Amb el doble interès de l'apropament al personatge polític i a la dona dement (i l'actuació oscaritzable de la Meryll Streep). Diuen que la humanitza massa però jo més aviat trobo que se'n podria criticar la caricatura, especialment i precisament en tant que política i primera ministra. Per mi el millor, la dona gran, perduda en les seves al·lucinacions i desrecords i el contrapaper, difícil en la realitat i en la ficció del seu marit.
Estic d'acord, en això, amb David Cameron "Meryl Streep tiene una actuación fantástica. (...) Es más una película sobre el envejecimiento y elementos de la demencia que sobre una extraordinaria primera ministra", (això d'extraordinaria ho diu ell és clar). A mi que la pel·lícula sigui això no em sembla malament en si.
Iaixò: (http://www.expansion.com/2012/01/10/entorno/1326225808.htm)No es solo que esté bien caracterizada, maquillada, iluminada, vestida y retratada, es que hay momentos en los que esa boca entreabierta de dentadura inglesa, esa mirada fría y distante, y esos pasos seguros en los momentos más difíciles, son los de Margaret Thatcher. (això no ho diu Cameron)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada