De Dürer a Morandi, gravats al Cosmocaixa de Girona

Una passejada agradable per Girona es complementa amb una visita a aquesta exposició de gravats: filigranes que revelen habilitats incomprensibles, paisatges, retrats, Rembrandts, Tiepolos... fins i tots uns Bonnards preciosos

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumgirona/dedureroamorandi_es.html

180º de cel, de l'Aleix Fauró

Està bé aquesta obra al Tantarantana. Una noia surt de la presó i se'n va a viure a casa de la seva germana i lluita per trobar feina i distanciar-se del passat mentre la persegueixen els fantasmes de jutges, fiscals i assistents socials. Al sortir valoro la narració ben portada que li dóna l'originalitat imprescindible en un tema bastant "sobat"; i també l'actuació que em sembla mesurada i natural de la protagonista lluny d'histrionismes i sobreactuacions. Bé, m'ho passo bé.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/els-barrots-llibertat-1887641

Una habitació a Holanda, Pierre Bergounioux

Descartes fuig cap als Països Baixos a buscar un lloc tranquil on filosofar. M'impressiona imaginar-me'l entre llençols tot el matí, per poder pensar, havent donat ordres al criat de que no el destorbi ningú. Canviava de ciutat quan el coneixia massa gent! Vaja un misantrop!. M'escapo dels altres, doncs existeixo!

el autor nos propone una mirada fugaz a la historia de Europa, desde la conquista de las Galias por César hasta desembocar en la realidad europea de la época, pulcra y detallada, mediante una prosa erudita y elegante, y concluye que la publicación del Discurso se realizó en Leiden, en los Países Bajos, fundamentalmente por dos razones: en primer lugar porque, en el tiempo de emergencia de los estados-nación, esta región de Europa constituía una entidad prácticamente inexistente; en efecto, un medio que carece de lo que se ha dado en llamar “conciencia nacional” debería, a la vez que la distingue del resto de sociedades europeas por ser una de las más tolerantes, facilitar el individualismo: donde el “nosotros” apenas tiene sentido, emerge el individualismo, emerge el “yo” que reflexiona, el “yo” que piensa. Pero también porque su monotonía paisajística y su tristeza no distraían a Descartes de la reflexión, que al ser un proceso de repliegue sobre sí mismo precisa rehuir cualquier tipo de distracción.http://www.revistadeletras.net/una-habitacion-en-holanda-de-pierre-bergounioux/

Professor Lazhar

Hi vaig perquè em fa gràcia veure la història que ja vaig veure en teatre, ara passada al cinema. Torna a ser interessant i hi passo una bona estona. L'argument del professor algerià que arriba a una escola de Montreal per substituir la mestra suïcidada està una mica més enfocat des del punt de vist dels nens del que ho havia estat a l'obra de teatre (allà era un monòleg!). Diria que hi ha molt altibaixos interpretatius o és que potser conec massa els nens de dotze anys i els mestres de les escoles perquè tot em sembli natural... Però la història té grapa, i el personatge també, i al cap i a  la fi els nens d'una escoleta privada canadenca (i els mètodes i els mestres i les aules i els patis) no s'assemblen gaire al que podem trobar per aquí i un professor algerià evidentment ha de tenir cares i perfils especials. Per cert boníssim l'accent quebequès d'alguns dels personatges!

http://www.periodistas-es.org/cine/profesor-lazhar-del-choque-de-culturas-y-las-dificultades-de-la-emigracion