After dark

Passo sobre After dark sense res que m'hi enganxi; la història d'un noi i una noia que, nocturns, compartexen protagonisme amb una noia que dorm des de fa dos mesos, no m'atreu en cap moment. Tot hi queda obert, sense explicació sense justificació: l'agressió a una prostituta en un bordell, el mòbil que sona en un supermercat, el poc que sabem de tots els personatges... Per mi, cap interès!

crítica a Directe!.cat

The Straight story

Normalment no surten aquí les pel·lícules de la tele o els escassos DVDs que veig a a casa. Però aquesta peli de David Lynch que Público em regala (és un dir, ningú no regala res, però Público Deu ni do) és una "gozada". I això que l'he de veure partida en dos divendres perquè se'm tanquen els ulls! Però aquesta reivindicació de la lentitud, aquesta història simple i directa (¿no vol dir això straight?) aquest vell entranyable, aquests detalls surrealistes finíssims... Lynch fa una roadmovie molt original que em sembla plena de poesia

La rebel·lió, de Joseph Roth

anys 20: un exsoldat de la 1a Guerra Mundial toca la pianola pels carrers d'una ciutat que suposo que és Viena. La vida li somriu fins que un incident estúpid en un tramvia li fa iniciar una davallada vital de la qual no es recupera. Roth se'm converteix en un autor interessant: l'evocació barrejada d'enyorança d'una època, la fi de l'Imperi austrohúngar, és un fons original per a aquesta novel·la, que té moments preciosos!

Cinema per a adolescents

Doncs m'ho passo molt bé amb Crepúsculo, aquesta història d'amor entre una noieta i un vampir, ella desplaçada a un fred poblet del Nord dels Estats Units i ell a cavall dels dos desitjos incompatibles de besar-la i de mossegar-li la iugular! Sí, home, sí, una peli així està bé de tant en tant!

el trailer





En canvi el Ultimátum a la Tierra em sembla molt fluix: un guió impresentable que no s'aguanta per enlloc. Entretinguda , i amb prou feines, i ho dic jo que sóc un "tot terrreny" en pel·lícules de ciència-ficció i que m'ho empasso tot. El Keanu Reeves bastant patètic i uns diàlegs que fan riure

Muriel Barbery: L'elegància del'eriçó,

M'agrada, m'agrada, aquesta història amb dos personatges tan originals com la portera culta i intel·lectual i la nena de dotze anys superdotada, veïnes en un edifici del París benestant. Flashos filosòfics i antropològics de la vida occidental, dels seus tòpics i de les seves absurditats. Fa pensar i et deixa un somriure irònic als llavis.

resum i crítica a Time Out

Nadal: dos passejos per l'Àfrica

1- "L'africà" de l'últim Nobel, J.M.G. Le Clézio:
m'ho passo bé, amb la sensació que jo aporto al llibre el caliu que no té. Llibre autobiogràfic (com tants!) explica la vida del pare de l'autor, un metge europeu que practica la medicina en diversos racons del Camerun i de Nigèria. El segueixo amb el Google maps en totes les seves peripècies vitals però em quedo amb la impressió que el personatge donava més de sí.



dues crítiques que he trobat i que fan referència al llenguatge de Le Clézio:
http://exit.elperiodico.cat
http://dbalears.cat/



2- "El traductor. La historia de un nativo del desierto de Darfur" de Daoud hari. Un altre llibre per llegir amb el Google maps i buscant a la Wikipedia què és el que passa exactament al Darfur. No ho acabes d'aclarir gaire però tampoc no sé si és molt important entendre exactament els motius per condemnar els fets (però continuar llegint espatxurrat al sofà de casa és clar!). El llibre és la història real, explicada per ell mateix, d'un noi del Darfur compromès amb la lluita contra el genocidi que el govern del Sudan comet contra el seu poble i que es dedica a ajudar els periodistes extrangers a cobrir la informació del conflicte.

entrevista amb l'autor a l'Avui d'ahir