la remor de les onades, de Yukio Mishima

Ràpid i facilet, senzill, però agradable. Història romàntica amb un ritme tan pla que sorprèn. No passa res i acaba (ull spoiler) bé.

Com deiem Mishima converteix la historia en molt més. En una reivindicació de la voluntat humana, en un elogi de la vida rural en un poble de pescadors i al respecte que s'ha de tenir a les tradicions. Trobem que es una obra absolutament poètica però sense ser cargant, el paisatge i el remor de les ones es una constant al llarg del relat, la relació que tenen els personatges amb el mar i la natura m'ha recordat a El vell i el mar de Hemingway, tot i que a diferencia del americà, Mishima fa un elogi de la voluntat humana i a la fermesa de caràcter que tot ho pot i tot ho venç.http://demicosimicas.blogspot.com.es/2011/12/la-remor-de-les-onades-de-yukio-mishima.html