Miró i Matisse, a la Fundació Miró

Dos gegants. Era per a tu, Marta!

La Fundació Miró de Barcelona acull a partir del divendres 25 d’octubre i fins al 9 de febrer del 2025 l’exposició “MiróMatisse. Més enllà de les imatges”, que ens mostra d’una manera intel·ligent, sensible i altament delicada, alhora que gens òbvia, la relació vital i artística entre Joan Miró i Henri Matisse. És una exposició feta en col·laboració amb el Museu Matisse de Niça. El comissari, Remi Labrusse, especialista en ambdós creadors, i l’assistent comissarial, Veronique Dupas, membre de l’equip de la Fundació Miró de Barcelona, proposen una exposició que té la particularitat de creuar la història vital de tots dos, l’admiració mútua, la cultura catalana compartida, l’actitud revolucionària també compartida i la mirada que els va permetre d’avançar en la seva recerca artística, en diferents etapes de la vida de cadascú.

https://www.vilaweb.cat/noticies/miromatisse-la-recerca-inedita-duns-vitalistes/

Morir a la primavera, de Ralf Rothmann

Una bona, bona novel.la de guerra. I mira que n'hi ha! Aquest estil a pinzellades, amb elipsis ben muntades i amb un crescndo fins la bestialitat final, no pas pel sang i fetge sinó pel dolor moral de com acaba tot.

Byron in love, d'Edna O'Brien

Una mica empatxat de les aventues s'aquest senyor. Però a "a la cama no te iràs..."

Angelical y luciferino, lord Byron fue una suerte de estrella del rock avant la lettre y la figura más épica y carismática del Romanticismo. Impetuoso e insaciable, fue revolucionario en lo sexual y en lo político y la personificación de la rebeldía ante cualquier autoridad. Edna O’Brien, la gran escritora irlandesa, narra en estas páginas la novelesca vida de Byron, una vida jalonada por todo tipo de excesos y peripecias, prestando especial atención a las relaciones sentimentales que marcaron al poeta.Año 2024: Bicentenario de la muerte de lord Byron.

Una llibreria a Berlin

Em molesta que el títol tingui tan poc a veure amb la novel.la, que explica el recorregut d'una jueva polonesa fugint dels nazis pels camins de França. No m’ha agradat especialment.

Françoise Frenkel, llibretera francòfila, jueva d’origen polonès, esdevé tot d’una conscient de la follia de l’Alemanya nazi, cosa que l’obliga a marxar-ne i refugiar-se a França. Però això és només l’inici d’un viatge erràtic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del desassossec dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a l’últim moment van veure en la França dels drets de l’home un recer de l’antisemitisme que assotava tot Centreeuropa, però que el govern col·laboracionista de Vichy va convertir en un parany que en portaria molts als camps de concentració i a la mort.

L'home armat a l'Auditori

 Amb discrepàncies a la sortida amb la Núria la Laia i el Josep. No m'ha agradat el muntatge amb la pel·lícula al darrere que m'ha semblat que no s'adequava al missatge pacifista de la música de Jenkins.

Filmin desembre (selecció)

 War girls , de Mylene Sauloy

Before sunrise , de Richard Linklater

Series:

The Listeners

Shetland, 

Moonfleet, de John Meade Falkner

Regal de Reis. Una novel·la d'aventures amb contrabandistes i molts aires de l'Illa del Tresor

En un poblet de pescadors del sud d’Anglaterra anomenat Moonfleet, el jove John Trenchard, un noi orfe que viu amb una tia soltera, es fa amic de l’Elzevir Block, taverner de dia i contrabandista de nit. Després d’una terrible tempesta, en John descobreix per pura casualitat un carregament de barrils de licor amagats en una cripta al cementiri del poble i, alhora, un medalló amb uns misteriosos versicles de la Bíblia.
https://vienaedicions.com/book/moonfleet

El amanecer de todo, de David Graeber i Davd Wengrow

M'he estat un any per llegir-lo per recomanació de l'Edith. Després a Prehistòria també va sortir la recomanació. Arqueologia anarquista. idees que segurament quedaran per sempre com el nivell de la política del determinades poblacions indígenes

