Els nabís, a la Pedrera

Alguns quadres bonics, d'altres no tant. Bonnard és el que m'agrada més, el que és em penso, el més impressionista.

a Pedrera acull la primera exposició monogràfica a Barcelona dedicada de manera exclusiva al moviment dels nabís, una proposta excepcional organitzada amb el suport del prestigiós Musée d’Orsay. L’exposició explora els principis estètics, les influències i els conceptes fonamentals que defineixen aquest grup artístic, actiu entre 1888 i 1900, unit per la voluntat de retornar a la pintura el seu caràcter decoratiu.

A través d’una àmplia i acurada selecció d’obres, la mostra revela la bellesa, la diversitat i la creativitat dels nabís, tot posant en relleu el seu paper clau en la transició entre l’impressionisme i les primeres avantguardes del segle XX. El recorregut convida a descobrir un llenguatge artístic que difumina les fronteres entre art i vida, pintura i decoració, anticipant noves maneres d’entendre la modernitat.

https://www.lapedrera.com

Roser Bru, expo a Girona

 Bona passejadeta per Girona amb alguns del 58. I l'exposició és una bona excusa.

Roser Bru (1923-2021) ha estat una de les artistes més significatives del segle XX, malgrat ser una desconeguda pel gran públic a Catalunya. Va néixer a Barcelona i va haver d’exiliar-se a Xile, el seu país d’adopció, on la pintora i gravadora ha estat molt reconeguda. El Museu d’Art de Girona presenta l’exposició temàtica “Roser Bru. Superar la distància”, en un gest de reparació històrica de la memòria de l’artista, després de dues dècades des de l’última mostra a la seva terra natal. S’hi exhibeixen un centenar d’obres, de les quals prop de vuitanta són procedents de Xile i una trentena provinents de museus i col·leccions privades catalanes. La mostra es pot visitar fins al 30 de març.

https://www.ara.cat/especials/museu-d-art-girona-recupera-l-oblit-l-obra-l-artista-roser-bru_1_5213847.html

Miró i Matisse, a la Fundació Miró

Dos gegants. Era per a tu, Marta!

La Fundació Miró de Barcelona acull a partir del divendres 25 d’octubre i fins al 9 de febrer del 2025 l’exposició “MiróMatisse. Més enllà de les imatges”, que ens mostra d’una manera intel·ligent, sensible i altament delicada, alhora que gens òbvia, la relació vital i artística entre Joan Miró i Henri Matisse. És una exposició feta en col·laboració amb el Museu Matisse de Niça. El comissari, Remi Labrusse, especialista en ambdós creadors, i l’assistent comissarial, Veronique Dupas, membre de l’equip de la Fundació Miró de Barcelona, proposen una exposició que té la particularitat de creuar la història vital de tots dos, l’admiració mútua, la cultura catalana compartida, l’actitud revolucionària també compartida i la mirada que els va permetre d’avançar en la seva recerca artística, en diferents etapes de la vida de cadascú.

https://www.vilaweb.cat/noticies/miromatisse-la-recerca-inedita-duns-vitalistes/

Lo Fruit, expo de Natàlia Ferré a l'Espluga

 https://museuterra.cat/lo-fruit/

A l'Espluga fan coses que estan bé. I aquesta expo d'aquesta noia que va més enllà de la  ceràmica m'agrada impacta força

 

Amazonies, de Sebastiâo Salgado

Comercial, però impactant en alguns aspectes. Amb l'Aran ens provoca una bona conversa 

https://amazoniasebastiaosalgado.com/

https://www.3cat.cat/324/el-fotoperiodista-sebastiao-salgado-porta-lamazonia-a-barcelona-un-paradis-a-la-terra/noticia/3325013/

Francesc Domingo i Madola

 Dues exposicions que m’agraden molt.

https://www.ara.cat/cultura/art/madola-mai-no-he-buscat-mes-moderna-feina-vertadera_1_5183285.html

https://www.fundaciovilacasas.com/es/exposicion/de-sant-just-a-sao-paulo

https://www.bonart.cat/ca/n/44662/la-fundacio-vila-casas-presenta-francesc-domingo-i-madola

Manifesta 15 a la casa Gomis

Passejo sol per la Casa Gomis a l’estany de la Ricarda, un dels punts en què s’ha instal·lat aquesta exposició del Manifesta. Curiosa la casa amb aquest estil racionalista dels anys 60, el que més em sobta és el mobiliari tant de l’època de la meva infància, els llums, els sofàs les llibreries…

Manifesta 15 a les 3 xemeneies

Bona visita a les Tres xemeneies amb el Jorge i la Sole i la Carme. Les instal·lacions d’art contemporani estan bé, l'espai on estan col·locades és espectacular L’estoneta d’amistat amb ells tres és molt bonica i agradable sota aquell embalum que el final de l’activitat industrial ha convertit en arquitectura desolada a la vora del mar.

