dimecres, 22 de gener de 2020

Tu calla! de Laura Huerga i Blanca Busquets

El dret a la llibertat d'expressió manifestació, la llei mordassa i el Codi Penal. La presumpció de veracitat de la policia i de com la via administrativa és pitjor que la penal perquè elimina el dret de defensa i la presumpció d'innocència.




En aquest assaig s’analitzen, no únicament alguns dels casos on aquesta retallada de llibertats és més evident (presos polítics catalans com Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, però també CDRs com Adrià Carrasco i Tamara Vila, tuitaires com Cassandra, cantants com Valtònyc, Cesar Strawberry i Pablo Hásel, i també Ermengol Gassiot, els nois d’Altsasu, Willy Toledo, etc… Una llarga llista de persones represaliades en base a la interessada interpretació d’unes lleis que enlloc de garantir drets fonamentals com la llibertat d’expressió i de manifestació, restringeix el seu ús segons la finalitat de la causa que suporten.
 https://elmati.cat/ressenya-llibre-tu-calla-laura-huerga-blanca-busquets/


diumenge, 12 de gener de 2020

La mà que prenia la meva de Maggie o’Farrell

Un llibre que m’encanta malgrat alguns comentaris molt poc entusiastes. Hi ha llibres que van de menys a més i. Aquests va de més a molt més amb un final apoteòsic.
Detallisme interessant, presència de la maternitat com en pocs llibes, fils narratius que suggereixen, els quadres i al final els ports. Felicitats, Maggie.



La jove Lexie Sinclair somia en una vida extraordinària i, des del poblet on viu amb els pares i germans, planeja una fugida a Londres, la gran ciutat. Allà es trobarà amb l’Innes Kent, un jove sofisticat que l’introduirà en l’apassionant món del Soho bohemi dels anys cinquanta, i aprendrà l’ofici de reportera, coneixerà els artistes més importants del moment i es llançarà plenament a la vida i a l’amor. Anys més tard, al Londres contemporani, una jove pintora, l’Elina, navega vertiginosament per les primeres setmanes de maternitat, no acaba de trobar-se a ella mateixa i no pot recordar ni un sol detall sobre una petita gran qüestió: el part. Per a la seva parella, en Ted, la paternitat també està sent desconcertant: ha fet aflorar records perduts, plens d’imatges que no aconsegueix situar i que no sap d’on surten.



O'Farrell se serveix de les dues protagonistes per fer un tapís literari, mentre vas llegint saps que totes dues històries acabaran connectades sense saber massa com, però la prosa d'O'Farrell s'encarrega que a partir de les veus de la Lexie i de l'Elina en Ted aconsegueixi saber qui és. Dues dones, dues maternitats i molta riquesa de matisos en la condició humana, així són els personatges d'O'Farrell, deu ser per això que ens agrada tant com escriu. http://www.lespolsada.cat/index.php/lectures/108-2018/764-la-ma-que-prenia-la-meva

divendres, 10 de gener de 2020

La vuitena vida (per a la Brilka), de Nino Haratischwili)

Una recomanació d'en Xavi Cortès, més de 1100 pàgines d'un passeig per la història del segle XX de Geòrgia  i, per tant de la Unió Soviètica. La saga de la Stasia, el Kostia, la Christine, la Kitty, l'Elene, la daria, la NItsa ... i els seus paral·lels, els Eristavi... Tinc la sensació que cada personatge és una novel·la, una bona novel·la. Saga i família de dones però on l'únic home, el Kostia és sempre present, és sempre culpable. Bé, Xavier, bona recomanació.


L'escriptora tracta, en aquesta immensa novel·la, l'herència dels valors familiars, la importància de parlar sobre el passat i el poder de la cultura per evitar tornar a donar ales als errors històrics comesos des d'una perspectiva de gènere que, assegura, li sorprèn que cridi tant l'atenció. https://www.elmon.cat/cultura/nino-haratischwili-escriptora-s-ha-de-defensar-la-llengua-d-alla-on-sents-que-tens-casa-teva_2073245102.html

Hay dos personajes que flotan permanentemente sobre la novela: Stalin, a quien nunca se le menciona con ese nombre, y Beria, el temido jefe de la policía secreta estalinista, a quien se le llama permanentemente en el libro "el pequeño gran hombre". "Los dos eran georgianos, los dos pesaron como una maldición sobre ese siglo y contar su historia sin nombrarlos es una manera de quitarles su poder", explicó la escritora.https://www.radiotelevisionmarti.com/a/la-octava-vida-saga-familiar-georgiana-stalin-beria-flotando-en-la-novela-/210375.html

Entrevista a la Nino Haratischwili: https://www.nuvol.com/llibres/nino-haratischwili-sense-una-quota-de-dolor-no-es-pot-escriure-bona-literatura-71799


dimecres, 8 de gener de 2020

Contra la izquierda conservadora, de Nancy Fraser et al.

Quines coses de llegir! I és que la Núria em diu que m'estan perdent (i no sé si vol dir l'esquerra, l'independentisme o qui...) i l'agafo pel títol . Però a mi em sembla poc radical... ( i a més tan afrancesat!)
algunes idees subratllades:
el dualisme biondat d'allò públic, maldat d'allò privat no porta gaire llunyt...
el benestar socialdemòcrata v aser aconsegit  amvb la domincació dels pobles postcolonials
en el fons la dreta liberal és molt poc sensible als valors de la nació. La  crisi l'han pagatv els poble i el medi ambient
El capirtalisme actual està basat en les finances iu està ligfat al deute dels estats.

i en resum,
el capitalisme ha superat la cris transferint-la als estats


¿Qué significa ser de izquierda en el siglo XXI? ¿Cómo evitar la deriva conservadora de discursos originariamente revolucionarios? ¿Cuáles son los caminos para volver a articular la crítica de la dominación y la filosofía de la emancipación? En una conversación apasionante, orientada por Philippe Corcuff, Nancy Fraser y Luc Boltanski responden estas preguntas y se sumergen en nuestra actualidad política: crisis del capitalismo, posibilidades emancipadoras y amenazas posneoliberales o neoconservadoras. Es hora de relanzar los diálogos y las cooperaciones entre los intelectuales y los movimientos sociales. Sin embargo, a contrapelo del sentido común imperante, para ambos autores apartarse de las críticas más someras del neoliberalismo implica abandonar la nostalgia estatista. https://www.traficantes.net/libros/contra-la-izquierda-conservadora