dissabte, 29 de juliol del 2017

El primer home, d'Albert Camus

Camus, Canetti, Bernhardt, ... qui més recordo que presenti i expliqui  tan bé un món amb les seves memòries d'infància?
...Descripcio esplèndida del mestre i de l'escola. Es podria dir De família humil a premi Nobel gràcies a l'escola.

el blog de Vinyet Panyella 


el blog de Senderi: 
En El primer home, Albert Camus ens explica les arrels de la seva vida,  semblants a la història de tots els pobres. Dibuixa la seva  humil família com plena de tendresa però poc capaç d’expressar-la,  poderosa i vulnerable al mateix temps, compromesa de forma senzilla amb la pàtria francesa, més madrastra que mare, però també amb els seus conciutadans argelins, agermanats per la mateixa pobresa.
És una història obscura i lluminosa al mateix:  des del punt de mira d’un adult  amb una vida aposentada d’ intel•lectual francès reconegut amb un premi nobel,  Camus sent la necessitat de tornar a la seva infància i posar paraules allà on la seva mare callava, i d’explicar-nos amb una emoció extraordinària que aquella incapacitat  de convertir en paraules el profund amor que els unia no provenia sinó de la misèria.

dijous, 27 de juliol del 2017

Clarissa, de Stefan Zwig

Que bo, sempre Zweig
aquesta és la seva última novel·la, inacabada, i torna a la 1a Guerra Mundial.Una noia austríaca que s'enamora d'un francès, que no veu més i que en queda embarassada i un altre soldat li dóna el cognom...
Aquests personatges tan quotidians i que prenen aquesta força, dones molt sovint, són exemplars.

“Drama minúsculo, obra inconclusa, Clarissa supone un extraordinario análisis del corazón solitario cuyos sentimientos trataban de imponerse sobre las obligaciones de una patria herida”.
Óscar Brox, Détour http://www.acantilado.es/catalogo/clarissa/


divendres, 14 de juliol del 2017

Els vells amics, de Sílvia Soler


Buf! qué maloooo!

L'enigma de l'ocell blau, de Nii Aykwei Parkes


Thriller en un poblat africà. Apareix una matèria orgànica desconeguda i un forense la investiga. 
Bé. No és el que m'esperava quan ho vaig regalar a la Marta per la portada i la il·lustració de l'interior. Però complementa les últimes africanes que he fet.

Segons l’autor, aquesta novel·la parla del poder d’explicar històries, del que decidim explicar i el que decidim oblidar. Explora la idea del poder, de com es manifesta el poder des de moltes naturaleses: dins d’una casa, entre marit i muller, en la ciència, en el llenguatge i en les llengües… I el poder de les forces de l’ordre i de l’estat, prenyat de corrupció. I això es contraposa a les creences d’un petit poble i les seves tradicions i intuïcions 
(...)
El llibre mostra la desconnexió progressiva d’una societat en relació a la natura i tota la pèrdua de cultura que  això comporta. El vell caçador sap llegir el bosc, el jove Kayo ja ha perdut aquesta herència. L’autor comenta aquesta idea: ‘Hi ha coses que estan en perill de desaparèixer. Kayo s’adona al final del llibre que la seva educació no és completa i de tot el que ha perdut rebent una educació occidental. Això és un fet global, tendim a la uniformització. En l’àmbit científic és innegable: la manera de classificar les plantes, per exemple, és diferent i exclou un munt de noms que tradicionalment s’empraven per dir una mateixa cosa. Eren els matisos de la gent que vivia en la natura.’(vilaweb)