Res no s'oposa a la nit, de Delphine de Vigan

L'escriptora intenta explicar la història de la seva mare, primer intenta una narració externa, objectiva i a poc a poc en dimiteix i s'hi implica i ens fa còmplices de les dificultats del seu procés escriptor. Una història dramàtica la de la seva família i la tensió entre la litaratura i la pretesa veracitat enganxa. Que guapes les dues, mare i filla, a la coberta (oi que se'n diu així bibliòfils?) i a la solapa...

"... tardé en leerla porque temía un melodrama confesional, una galería de atrocidades. Pero me lo recomendó la Espert, que tiene un gusto infalible, y acabó de atraparme la portada, una portada que promete otra cosa: esa fascinante criatura fotografiada en blanco y negro parece un personaje de Françoise Sagan, con el lema Bonjour tristesse tatuado en el omóplato derecho, o bailar, noche tras noche, en Modiano’s, ese club que se abre, fosforescente, a ciertas horas, en una alejada bocacalle de Neuilly". (Marcos Ordóñez a El País)