El que queda

No res o molt poc queda del que aprenc. Quin plaer, però, el fluir dels aprenentatges pel filtre dels forats enormes (llegint Steiner)

Cataluña, federación o independencia, de J.A. González Casanova

Allò que és polític pot prescindir d'allò que és jurídic? Doncs contràriament al seu argument penso que algun cop sí. I té a veure amb el que diu en Mèlich aquí sota 

Ai, senyor constitucionalista...

(...)

Una mica més:

No és el mateix una consulta sobre la independència que un referèndum per a la independència. La primera hi cap a la Constitució. Segurament té raó. Ell és l'expert. Però a Espanya no hi haurà mai voluntat política ni per l'una ni per l'altre. 

Mèlich

"...L'escola hauria d'ensenyar que mai no viurem en el millor dels mons, que el paradís és fora de l'abast dels éssers finits, que la justícia, la veritat o el bé absoluts mai no es faran presents. L'escola ha d'ensenyar que no tot es pot ensenyar, i el que (...) no es pot ensenyar és l'ètica. Els humans som éssers que hem de comnplir les normes, però som també éssers que les podem transgredir. Però, quan s'ha de transgredir una norma o una llei? Això és el que l'escola no pot ensenyar..."

"Escola, ètica i moral" a Perspectiva Escolar 379

La mare, de Grazia Deledda

"A la Sardenya més recòndita i feresta, el conflicte entre les obligacions del celibat i els embats de l'amor, la lluita inexorable entre els deures religiosos i les temptacions de la carn, fan d'un jove sacerdot una veritable joguina a les mans del destí. Ni la condició del protagonista, ni la presència obsessiva de la seva mare, convertida en la veu porfidiosa del remordiment, no poden aturar en absolut el curs implacable dels esdeveniments, que Deledda fa brollar de manera magistral en aquesta novel·la".(Ed. Adesiara)