dissabte, 3 d’abril de 2010

La bèstia del cor d'Herta Müller


Una noia a la Romania de Ceausescu viu la seva joventut en plena dictadura i comparteix l'oposició clandestina amb tres amics. Una novel·la, simbòlica, plena de metàfores (des del títol) , interessant però difícil. Una història que calla de vegades però que insinua molt. Em costa però té bons moments.

(...)"La Bèstia del cor no m’ha decebut. M’ha enganxat, tot i que, no sé per què en alguns moments de la lectura m’entrebancava. Probablement és per la duresa del que l’autora conta. O potser pel contrast entre la naturalitat amb que expressa aquesta duresa. L’autora no té cap interès a subratllar que el que ella i tants altres van patir durant la dictadura de Ceaucescu va ser horrorós. No calen adjectius. I en tot cas, si en posa, són per a despistar, per a distorsionar, per a contrastar. No sé com es fa això. No em sembla fàcil. Crec que ja en parlava en l’anterior post del posat falsament naïf de la literatura de Müller. I això, per a mi és desassossegant. Furga dins la ferida, però no ho fa amb un bisturí, sinó amb un xiclet de maduixa. Però la maduixa fa molt de mal igualment.(...)"
(alícia al bloc Llegit)

2 comentaris:

Rafel ha dit...

M'ha semblat una història dura, sense espai per la tendresa. Gent mediocre controlant tot.
Hi ha pocs adjectius, però la grisor s'arrapa pertot. No hi ha plaer per la vista al paisatge ni rural ni urbà, ni amb el menjar, ni sexual.
Tot i així és un bon llibre fet des de la minoria alemana de Romania amb algunes aclucades d'ull a la no tan minoria hongaresa.
M'ha cridat l'atenció i m'ha agradat la traducció al valencià i no al català estàndar habitual.

PD. Et recomano Un santo en el ascensor de Petru Cimpoesu, un bon retrat de l'era post-Ceaucescu.

Martí Casares ha dit...

Rafel n'apunto la teva recomanació, Gràcies