Pel·lícules:
Münter i l'amor de Kandinsky, de Markus Rosenmüller
La misteriosa mirada del flamenco, de Diegi Céspedes
Nouvelle vague, de Richard Linklater
La voz de Hind , de Kaouther Ben Hania
Sèries
El cas deLaura Stern
Normal people,
La mesías
Un hombre mejor,
M'agrada Carrere. La biografia de la seva mare retrata un personatge i una família sensacionals, amb implicacions històriques , geogràfiques i polítiques de gran interès.
Bé. Curiosa aproximació a la psioanàlisi jo que l soc tan esquerp. M’esperava més una biografia que un resum de les teories freudianes però ja m’jha estat bé.
Coetani de Sigmund Freud (1856-1939), a qui va tractar amb assiduïtat, Stefan Zweig li va dedicar aquesta saborosa biografia l’any 1931. És un retrat molt viu de la personalitat de Freud i de la seva aportació a la història de la cultura. Zweig destaca la gosadia intel·lectual de Freud a l’hora d’explicar quines pulsions mouen l’ésser humà i ofereix una síntesi molt acurada d’algunes de les seves grans intuïcions: la descoberta de l’inconscient, la interpretació dels somnis, la tècnica de la psicoanàlisi, el món del sexe…
«Gràcies al magnífic descobriment de Freud, la psicologia científica traspassa per fi els seus límits acadèmics i teòrics i arriba fins a la vida pràctica. Gràcies a ell, la psicologia com a ciència es pot aplicar per primer cop a totes les formes de l’esperit creatiu. Només ara la psicologia pot contribuir a la formació de la persona en la pedagogia, a la curació del malalt en la medicina, al judici del dement en la justícia, a la comprensió de l’esperit creatiu en l’art; en intentar explicar a l’individu, i només a ell, la individuació sempre única, ajuda alhora tots els altres. Perquè quan un ha après a comprendre l’ésser humà en un mateix, el comprèn en tots els altres.» https://www.fragmenta.cat/producte/sigmund-freud/
La Mercè Rodoreda, l’associo sempre amb l’admiració que li tenia la mare. O a mi m’hi sembla. Pel fet de ser una bona novel.lista dona, suposo. I això que MR potser havia arribat a experimentar un feminisme molt més radical que no el de la mare. M’ha fet gràcia submergir-m’hi una mica, també després de les cartes a l’Anna Murià
…
Descobreixo que la Rodoreda despotricava del feminisme. M’atreveixo a dir que, com tanta gent, s'equivocava a l'entendre què volia dir aquesta paraula
Doncs m'agrada el llibre d'en Jordi. El personatge realment té molta grapa i el to em sembla molt ben trobat. M'imagino un llibre més llarg, és ficcionat, si cal, perquè es converteixi en una bona novel·la, de la mateixa manera que me l'imagino com un monòleg teatral (a la sala Beckett interpretat per l'Àgata Roca?)
Roma encara em tira. Tot i que d'aquí poc confondré Júlia amb Lívia i Cal·lígula amb Caracalla.
Entenc que calgui reivindicar aquest tipus de personatges però no sé si té prou entitat…
Val la pena conèixer-la. Perquè era una reportera fascinant dels diaris més importants de la Segona República, perquè va ser una dona agosarada, moderna, reivindicativa, lesbiana i suïcida. El 1936 va viatjar a l’Amèrica del Sud amb la companyia de Margarida Xirgu. Cap de les dues no en va tornar.
Les cartes de Polo a Villà són un testimoni inèdit i vivíssim de l’exili. Els tres textos escrits per ella i els tres articles dedicats a la seva figura ens en fan entendre la grandesa. El postfaci és la clau de volta: ens explica l’aventura americana i ens aclareix els enigmes dels seus últims anys. https://calcarre.cat/llibres/els_anys_americans_direne_polo/
Clar, jo m'ho havia de passar bé si això va de Bob Dylan. Explica molt bé els deconeguts origens del cantant i la revolució que va suposar el seu pas al rock and roll.
