diumenge, 14 d’abril de 2013

A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker

Va quedar pel camí molt aprop del final.
Holanda. Una granja. un tio molt raro que té el pare morint-se al pis de dalt, un ajudant adolescent mig sonat...
I una fredor que inquieta
premi llibreter i tot el que vulgueu...


el seu començament —bo i estant encapçalat per una frase magistral, d’aquelles que queden en la memòria del lector: “He pujat el pare a dalt”— és tan aparentment insignificant que pot comportar el perill de fer pensar que es tracta d’una novel·la tan exquisida com asèptica, sense vida, bastida damunt el pur no-res d’un preciós enfilall de belles paraules, on no tan sols no hi passa res, sinó —el que és molt més greu, preocupant i desmotivador— on no hi pot passar res. http://www.racodelaparaula.cat/2012/06/a-dalt-tot-esta-tranquil-gerbrand-bakker/#axzz2QRwUeIG4