John Berger a la Virreina

 

La Virreina Centre de la Imatge ha inaugurat aquest divendres una exposició dedicada a la figura de John Berger que aprofundeix en la dimensió ideològica de l'escriptor i crític d'art. Permanent Red, un nom manllevat del llibre homònim amb què Berger va aplegar l'any 1960 les seves crítiques d'art per la revista marxista New Statesmans, és una mostra que presenta per primera vegada en un museu 60 dibuixos i collages que documenten la producció artística de Berger.

És també una antologia dels seus programes televisius en col·laboració amb Mike Dibb per a la BBC, i els llibres conjunts de Berger i el fotògraf Jean Mohr. La mostra, visitable fins el 15 d'octubre, l'ha comissariat el director de l'equipament Valentín Roma.

exposicions al Caixafòrum

La imatge humana

https://caixaforum.org/ca/barcelona/p/la-imatge-humana_a88205544

Peces molt suggestives; ens interessa 

Un segle de biomorfisme

https://caixaforum.org/ca/barcelona/p/un-segle-de-biomorfisme_a160400084

No ens agrada gaire

Pompeia, l'últim gladiador

 

https://pompeyaelultimogladiador.com/

Jaume Plensa, poesia del silenci

Hi vaig amb totes les prevencions. En Plensa massa conegut, massa reconegut. Quedo amb la boca oberta. Cada peça et convida a aturar-t’hi, a mirar-la, a respirar-la quasi… A donar-li la volta, a buscar-li els detalls.

L’exposició a La Pedrera, que abasta la seva producció des del 1990 fins avui, destaca alguns aspectes clau de l’obra de Plensa com a escultor i s’articula a l’entorn de les relacions entre l’univers creatiu de l’artista i la lletra com element constitutiu de la seva obra.

Aquesta relació de Plensa amb la literatura, i especialment amb la poesia, és el fil conductor d’aquesta mostra, en la qual també hi són presents altres temàtiques recurrents en la seva trajectòria com el silenci, el somni, la música i la família.

Per a l’artista cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures. Tal com explica «una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a d'altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament. És una mica la idea de la pedra fundacional, al voltant de la qual es construeix el temple, després la ciutat, el país, el continent i l'univers». https://www.lapedrera.com/ca/agenda-activitats-barcelona/exposicio/jaume-plensa-poesia-del-silenci

Josep Ma Cortina a Núvol i a fons: (…) Simplicitat, manca d’originalitat, excessiva comercialitat, oportunisme són només alguns dels «amables» adjectius que he pogut llegir darrerament aplicats a l’artista i a la seva obra. El seu recent muntatge operístic ha sigut objecte també de comentaris molt àcids, per no dir agressius.

Pot agradar més o menys el seu estil i la seva personalitat, però no es pot menysprear una obra intel·ligent i imaginativa, centrada en la naturalesa humana i la relació de l’individu amb el seu entorn, amb un enfocament minimalista i una forta component poètica, que fa arribar sense elitismes l’escultura artística a àmplies capes d’espectadors; i que han convertit Plensa en un dels artistes plàstics espanyols més reconeguts en el panorama internacional. 

Crec que aquesta exposició servirà perquè a la seva terra, en la que com diu l’adagi costa molt ser profeta, es confirmin els seus valors i es faci realitat el desig de Plensa quan diu que aspira a «que l’art sigui un vincle comú que ens uneixi a través de la bellesa». https://www.nuvol.com/art/poesia-del-silenci-jaume-plensa-a-la-pedrera-314916

 

Feliu Elias, al MNAC

Vigília de Reis. Passeig pel MNAC. Hi ha un Feliu Elias que em crida l’atenció. Els dibuixos molt representatius d’una època, però encara més algunes pintures que em transporten al meu noucentisme, que és el dels mobles i l’esperit de l’avi Ramon i del Carrer Ample. La família era tan noucentista, també la Roca amb la devoció pels clàssics i i l’adoració perCarles Riba.

Després, passejar pel romànic sempre és agradable.

Confluències, al Museu Frederic Marès

Confirmo que aquest museu m'agrada. I ara hi han fet una exposició on peces contemporànies "dialoguen" amb peces de la col·lecció.  He de dir que sobretot el que m"hi agrada són  les marededéus romàniques.

Expo Madola, Llavaneres

 

"Turner, la llum és color", al MNAC

 Una bona exposició de Turner, un pintor que m'agrada, amb la força de les seves ambientacions lluminoses.

