L'informe encarregat pel Departament d'Interior sobre la desafecció ciutadana per la política conclou que hi ha tres línies d'actuació que cal treballar per millorar la confiança dels ciutadans pel fet públic:
"Més intel·ligibilitat, perquè la complexitat dels processos polítics i de les
qüestions que aquests processos regulen dificulten la seva comprensió per una
part de la ciutadania.
Més transparència i participació, perquè sovint aquells processos es
desenvolupen de forma innecessàriament obscura i distant de la ciutadania
afectada i queden reservats als “professionals de la política”.
Més responsabilitat i rendiment de comptes, perquè la resistència a donar
comptes de les actuacions és una de les causes principals de la desconfiança
ciutadana i un incentiu per al comportament desviat o il·lícit d’alguns actors
polítics."
2 comentaris:
Referent a aquest tema i des del meu humil punt de vista, crec que es tracta d’un intent de contrastar l’observació i la interpretació dels comportaments col.lectius que manifesta un conjunt escollit de persones significades en àmbits professionals molt diversos.
A les conclusions de l’informe, es fa èmfasi en el caràcter greu de la desafecció política, especialment pel que fa a la joventut; una desafecció que es dirigeix, sobretot, als líders i als partits polítics. Les causes d’aquest fenomen són de caràcter estructural (crisi i canvi de valors en la societat, manera d’actuar dels partits i dels polítics, desajustament entre el discurs i la pràctica política) però, també, de caràcter conjuntural (excés d’expectatives generades, manca de lideratge).
Pel que fa a les solucions, es parla, sobretot, d’enfortir la democràcia. Les propostes per fer-ho són diverses: llistes obertes, limitació de mandats, control de la maquinària dels partits i propiciar l’educació democràtica a les escoles.
Aquest darrer punt ens afecta, especialment, a les escoles i a les famílies. Probablement, tots plegats ens hem de preguntar si no hem estat massa lleugers, o passius, a l’hora de transmetre als nostres fills els valors democràtics. Si no hem comès allò que, fa anys, se’n deia un pecat d’omissió i, al fer-ho, hem tirat, amb efecte retardat, pedres a la nostra pròpia teulada.
Perquè, una anàlisi rigorosa ens diu, primer, que hem de saber distingir entre la política i els polítics. La política és una necessitat, una eina imprescindible que permet el debat democràtic entre valors, sentiments i interessos diferents. Argumentar i contraargumentar; convèncer i ser convençut; pactar i, en darrera instància, acceptar l’opinió de la majoria. I tot això, civilitzadament, amb un profund respecte a les regles del joc. Poques coses hi ha més nobles, més dignes i que ens permetin estar més orgullosos dels nostre esforç per construir una societat decent. Hem de deixar ben clar, davant dels nostres fills i alumnes, el nostre compromís amb aquests objectius.
Els polítics són necessaris perquè són els que fan la política. Cal reformar i posar al dia el que calgui; establir els mecanismes que garanteixin el millor funcionament del sistema; modificar les pràctiques que hagin quedat obsoletes o els mecanismes que puguin tendir a tancar el sistema. Tot això i més. Cal exigir-los molt però, també, cal donar-los l’oportunitat, ja que la seva feina no és fàcil.
Dret a exigir i deure de donar l’oportunitat, d’això es tracta. Per poder portar-ho a bon terme, però, hi ha dues condicions prèvies que cauen de ple en les nostres responsabilitats educatives: fomentar la inquietud intel.lectual, que és la base del pensament crític i del criteri, d’una banda, i educar en el comportament cívic i democràtic, de l’altra.
Dues condicions que formen part dels nostres valors compartits per als quals una acció conjunta i coordinada pot suposar un valor afegit de gran importància.
Gràcies per l'aportació , Anxaneta. És de qualitat...
Publica un comentari a l'entrada