Una mica empatxat de les aventues s'aquest senyor. Però a "a la cama no te iràs..."
Pel·lis:
El cazador, de Michael Cimino
Bonnard
Corazón salvaje, de David Lynch
La estrella azul, de Javier Macipe
Fuera de temporada, de Stéphane Brizé
.jpg)
No other land, de Yuval Abraham et al.
Desmontando a Harry, de Woody Allen
Series:
Little bird
M’ho passo bomba amb aquesta biografia de Verdaguer convertida en un thriller per veure qui es fa amb les darreres voluntats de Mossèn Cinto.
Pel·lis:
Incendis, de Denis Villeneuve
Vermeer, de Suzanne Raes
De tal padre tal hijo, de Hirokazu Kore-eda
Dance first, de James Marsh
Divertimento , de Marie-Castille Mention-Schaar
Pel·lis:
Juegos salvajes , de John McNaughton https://www.filmaffinity.com/es/film777577.html
La zona de interés , de Jonathan Glazer https://www.filmin.es/pelicula/la-zona-de-interes?origin=searcher&origin-query=primary
Falcon Lake , de Charlotte Le Bon https://www.filmin.es/pelicula/falcon-lake?origin=searcher&origin-query=primary
Las cuatro hijas de Kaouther Ben Hania https://www.filmin.es/pelicula/las-cuatro-hijas?origin=searcher&origin-query=primary
Mientras seas tú , de Claudia Pinto Emperador https://www.filmin.es/pelicula/mientras-seas-tu?origin=searcher&origin-query=primary
Sobre l’Emily Dickinson, biografia molt poetitzada.
https://agustinalonso.es/las-ciudades-de-papel-una-vida-de-emily-dickinson-de-dominique-fortier/
https://www.guillermoescolareditor.com/libro/caligula_124217/
Un novel.lot. M’ho passo molt bé. mann és un personatge de primer nivell i l’obra expliac molt bé les seves múltiples factes: la relació amb les seves obres, la relació amb el nazisme, la eelacio amab la seva familia excepcionl….
Any 1933. Thomas Mann i la seva dona abandonen Alemanya anticipant l’horror del nazisme. Ell és l’escriptor més famós del seu temps, però quins secrets oculta la seva ànima turmentada?
El Mag explica la història d’un home imperfecte i ambivalent. L’home que amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial va situar-se al costat fosc de la història. El pare de sis fills que va amagar la seva homosexualitat. L’escriptor reconegut amb el Premi Nobel que va desertar la pàtria que l’havia inspirat per a no tornar-hi mai.
Amb el preciosisme literari que el caracteritza, Colm Tóibín s’endinsa en la vida íntima de Thomas Mann i desplega la història vibrant i devastadora del segle XX.
https://www.filmin.cat/pelicula/petite-maman?origin=searcher&origin-type=unique
https://www.filmin.es/pelicula/senor
https://www.filmin.es/pelicula/ingrid-bergman-retrato-de-familia
https://www.filmin.es/pelicula/los-profesores-de-saint-denis
Zweig és un gran biògraf, no cal que ho digui jo, però el personatge m’interessa menys que d’altres que li havia llegit, Fouché, Maria Estuard.. Però bona lectura, si, i els moments de la Revolució ajuden a entendre-la millor que segons quins llibres d’història. I els passatges de la Cort de Versalles em porten a Lully, Rameau, les òperes-ballet…
María Antonieta nació en Viena en 1755, hija del emperador austríaco Francisco I y de María Teresa. En mayo de 1770 contrajo matrimonio, cuando tenía catorce años, con Luis XVI de Francia. De nuevo la destreza de Stefan Zweig para el retrato y su finísima comprensión del alma humana se unen para dibujar un cuadro extraordinario de la más famosa víctima de la guillotina: su tormentosa llegada a Versalles, la frustración ante la frialdad de su esposo, su apasionado romance con el conde Von Fersen y, finalmente, el caos y el terror que la revolución trajo consigo.https://tertuliabms.wordpress.com/2022/03/01/maria-antonieta-stefan-zweig/
