El preu que paguem, de David Grossman

 Un jueu pacifista i laic. Progressista. Accepta el crim de l'ocupació.  Algunes coses no les veig clares. Confon potser l'Estat d'Israel amb el poble jueu?

https://youtu.be/MosvQfMb1Ek?si=pdKcyL5SdE3pTH8s

 

Matí i tarda, de Jon Fosse

 

Premi Nobel desconegut. el llibre no me'n quedarà fairecosa però història curiosa i plantejament curiós en què el personatge és mort.

Neix un nen que es dirà Johannes. Mor un home gran anomenat Johannes. Entre aquests dos punts, Jon Fosse ens ofereix els detalls de tota una vida, narrats amb gran bellesa. Començant amb els pensaments del pare d’en Johannes quan la seva dona es posa de part, i acabant amb els propis pensaments d’en Johannes quan s’embarca en un dia de la seva vida en què tot és exactament igual, però totalment diferent, Matí i tarda és una obra sobre el delicat somni de les nostres vides. Els moments al llarg de la novel·la són senzills i quotidians, però la prosa rítmica de Fosse guia hàbilment els lectors a través del passat i el present.

Filmin març abril

pel·lícules:

The road dance, de Richie Adams https://www.filmin.es/pelicula/the-road-dance

Distreta

El pájaro pintado, de Vaclav Marhoul https://www.filmin.es/pelicula/el-pajaro-pintado

Bona i bèstia

Vidas pasadas, de Celine Song https://www.filmin.es/pelicula/vidas-pasadas

Molt bonica

El acontecimiento , de Audrey Diwan https://www.filmin.es/pelicula/el-acontecimiento

Passa bé sense matar

El tiempo del amor, de Katel Killevere https://www.filmin.es/pelicula/el-tiempo-del-amor

Passa bé sense matar

Fallen leaves, de Aki Kaurismäki https://www.filmin.es/pelicula/fallen-leaves

Poètica, preciosa

sèries:

Ocurrió a orillas del río

Los crímenes de Prt Talbot

Almas robadas

Sangre y dinero

Ocàs i fascinació, d'Eva Baltasar

Un cop l'acabes i entens el final penses que no està gens malament. Una noia que acaba fent de dona de fer feines i dormint al carrer...

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara.

Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l’engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre?

Després del tríptic sobre la maternitat que l’ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d’un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món.

https://clubeditor.cat/llibres/ocas-i-fascinacio/

Cos, d’ Olga Tokarczuk

 

Un sorprenent viatge arreu del món, retrobant personatges històrics i fets insòlits, que ens fan veure d'una altra manera el cos humà. Una novel·la construïda com una constel·lació d'històries narrades per una dona viatgera, optimista, generosa i fascinada per històries inquietants. A Cos trobem a les germanes de Chopin, creuant Europa amb el cor del compositor en un pot; coneixem l'anatomista holandès Philip Verheyen, descobrint el tendó d'Aquil·les fent-se una dissecció a la pròpia cama; o trobem una secta religiosa, els bieguni, que obliga els seus adeptes a moure's constantment. Tot plegat és una monumental reflexió sobre el cos humà. Els arguments s'acumulen, nous personatges apareixen contínuament i, pàgina rere pàgina, l'enginyosa prosa de Tokarczuk aconsegueix sorprendre'ns i emocionar-nos.

https://www.apeudepagina.com/libro/cos_93128

Personal i transferible, de Raimon

Anava a dir que m'ho passo bomba i no sé si és exactament això. En tot cas, m'hi submergeixo amb la sensació que el de Raimon és un món del qual formo part amb gran intensitat. L'any 83, forma part dels anys de la meva joventut, anys de formació, un context on la politica ja era tan diferent, la cultura era tan diferent d'aquest mon actual pero eren el meu món, la meva politica, la meva, la de casa....

Els dietaris m'agraden.

El món just abans d'Internet és el món de la meva joventut. És el món del Talgo!

https://youtu.be/emB6h5DgPf0?si=GpDMDBjt6G26t2y

<iframe title="video 6240897" src="https://www.ccma.cat/3cat/video/6240897/embed/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>

https://www.rtve.es/play/videos/cafe-didees/gemma-nierga-entrevista-raimon/6973695/

5a de Mahler

Al Liceu, amb el Francesc Vidal. Però per mi el Josep Pons sempre serà l'exdirecor de la Coral Càrmina que va dirigir la Missa en Si Menor a La Seu d'Urgell l'agost d'aquells 80s en què vaig pujar a la Pica d'Estats