arribava fins a ell del carrer, d'una manera destacadissa, una cridòria horrible..."

diumenge, 6 d’abril de 2014

Nebraska

Si hi ha l'Espanya profunda, l'Amèrica profunda deixa-la córrer!. El millor és possiblement la galeria de personatges secundaris  esperpèntics i el protagonista, aquest vell que s'endinsa en el pou de l'Alzeimher, a qui queden poques restes de dignitat i a qui el fill  acompanya per les rectes infinites de les carreteres nordamericanes que tant coneixem!. I el final, que et deixa amb un somriure a la boca, almenys! Un blanc i negre bonic i lent i una història ben portada.

.



La llàstima és que Payne no sigui capaç de donar ironia a cullerada generosa sense sentir
remordiments. (Josep Lambies a Time Out) (llegir la crítica)