diumenge, 22 de gener de 2012

El mapa i el territori, de Michel Houellebecq


"Jeff Koons s’acabava d’aixecar del seient amb els braços estesos cap endavant en un gest impulsiu d’entusiasme. Assegut davant seu en un sofà de cuir blanc parcialment recobert de sederies, una mica enclotat, Damien Hirst semblava a punt d’emetre una objecció;mostrava una cara enrojolada, ensopida. Tots dos duien un vestit negre —el de Koons, de ratlles fines—, una camisa blanca i una corbata negra. Entre els dos homes, hi havia una tauleta baixa amb un cistell de fruita confitada al qual no prestaven gens d’atenció; Hirst bevia una Budweiser Light."

Es llegeix fàcil des del començament , però la primera part em deixa un regust de literatura de poca contundència: el personatge, l'artista modern, i el seu ambient són seductors és veritat, vistos amb ironia (ah! aquestes exposicions de fotografies de mapes Michelin) però la trama es desenvolupa de manera una mica pla, aquesta russa despampanant enamorada d'un franceset fràgil! En tot cas després la cosa s'anima i la novel·la apareix original amb el recurs del propi Houellebecq ficat per allí enmig i hi ha prou canvis de plantejament (de cop, tercera part, es torna una novel·la policíaca) i perspectives curioses (l'acusen d'haver plagiat la Wikipedia) perquè em sedueixi prou. Final fluix, per mi.