El jardiner i la.mort, de Gueorgui Gospodínov

a tothom li agrada molt i a mi no tant. POtser perquè hi ha üestions personals que em distancien de l'experiència que s'hi reflecteix.

https://play.rtve.es/v/16343953

des del sofà, octubre

Pel·lícules: 

La receta perfecta de Louise Courvoisier. https://www.filmin.es/pelicula/la-receta-perfecta

El caso Frieda, de Maria Brendel https://www.filmin.es/pelicula/el-caso-frieda

Una mujer bajo la influencia, de John Cassavetes https://www.filmin.es/pelicula/una-mujer-bajo-la-influencia?origin=searcher&origin-query=primary

1984, de Michael Radford https://www.filmin.es/pelicula/1984?origin=searcher&origin-query=primary

Sèries:

El dinero de otros  , https://www.filmin.es/serie/el-dinero-de-otros

Fortuna, d'Hernán Díaz

Esplèndid! Dels millors girs de guió que mai hagi llegit. No perquè es busqui la sorpresa sinó per demostrar que res no és mai el que sembla. 

Hernán Díaz, premi Pulitzer amb 'Fortuna': el poder, és a dir els diners, com a fabricant de realitat https://share.google/WeVzdiBVDIp2ncK6J

La crítica que explica massa

L’epopeia d’Hernán Díaz sobre la manipulació del poder https://share.google/3nIHPbhHGFeY1ngx4

L'optimista d'E.M. Delafield

 Me'l deixa la Laia sense entusiasmes i, en canvi, m'entra molt fàcilment i em sedueix. Aire de novel·la victoriana en l'Anglaterra d'entreguerres: família de classe mitja, capellà vidu amb diversos fills i filles, amb amics, novios i enrenous, amb molta religiositat... M'ho passo molt bé.

El escritor Owen Quentillian regresa a la casa rural de su tutor de la infancia, el canónigo Morchard, luego de dos años en la guerra. Lo encuentra allí junto a sus hijos, ya adultos, como si nada hubiera cambiado. Pero el tirante régimen de obediencia doméstica establecido por Morchard, y sostenido sobre la base de un optimismo exasperante, una retórica florida y un autoritarismo disfrazado de rectitud, muestra pronto sus fisuras. La llegada de Quentillian desencadena en la familia una serie de cambios que, como un búmeran, impactan también en la defensiva postura cínica del escritor ante la vida.


Estupenda representación del estertor de la moral victoriana y sutilmente irónica respecto de las modas de entreguerras, El optimista se lee sobre todo como una moderna comedia de costumbres y, en la senda de Jane Austen, nos deja un elenco memorable de personajes y agudas reflexiones sobre el carácter inevitable, y hasta deseable, de los cambios.

https://www.txalaparta.eus/es/libros/el-optimista?srsltid=AfmBOoqS6b26hXivxsYdkKrilEpgwa5Kr86F31cr9fOFBoG89cZAuea8

La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda

 Bon intent, nano. Però derrotat per KO a la pàgina 60

La mort i la primavera és una novel·la inacabada de Mercè Rodoreda, publicada el 1986 pòstumament.[1] La trama és atemporal. La novel·la reflecteix l'angoixa i la mort. Aquesta és la més tràgica de totes les novel·les escrites per Rodoreda. El protagonista és un adolescent que viu en una societat cruel, per això la mort es transforma en una deslliurança. L'espai sagrat de la novel·la és el bosc dels morts, on són enterrats. Abans de suïcidar-se el protagonista hi fa una creu, amb claus, que simbolitza Crist, perquè no aconsegueix establir cap mena de contacte amb la vida. En una solitud desolada seguirà el ritu del poble i s'encaminarà cap al suïcidi ritual: la mort arbrada. Les papallones representaran les ànimes i les abelles seran símbol de la mort i de la rexaixença. El foc és un símbol de llum i de veritat.[2]https://ca.wikipedia.org/wiki/La_mort_i_la_primavera

El secreto de la fuerza sobrehumana d' Alison Bechtel

Boníssim. Lesbianisme, orientalisme, addicció a l'esport, relacions familiars, amb un dibuix agradable, encara millor que el de les novel·les gràfiques anteriors de la Bechtel

...De este modo, y aunque pueda parecer por momentos que el secreto de la fuerza sobrehumana no es más que un pretexto para que la autora narre toda su vida con sumo detalle a través de su sostenida obsesión por el ejercicio físico, lo cierto es que acabamos descubriendo que cada una de las cuestiones existenciales que aquí se plantean nacen y conviven junto al llamativo título de la obra: descubrir el secreto de la vida sobrehumana significa descubrir cómo trascender la propia humanidad. Cómo trascender, por ende, las limitaciones a las que nos somete. Las dudas, el miedo, la decadencia… La mera posibilidad de fracasar desaparece. La perfección deja de ser algo a lo que solo se puede aspirar....

https://www.zonanegativa.com/el-secreto-de-la-fuerza-sobrehumana/

Notícia de la poesia catalana, d'Enric Casasses

Bon resum de moltes coses. Ramon Llull, Ausias March i la tradicio oral de la Decadència reivndicats. Com Maragall i Vinyoli...

 

(...)Per a Casasses, sis són les figures, les obres, els moviments o les realitats poètiques que donen forma i envergadura a la poesia catalana al llarg de la història, que en marquen un punt d’inflexió i la reorienten i la ressignifiquen, o fins i tot que la fan néixer o renéixer. El número zero de tot, diu, són els trobadors: Casasses escriu ple de nostàlgia del somni provençal, però és una nostàlgia vital, gens estantissa. Després, ve el número u, Ramon Llull, a qui dona una importància no només fundacional sinó perdurablement absoluta: encara avui som com som perquè Llull va ser, hi va ser. Després, ve el número dos, Ausiàs March, poeta medieval moderníssim, poeta antic postmodern, poeta sense adjectius i en majúscules. A l’hora d’explicar el període abans conegut com Decadència, Casasses fa una finta brillant i es treu de la màniga el número tres: la poesia anònima popular. És exacte: durant els segles d’arraconament i de castellanització, i més enllà d’excepcions com el Rector de Vallfogona, la poesia i la llengua catalanes es van mantenir vives i creatives gràcies al poble anònim. Per això, al cap de tants segles, va ser possible el número quatre, la figura estel·lar i complexa i claríssima de Jacint Verdaguer. I també la poderosa netedat violenta d’un Joan Maragall, que és el número cinc.(...)

https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/poesia-catalana-segons-divulgacio-creativa-d-enric-casasses_1_5214535.html

https://www.3cat.cat/3cat/enric-casassesquan-he-tingut-moments-dificils-mhe-agafat-a-ausias-march/video/6313287/

L'assassí cec, de Margaret Atwood

Me'l deixa.l'Edith 

Sense entusiasmes. Em de gust la saga, els personatges d'aquest Canada d'entre guerres, empresaris, miionaris... altres coses em fan més mandra, la ficció futurista... 

L’Iris Chase, una dona de vuitanta-dos anys, viu sola i empobrida a Port Ticonderoga, antic feu de la seva família influent caiguda en desgràcia. A la vegada que s’enfronta a la senectut, l’Iris medita sobre la seva vida, en especial sobre les estranyes circumstàncies de la mort de la seva germana, la Laura, poc després de la Segona Guerra Mundial. Estirar el fil del record fa que la frontera entre el passat i el present comenci a desdibuixar-se, traslladant la protagonista—i el lector—als esdeveniments que van constituir el teló de fons de la seva joventut: la Gran Depressió, les dues guerres mundials, els albors dels moviments sindicals i la publicació pòstuma de L’assassí cec, la controvertida novel·la atribuïda a la Laura que la va convertir en autora de culte. En aquest llibre, guanyador del premi Booker l’any 2000, Margaret Atwood demostra un cop més la seva insòlita perícia narrativa, ordint un relat bell, inquietant i extraordinàriament sofisticat considerat per molts la seva obra mestra.
https://www.quadernscrema.com/cataleg/lassassi-cec/

Els desposseïts, d'Ursula K. Le Guin

Aquest Le Guin sí que m'agrada i em passa millor que La mà esquerra... Potser perque el personatge de Shevek és molt més persona i les seves circumstàncies estan més a l'abast d'una trama més reconeixible.

Premi Nebula a la Millor Novel·la, 1974. Premi Hugo, 1975. Premi Locus, 1975. Premi Prometheus categoria Saló de la Fama, 1993. En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d'enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n'hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d'Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres. Els desposseïts d'Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. Una novel·la imprescindible, d'una profunda crítica social i política, escrita amb l'habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.

La mà esquerra de la foscor, d'Ursula K. Le Guin

Tenia ganes de Le Guin però se'm fa pesadet i el deixo.

des del sofà, setembre

 Sèries :

las semillas del mal, https://www.filmin.es/serie/las-semillas-del-mal

Después de la fiesta https://www.filmin.es/serie/despues-de-la-fiesta

Pel·lis:

Una quinta portuguesa, d'Avelina Prat, https://www.filmin.es/pelicula/una-quinta-portuguesa

Parenostre, de Manuel Huerga https://www.filmin.es/pelicula/parenostre

La memoria infinita, https://www.filmin.es/pelicula/la-memoria-infinita

Backbird, blackberry, d'Elene Naveriani https://www.filmin.es/pelicula/blackbird-blackberry

Del fandom al troleig, de Berta Prieto

 A la sala Beckett de nou amb l’Aran

Gràcies al treball documental de Ximena White, -una guionista i directora moderna i feminista-, coneixem la història vital de Paula Miró, ciberactivista que el 2024 va començar la seva particular transició cap a una imparable estupidització personal. Per deixar de patir, com més tonta millor.

View this post on Instagram

A post shared by Sala Beckett (@salabeckett)

La Romería, de Carla Simón

 M’agrada molt el final oniric. En general m’agrada mes queles altres de la CarlaSimon quee no m’havien semblat a l’altura del seu reconeixement.

https://youtu.be/AafBPL156-M?si=MbIuAb1WWTjJQ3Ey

Marina viaja a Vigo para conocer a la familia de su padre biológico, que murió de sida, al igual que su madre, cuando ella era muy pequeña. A través de los encuentros con sus tíos, tías y abuelos, la joven intenta reconstruir un relato de sus padres, pero todos sienten demasiada vergüenza hacia los conflictos de drogas de la pareja, algo que Marina les recuerda con su presencia. Será la historia de amor adolescente que vive con su primo lo que le permite reimaginar a sus padres y conectar con ellos. De esta forma, inventa un cuento, gracias al diario de su madre, que la libera del estigma que su familia siente por ellos y cumple el deseo de entender el pasado... Película sobre la memoria familiar que cierra la trilogía de su directora, compuesta por 'Verano 1993' y 'Alcarràs'. https://www.filmaffinity.com/es/film162277.html

'Illa d'Arturo, d'Elsa Morante

Gran novel.la. un personatge protagonista fantàstic. Submergit cibstantment de l'amor/odi çer culpa de la.soledat 

Uns secundaris esplèndids que han d'amagar molt, especialment el pare.

Un llenguatge excel.lent i a sobre amb el filtre de la prosa de Joan Oliver

Un reino junto al mar - RdL – Revista de Libros https://share.google/X9E9hCQyWSDfFlZk02

No obstant, el veritable amor/desengany de l’Arturo és amb son pare. És aquest el vincle que es fa afeblint, pàgina rere pàgina, fins a esfilagarsar-se del tot i trencar-se, permetent a l’Arturo volar i abandonar la infància. El pare, Wilhelm, és una figura vaporosa i irresponsable, fosca per al lector des de la primera pàgina. Potser és innecessària fins i tot la seva caiguda als inferns, al final de la novel·la, si no fos perquè realment l’Arturo necessita una catarsi per trencar definitivament amb la seva infància.

En definitiva, una novel·la especial, intensa i passional, adornada per regustos i espurnes personals, sí, però que va molt més enllà d’això: va tan enllà, que arriba a trobar l’essència més pura de la veu, la mirada i la ment d’un adolescent tan especial com les condicions concretes de l’Arturo podien arribar a produir. I això és magnífic.

Elsa Morante: La isla de Arturo (La isola de Arturo) - Blog de Joan Mayans. Autor de "Pensa un desig" i "El futur no és el que era" https://share.google/S1n9s0wW0RNOsL973

Carnicero, de Joyce Carol Oates

Una novel.la terrorífica que poca gent deu aguantar! Un metge ginecòleg que experimenta amb els cossos de les boges del manicomi del qual és director. Una espècie de Mengele del segle XIX als Estats Units en què l’esclavitud deixa pas a situacions igual de perverses. Me l'empasso. Jo soc dur amb la ficció.

En esta historia basada en hechos reales, Joyce Carol Oates sigue los pasos de un médico que en el siglo XIX sometió impunemente gran cantidad de mujeres a terribles experimentos para sus avances científicos. El doctor Silas Weir, conocido a posteriori como el padre de la neurología y de la «ginopsiquiatría», se obsesiona en esta novela con una de sus pacientes, Brigit, una joven sirvienta albina que se convierte en el principal sujeto de sus experimentos y en la semilla de su destrucción. Narrada por el hijo mayor de Weir, que ha repudiado el legado brutal de su padre, Carnicero se asoma al horror al que la comunidad científica ha sometido las mujeres a lo largo de la historia y se pasea por las regiones más oscuras de la psique, mientras trama al mismo tiempo una esperanzadora historia de amor.
https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/349962-libro-carnicero-9788420477954?srsltid=AfmBOopC83btS4Nl9oSWGa9-GrmCTDkblNDAYDZAsrxk5oA-_6_K4Yym

Teoria del joc, d’Arià Paco.

Lliçó d’antropologia sobre les relacions amoroses (poliamoroses es clar) i sexuals de l’actual postadolescència, dels vintarros de la pandèmia. Els seixantarros no els podem entendre es clar, però em penso que ni s’entenen entre ells.

Ernest, el protagonista, quiere narrar el deseo para alguien a quien ama, pero es incapaz de hacerlo sin caer en la autojustificación o la culpa. Convoca, pues, a una nueva voz, un narrador que explica su historia por él. Con este recurso, el lector descubre la historia del protagonista, desde el despertar sexual hasta la juventud en que se enamora de Aurora, con quien mantiene una relación que implica otras personas, como Gisela, madre de familia. Con el transcurso de su vida, el narrador refleja dos décadas de su generación (advenimiento de redes sociales, feminismo o discursos sobre el poliamor) desde el punto de vista del deseo masculino y heterosexual. “Cuando hay un cambio de valores en la sociedad, aparece el espacio de la literatura” afirma Paco, que se ha mostrado reacio hablar demasiado sobre la novela, “antes que escritor soy lector, y he escrito el libro que quería leer”, es decir, uno que aborda cuestiones sobre seducción y sexo cuando la masculinidad se está repensando. https://elpais.com/espana/catalunya/2025-01-20/aria-paco-gana-el-premi-llibres-anagrama-con-la-novela-teoria-del-joc.html?event_log=go

Arià Paco és un home que té ganes d’abordar els problemes de la seva generació. Si a Covarda, vella, tan salvatge (Amsterdam) l’escriptor feia un retrat de la societat globalitzada, amb personatges que marxaven a estudiar a fora i tornaven a la ciutat natal, ara amb Teoria del joc, premi Llibres Anagrama de novel·la, Paco se centra en l’educació sexual i afectiva dels protagonistes, marcada pel sentiment de culpa. En un context actual on l’última onada feminista ha condicionat la manera com entenem la sexualitat i el gènere,  el llibre de Paco ofereix paradoxalment un punt de vista poc explorat últimament, com és el de l’home heterosexual. https://www.nuvol.com/llibres/aria-paco-com-mes-es-polaritza-tot-mes-es-el-moment-de-la-literatura-423970

https://www.rtve.es/play/audios/son-4-dies/entrevista-aria-paco-autor-teoria-del-joc-premi-llibres-

anagrama-novel/16546156/https://youtu.be/tTl4N8kqzDk?feature=shared

Estimat Michele, de Natalia Ginzburg

Bé, m'agrada aquest relat semiespistolar i semicoral sobre la joventut italiana dels anys 70s. Una geeració una mica per sobre de la meva amb qui ja comparteixo certs preocupcions, maneres de viures i pensar malgrat totes les distàncies. 

 Estimat Michele (1976) ens submergeix en les esquerdes d’una família marcada per l’absència, el silenci i la distància. Aquesta novel·la epistolar retrata la relació difícil i dolorosa entre una mare, Adriana, i el seu fill Michele, que ha fugit a l’estranger perseguit per motius polítics. A través d’un mosaic de cartes i fragments narratius, Ginzburg dibuixa un grup de personatges que, malgrat la fredor aparent, bateguen d’enyor i desig de comprensió.

Ambientada en la Roma dels anys setanta, explora la soledat, la incomunicació i la frustració dels vincles familiars: Michele es manté lluny i en silenci, mentre els altres —la mare, els amics, els germans— escriuen per omplir el buit, per mirar d’estimar-lo, per fer-li arribar una mica de llum. Ginzburg converteix aquest gest íntim en un retrat colpidor d’allò que és profundament humà: la dificultat de dir-se les coses.

Des del sofà , agost

 Pelis 

Zodiac, de David Fincher https://www.filmin.es/pelicula/zodiac?origin=searcher&origin-query=primary

Por todo lo alto d’Emmanuel Courcol https://www.filmin.es/pelicula/por-todo-lo-alto?origin=searcher&origin-query=primary

La chica de la aguja, de Magnus von Horn https://www.filmin.es/pelicula/la-chica-de-la-aguja

Parthenope, de Paolo Sorrentino https://www.filmin.es/pelicula/parthenope

Bonjour, tristesse, de Durga Chew-Bose https://www.filmin.es/pelicula/bonjour-tristesse-buenos-dias-tristeza?origin=searcher&origin-query=primary

Boiling point, de Philip Barantini

https://www.filmin.es/pelicula/hierve

A son image, (La fotógrafa corsa), 

de Thierry de Peretti

https://www.filmin.es/pelicula/la-fotografa-corsa

Series

Shetland (anar fent)

Cims borrascosos, d’Emily Brontë

Una exageració molt exagerada. Tot és portat a l’extrem: l’amor, l’odi, la passió, l’alienació, l’esllanguiment, la força, la feblesa, la dominació, el desig de venjança… I sobra mitja novel.la: uu cop morta Catherine, tot és màs de lo mismo. 

Cims borrascosos, una de les grans novel·les del segle XIX anglès, narra la història d'amor tèrbola i apassionada entre Heathcliff i Catherine. Amargat i pertorbat per un passat que no és capaç d'oblidar, Heathcliff malviu per la seva set de venjança i provoca la infelicitat de tots els que l'envolten. L'obra presenta, en un ambient misteriós i tràgic, l'esclat d'una passió violenta, però buida de sensualitat. El clima de puritanisme i la ingenuïtat en la visió d'alguns personatges fan encara més remarcable la intel·ligent concepció de la narració, efectiva i potent, que ha fet que sigui considerada una de les millors novel·les de tots els temps. https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/cims-borrascosos_519254

Aquell estiu sufocant, d’Eduard von Keyserling

El Chat Gpt, amb les seves múltiples imperfeccions, ajuda a entendre què es això de l’impressionisme literari i perquè aquest relat n’és un exemple de manual. Lectura molt agradable.

Una novel·la breu en què l'enfant terrible de la literatura alemanya desemmascara la doble moral de l'alta societat del 1900

En Bill, fill d’una família aristocràtica, ha suspès els exàmens d’accés a la universitat. Com a càstig, durant l'estiu, en comptes de passar les vacances prop del mar amb la mare i els germans, s’haurà de quedar estudiant a la finca de la família, en companyia del seu pare, amb qui amb prou feines ha tingut mai tracte. A mesura que passen els dies, en un ambient de calor sufocant, en Bill comença a intuir el caràcter real del pare, que dista molt de la imatge que amaga darrere de les convencions socials. https://vienaedicions.com/book/aquell-estiu-sufocant