Durante generaciones hemos visto a nuestros antepasados más remotos como seres primitivos, ingenuos y violentos. Se nos ha dicho que solo era posible alcanzar la civilización sacrificando libertades o domesticando nuestros instintos. En este ensayo, los reconocidos antropólogos David Graeber y David Wengrow demuestran que estas concepciones, que surgieron en el siglo xviii, fueron una reacción conservadora de la sociedad europea ante las críticas de los intelectuales indígenas y que no tienen un aval antropológico y arqueológico. En el rastreo de esta falsa línea de pensamiento, este libro defiende que las comunidades de la prehistoria eran mucho más cambiantes de lo que se ha pensado; un planteamiento que desarticula los relatos fundacionales más arraigados, desde el desarrollo de las ciudades hasta los orígenes del Estado, la desigualdad o la democracia. El amanecer de todo es una nueva historia de la humanidad, un texto combativo que transforma nuestra comprensión del pasado y abre camino para imaginar nuevas formas de organización social. Una obra monumental que cuestiona las ideas de pensadores como Jared Diamond, Francis Fukuyama y Yuval Noah Harari. Porque la suposición de que las sociedades se vuelven menos igualitarias y libres a medida que se hacen más complejas y «civilizadas» no es más que un mito. https://www.lacentral.com/graeber-david/el-amanecer-de-todo-una-nueva-historia-de-la-humanidad/9788434435728

Lo Fruit, expo de Natàlia Ferré a l'Espluga

 https://museuterra.cat/lo-fruit/

A l'Espluga fan coses que estan bé. I aquesta expo d'aquesta noia que va més enllà de la  ceràmica m'agrada impacta força

 

La vegetariana, Han Kang

La Laia diu que és punki. És dur, sí. Però jo dic que a la ficció les coses no se'm fan dures. (El que és dur és un documental sobre Gaza o el Sudan). En tot cas és extrem, sí, una situació portada al límit.

Harmonia, petits plaers

 

Després d'un llarg viatge pel sud d'Europa, Felix von Bassenow torna al castell i les propietats familiars. Allí es retroba amb la seva dona, l'elegant i malaltissa Annemarie, que després de perdre un fill se sent cada dia una mica més lluny de la vida terrenal. Felix confia que la seva dona no trigui a sobreposar-se al seu estat nerviós, però l'Annemarie s'ha envoltat de persones que la protegeixen i li recorden constantment la seva pèrdua: l'oncle Thilo, un home brillant que tothom admira, i la seva millor amiga, la senyora von Malten. En l'atmosfera sufocant d'un castell en decadència, en Felix es deixa seduir per la jove Mila, mentre presencia l'enfonsament de les seves pròpies conviccions i d'un món que ell es creia cridat a perpetuar.

https://vienaedicions.com/book/harmonia

en la seva escriptura l’autor mostra els més mínims i ocults moviments de la psique dels seus protagonistes, aspecte que sembla preocupar-lo molt: les onades temperamentals dels personatges principals, el vaivé dels sentiments d’amor i de gelosia que els trasbalsen, encara que mai res, però, traspassa les formes d’una rígida educació. D’aquesta manera, ser i actuar amb naturalitat esdevé un fet insòlit en el marc d’una societat classista amb unes normes de conducta molt marcades.

 https://www.nuvol.com/llibres/lharmonia-segons-eduard-von-keyserling-299574

L'any més inesperat , d'Àlex Susanna

 Cada cop m'agraden més els dietaris. La bona estona passada amb el de l'Àlex Susanna ha estat una sorpresa notable perquè al personatge no li tenia una especial simpatia. Doncs, aquest "L'any més inesperat" m'ha semblat una meravella de passejada per l'art i la literatura contemporanis, catalans  especialment però no només. Un goig! 

Amazonies, de Sebastiâo Salgado

Comercial, però impactant en alguns aspectes. Amb l'Aran ens provoca una bona conversa 

https://amazoniasebastiaosalgado.com/

https://www.3cat.cat/324/el-fotoperiodista-sebastiao-salgado-porta-lamazonia-a-barcelona-un-paradis-a-la-terra/noticia/3325013/

Cavall atleta ocell, de Manuel Baixauli

No l’acabo. No és que em desagradi del tot, però últimament le novel.les m’interessen poc. Aquí, els elements suurealistes deuen ser el que li donen consistència i a mi, en canvi, em desmotiven una mica.

