dimecres, 28 de setembre del 2016

Fatima, de Philippe Faucon

Cardedeu i el Verdi sempre ofereixen petites joes que omplen de satisfacció.
Em penso que després de veure Fatima em miraré d'una altra manera les dones que a les 7 del mati s'arrengleren esperant l'autobús per anat a fer feines a casa d'altri.

Esplendida pel·lícula  la d'aquesta dona algeriana, mare de dues filles estudiants,  qe lluita per sobreviure en el mon de la immigracio d'una abstracta banlieue francesa.






diumenge, 18 de setembre del 2016

Tarde para la ira, de Raúl Arévalo

Les crítiques la deixen pels núvols i és cert que enganxa. Per la senzillesa amb què munta la història i pel bé com l'explica, ràpida i sense manies.
Un tio surt de la presó vuit anys després d'haver atracat un banc i es troba un tio molt raro que l'està esperant i que està enrollat amb la seva nòvia. Previsible? No tant!





https://www.youtube.com/watch?v=c2xBORnzYaI

Martin Eden, de Jack London

Una cambra. Una noia. Un sopar. Un cunyat. Llibres i cultura. La passió i la diferència de classe. Escrits per als diaris. La bugaderia. La noia parla amb la mare. Un passeig nocturn en barca. El bes.

Martin Eden es una novela autobiográfica y naturalista del estadounidense Jack London (1876-1916), publicada por entregas entre 1908 y 1909 en The Pacific Monthly y en forma de libro en ese último mismo año.

Como trata sobre la formación de un artista, puede considerarse perteneciente al género del Künstlerroman. Es la historia de un proletario, un muchacho de pueblo que se hace marinero y, a los veinte años, descubre en Oakland la cultura al ser acogido en una refinada familia burguesa, y se esfuerza en lograr una, como en Jude el oscuro de Thomas Hardy, mediante una formación autodidacta; Martin intenta convertirse en un escritor al principio con la ayuda de la hija burguesa de la familia, Ruth Morse, de la que está enamorado, pero esta luego lo abandona al ver que no alcanza del todo sus objetivos; Eden sin embargo persiste, lee mucho, escribe aunque los editores rechazan sus relatos y novelas, y al fin logra el reconocimiento y la fortuna; pero se desespera por haber obtenido solo un éxito a medias que le parece peor que un fracaso.