Al començament m’hi adormo una mica. Després hi ha un bon gir de guió, que inclou la comicitat i s’agraeix, i la trama s’encamina capa una interessant reflexió sobre el paper del teatre com a eina dde denúncia social.
Anys cinquanta. Una dona d’un barri humil de la perifèria de Barcelona surt de casa amb un cistell. Després d’un parell d’hores de camí, entra a uns laboratoris de la zona alta de la ciutat, on escoltarà música clàssica i àries operístiques mentre fa la seva “donació voluntària”. Hores més tard, a casa, saltaran d’alegria en veure-la arribar amb el cistell ple de menjar. De les ferides als braços, no en parlaran. I, així, aniran creixent i vivint en la precarietat, però amb gratitud per tenir un plat a taula. https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/nessun-dorma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada