El sermó de la caiguda de Roma, de Jerôme Ferrari

Un professor de filosofia escriu sobre estudiants de filosofia; un kenyatta escriu sobre la història del seu país; Stendhal viatja a Itàlia i fa una novel·la sobre Parma, ...
Els escriptors sempre són darrera els seus escrits
...
I la guerra... les guerres... més properes o més llunyanes sempre com a teló de fons.
Ho diuen alguns: la nostra època, la més pacífica de la història.
...
Un bar cutre en un poble que endevines miserable i àrid..i estudiants de filosofia... i sant Agustí. Em passa con a moltes novel·les, els personatges envoltats d'una aura d'inconcreció.... no vull que m'ho posin difícil...
...
Els llibres se m divideixen entre aquells que són difícils d'acabar i aquells que només es deixen descobrir al final, que em  provoquen una sensació decebedora de no haver-ne sabut gaudir la literatura, decepció d pàgines i estones desaprofitades... voldria tornar enrere llavors però no ho faig mai.
Aquest és d'aquests.
Sí, al final sensació de gran literatura.
...
Finitto. Tancat. I tan tancat: simetria, i epíleg.
M'ho he passat bé.
Tanca aquests dies de baixa xollo.

Somnis en temps de guerra, de Ngugi wa Thiongo

Com amb Canetti, un escriptor explica la seva descoberta del món literari
...
I és clar records Chinua Abebe (és diu així?)
...
No, és diu Chinua Achebe

...

Potser es el mite,  tant com els fets reals,  allò que manté vida els somnis,  fins i tot en temps de guerra. (pàg.192)

..
costa al començament: després la combinació de l'exotisme del món tradicional africà amb la "normalitat" de la revolució, la guerrilla, la descolonització... em guanya
curiosíssima descripció de les xarxes escolars kenyates
la poligàmia, la circumcissió, els poblats, els nens descalços fent kilòmetres per anar a escola...

Em dic Lucy Barton, d'Elizabeth Strout

Una dona a l'hospital rep la visita  de la seva mare,  vinguda de l'Amèrica profunda,  de la pobresa i de la infància .
La visita es excepcional pero durant cinc dies mare i filla estableixen una relacio com no havien establert mai.

Homo deus, de Yuval Noah Harari

O sigui. Que estem deixant de ser humans.
...
Pla del llibre: l'humanisme és un somni. L'intent de complir-lo conduirà a ls seva destrucció.
...
La relació entre humans i animals és el millor model per preveure la futura relació entre humans isuperhumans
...
Relacio entre primeres religions i neolitic. El domini dels animals
...
Bon tema, la consciència dels animals. Per entendre la nostra, és clar.
...
Bones preguntes, les respostes no les entenc

¿Se puede decir algo sobre su futuro que la prospectiva científica o la ciencia-ficción no haya explorado ya? Se puede. Pero para ello se necesita un raro talento que bien podríamos nombrar como prejuicida. Los juicios de la inteligentísima prosa de Harari no manan de prejuicios cultivados por sus mayores. Sus argumentos recién hechos fluyen frescos como si el autor acabara de aterrizar en el planeta. Dos son las preguntas iniciales. ¿Qué es un humano? ¿Qué es la religión? (Babelia) llegir més

Patria

M'enganxa, però  avança tant en espiral que no avança.   pocs girs de guió.  cert simplisme.
...
Però quin plaer un totxo que es deixa llegir bé!
...
I aquella sensació de Va, un capítol més!
...
Espanyolista, no? Que tontos són els abertzales!
...
Però sí, és clar que és interessant la descripció de l'ambient al poble, a la presó, els que estan indefinits al mig del conflicte...
...
Detall narratiu, els  atemptats de Joxe Mari, la seva "sang" no surt.
...

Finitto.

Miren, Bittori, Arantxa, Joxe Mari, Joxian, Nerea, Gorka... Agur.

Silencio, d'Scorsese

Jesuïtes portuguesos al Japò.  tema interessant però ritme lent, actors poc creïbles i guió una mica massa caricaturesc. No em sembla reeixida.