Per al pintor, aquarel·lista i gravador romàntic anglès Joseph Mallord William Turner (1775-1851) els elements de la natura són forces abstractes, amb la seva pròpia simbologia i significat. Aquesta exposició explora la seva fascinació pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics, des dels inicis de la seva obra, a la dècada de 1790, i fins a finals dels anys 1840.

Turner, reconegut com el millor paisatgista del període romàntic pel seu domini de la llum, el color i l'atmosfera, pinta les immenses forces de la natura que ja en aquella època de grans canvis, a inicis de la primera revolució industrial, començaven a estar amenaçades. A través d’un centenar d’obres, pintures, dibuixos, esbossos i gravats, l’exposició ressegueix el desenvolupament de les composicions de Turner, a partir dels primers esbossos, fins a les aquarel·les, els olis o els gravats finals.

La mostra revela com l’aquarel·la va ser fonamental en l’enfocament científic, però intuïtiu de l’artista, que li va permetre copsar la intensitat de les forces de la natura amb una precisió expressiva mai igualada. La principal inspiració de Turner va sorgir dels seus viatges per la Gran Bretanya i l'Europa continental i els seus paisatges incorporen fonts diverses, des de la mitologia clàssica fins a la història de l’art o les invencions tecnològiques modernes, i se situen entre la tradició i la innovació. Aquesta exposició confronta l’espectador amb una experiència sensorial de la natura que ens afecta avui tant com ho va fer als seus contemporanis.

https://www.museunacional.cat/ca/turner-la-llum-es-color

Exposició Teresa Lanceta al MACBA

Un plaer d'exposició. Els colors i els materials, les textures...

L’acte de teixir és per a Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) una activació crítica de la imaginació que va més enllà dels límits materials. Per a ella, teixir es formula com un codi obert de ruptura i repetició des del qual es pot llegir, transformar i transmetre un coneixement sempre complex i plural. Una manera de fer sense cap esbós previ en què figura i fons, objecte i llenguatge, suport i imatge es construeixen alhora, assumint el que és imprevist, les errades i els encerts. Acceptar l’inesperat és per a Lanceta una forma d’aprenentatge d’un codi primigeni i universal que manifesta clarament una llei interna; una llei que traspassa fronteres físiques, temporals i culturals. Es tracta d’un coneixement «tècnic», d’una tekhné, que depèn d’un context geogràfic, cultural i humà determinat, ja sigui el barri del Raval de Barcelona –on Lanceta va viure– o l’Atles Mitjà –que va sovintejar anualment durant tres dècades. Són llocs on Lanceta torna esperonada pel seu interès en la feina de les dones, a través de la comunicació no verbal d’històries i afectes. https://www.macba.cat/ca/exposicions-activitats/exposicions/teresa-lanceta-teixir-com-codi-obert

Naufragis, Arqueologia submarina, al MAC

L’exposició, a l’abast de tots els públics, s’estructura en quatre grans àmbits: “exploradors del mar”, “de vaixells i mariners”, “excavant sota l’aigua” i “un patrimoni a protegir”. En ells s’exposa  una acurada selecció de més de dos cents objectes procedents de les excavacions realitzades pel CASC durant els últims 30 anys i de diversos museus i col·leccions d’arreu del país, alguns d’ells mai mostrats al gran públic. L’escenografia de la mostra, que ocupa 1000 m2, evoca un fons marí.

 http://www.macbarcelona.cat/ca/Exposicions/Exposicions-actuals/NAUFRAGIS-historia-submergida

William Kentridge al CCCB

Al CCCB una exposició molt interessant de William Kentridge, un artista sudafricà, amb uns vídeos impactants que, sense ser explícits, reflecteixen l’experiència de l’apartheid i del postapartheid. Des del punt de vist tècnic curiosíssims i estèticament impactants.

  Una mica més: https://www.rtve.es/alacarta/videos/metropolis/metropolis-william-kentridge/4268603/

Piero Sacchetto, al Museu de la Vida Rural

Aquest matí visitem una exposició de Piero Sacchetto al Museu de la Vida Rural. Per casualitat podem parlar amb l’Eulàlia Bosch, la comissària, (de qui la Marta és fervent  seguidora i admiradora) i la Gemma Carbó, la directora del Museu, amb qui conversem sobre les Estampes Rurals de l’avi Ramon. L’exposició és magnífica: quadres molt semblants, amb games de colors homogènies, i amb una textura sorrenca molt especial. Estèticament són molt vistosos i al mateix temps comuniquen en que en podríem dir “terralitat”. Després, si investigues,descobreixes el lligam amb Erri de Luca, amb els refugiats etc….

https://museuvidarural.cat/nomes-anada/