Obriu pas! D'Alfred Bosch

Una història una mica caricaturesca dels gramàtics de la Renaixença, des de Víctot Balaguer i els Jocs Florals fins a Pompeu Fabra. M'ho passo molt bé

El català hauria pogut desaparèixer, o ser residual, o acabar com un dialecte desprestigiat. Gràcies a un grapat de trobadors lletraferits, la llengua va evitar la sort de tantes altres llengües veïnes. Aquesta apassionant crònica novel·lada retrata el camí que va permetre la creació d’un idioma literari, i també d’una llengua estàndard que en garantís l’oficialitat i l’ús en diaris, escoles i oficines.

El relat és un homenatge a la gent que va salvar el nostre idioma, sempre immersos en batalles furioses entre ells. Una aventura i uns enfrontaments que van durar gairebé un segle i que van finalitzar amb el seny del mestre Pompeu Fabra.

Una aventura imprevisible, vibrant i de resultats extraordinaris.

https://www.grup62.cat/llibre-obriu-pas/391731

L'habitació d'en Giovani, de Janes Baldwin

 Una bona  novel·la sobre el desig i el sentiment homosexual (masculí?)

Als anys cinquanta, en David, un jove americà, passa els dies a París mentre espera la seva parella, la Hella, que ha de tornar d’un viatge per Espanya amb la resposta a la seva proposició de matrimoni. Però un dia, en un bar bohemi, coneix per casualitat en Giovanni, un atractiu cambrer italià per qui se sent immediatament atret. Així comencen un idil·li apassionat sota l’amenaça de l’arribada de la Hella i, amb ella, del dilema d’en David, que haurà de decidir si farà el que s’espera d’ell o serà fidel als seus sentiments.https://trotalibros.com/libro/lhabitacio-den-giovanni/

El calamar gegant, de Fabio Genovesi

 Història i oceanografia, una metàfora ecològica molt simpàtica. 

A l’obra de Genovesi l’espècie, el calamar gegant, és una coartada o, si voleu, un mcguffin, un mcguffin de 14 metres de llargada i mitja tona de pes que reuneix un currículum comparable, des d’una perspectiva antropocèntrica, al del lleopard de les neus: mite –kraken–, experiència –relats de navegants–, ciència –Architeuthis. I Fabio Genovesi un funambulista de la prosa. De quina altra manera podem interpretar un currículum que reuneix activitats com són la de guionista de cine, dramaturg, crític musical i literari, traductor, novel·lista o col·laborador en les retransmissions del Giro d’Itàlia? https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/95724/el-calamar-gegant-de-fabio-genovesi

1491, una historia las Americas antes de Colón , de Charles Mann

 Interessantíssim

Les societat precolombines tant més potentsbque el que ens pensem però que van caure com un castell de cartes davant de l’empenta colonitzadora dels europeus per la seva desunió i per les malaties que els van delmar.

El libro plantea que, según hallazgos recientes, la población indígena americana era mucho más numerosa, llegó antes al continente y controló su medio ambiente de manera mucho mayor de lo aceptado por los estudiosos e investigadores tradicionales. https://es.wikipedia.org/wiki/1491:_Una_nueva_historia_de_las_Am%C3%A9ricas_antes_de_Col%C3%B3n

Francesc Domingo i Madola

 Dues exposicions que m’agraden molt.

https://www.ara.cat/cultura/art/madola-mai-no-he-buscat-mes-moderna-feina-vertadera_1_5183285.html

https://www.fundaciovilacasas.com/es/exposicion/de-sant-just-a-sao-paulo

https://www.bonart.cat/ca/n/44662/la-fundacio-vila-casas-presenta-francesc-domingo-i-madola

Filmin novembre (selecció)

 Lubo, de Giorgio Diritti 

El planeta de los simios 

Series: 

True love