Digueu-ne son, de Henry Roth

El Nova York de començaments de segle des dels ulls d'un nen jueu, en David. El pare dèspota, la mare massa bona, els amics, el carrer, el rabí, el tramvia d'on surten xispes... I un llenguatge curós en què la traducció respecta bé la intenció de mostrar els matisos de l'argot, del yiddish, de l'anglès de barriada... I una narració original amb moments faulknerians amb monòlegs interiors joycians i faulknerians en què vola el pensament en què s'encadenen les sensacions més enllà de la lògica gramatical...  jo d'això no hi entenc, però és un joc que m'agrada.




















les notes de traducció d'en Xavier Pàmies

un llibre extraordinari (Robert Saladrigas a Catalunya Radio)



una bona crítica:
http://biblioteca.ucm.es/blogs/sinololeonolocreo/260.php